10.10.2013 | Article d’opinió de tècnics dels barris de Ponent de Tarragona.

Fins ara: Una Història d’èxits!

En els darrers anys, la ciutat de Tarragona ha millorat les polítiques socials: ha impulsat nous projectes, ha engegat iniciatives i propostes d’acció a nivell de ciutat que responen a una millora considerable en els serveis i de retruc en el benestar dels ciutadans. Tot per donar resposta a una realitat que l’any 2007 es plasmava amb un índex de pobresa del 21% i un fracàs escolar del 34% aproximadament a la ciutat de Tarragona. Fins l’any 2008 tot un seguit de tècnics i professionals especialitzats han treballat de forma exhaustiva en aquestes millores i en articular una xarxa de col·laboració entre institucions, serveis i l’administració local. Són tècnics dels àmbits: social, sanitari, educatiu, cultural… adreçats a diferents col·lectius: infants, joves, gent gran, aturats, dones, immigrants… i que atenen a les persones en diferents espais: institucions, serveis, al carrer… Tot desenvolupant tasques de: prevenció, construcció social, orientació, formació, mediació, suport en la recerca de feina…

En Toni és un clar exemple d’aquesta realitat: ara té 21 anys, l’any 2006 amb 15 anys va abandonar l’ESO quan feia tercer. Va passar-se un any entre el sofà de casa seva i el carrer.

Un dia va trobar-se amb els educadors de carrer i van començar a parlar amb ell. A partir d’aquí i durant molts dies es van anar trobant, el van orientar a diferents serveis: al Centre Cívic, al CAP, Centres de Formació, Servei Municipal d’Ocupació, Punt Òmnia…

Finalment el Toni ha estudiat i està treballant però es planteja algunes coses. Gràcies a que va conèixer diferents serveis: la seva mare va trobar una feina temporal a través d’un servei d’orientació, el seu germà petit va assistir a activitats al Centre Cívic perquè la mare pogués treballar, el seu pare estava a l’atur va fer un curs per tal de recol·locar-se en una feina diferent a la de la construcció… però bé: quin és el panorama que li espera a la seva germana Carme que té 16 anys i no passa de tercer de l’ESO? Què pot fer la mare que torna a estar sense feina, amb pocs recursos i que no sap a on adreçar-se? I el seu germà, que torna a estar molta estona al carrer sense serveis per l’excés de demanda?

El Toni que és l’únic ingrés en el nucli familiar amb 21 anys ha d’assumir una responsabilitat vers al nucli familiar per la que no es troba preparat i que les seves experiències prèvies no li són d’utilitat. No pot reorientar a la mare a serveis d’orientació, formació, ajuda social… perquè molts d’ells s’han tancat a Tarragona. Dels tècnics que ell coneixia molts ja no hi són i els pocs que queden no poden dedicar-li tantes atencions perquè estan saturats per un excés de feina. És difícil l’accés a beques i ajudes per l’escolarització dels germans així com l’accés a formació post obligatòria subvencionada. Com poder mantenir les expectatives de la seva germana Carme que fins ara ha rebut el missatge que “Amb una millor formació tindràs més oportunitats laborals” quan ara l’atur afecta tant a no qualificats com als universitaris? Com en Toni pot animar al seu pare el qual veu frustrat els seus intents d’inserir-se al món laboral presentant-se a diferents Plans d’Ocupació sense èxit?

Doncs bé, aquí el panorama ja no es dibuixa amb traços d’èxit. Les famílies es troben amb una realitat complexa, diferent i sense suports externs als que recórrer.
Podem tornar a construir una història de ciutat d’èxit.
Plantejar-nos l’objectiu d’acabar amb la incertesa generalitzada que assola les institucions, els professionals, l’Administració i la societat en general.
Deixar d’utilitzar l’argument de la crisi per justificar les retallades i polítiques preponderant. Començar a parlar d’argument o accions basades en la sostenibilitat, l’optimització dels recursos, el replantejament estructural de: serveis, institucions…
Aplicant iniciatives concretes, avaluables i que responguin als interessos comuns per davant dels particulars:

Iniciatives de suport a les entitats locals: Afavorint l’esperit Associatiu, fomentant el vincle entre les entitats i les decisions en les polítiques del territori, recuperant els plans de desenvolupament comunitari.
Disseny d’un plànol de serveis socials, educatius, d’orientació, formació, salut, cultura… de la ciutat i estratègies de treball col·laboratiu entre ells així com potenciació del desenvolupament de les entitats a partir de l’afavoriment d’aquestes en les iniciatives del territori.
Polítiques actives locals d’ocupació: que es desenvolupin més enllà de les que marca el govern de la Generalitat i que afavoreixin als col·lectius o les zones que realment més ho necessiten.
Reconsiderar els projectes de beques i ajudes als escolars per facilitar l’accés als serveis, materials, … necessaris per una escolarització de qualitat.
Fent uns pressupostos públics, transparents i vinculats a projectes i iniciatives concretes, més enllà dels Departaments; que responguin a les necessitats de la població.
Idear un pla d’inversió social adreçat a les famílies i col·lectius més vulnerables pensant també en les mesures corresponents per a recapitalitzar-les en l’entorn social proper de les mateixes.
Fomentar una formació accessible a totes les famílies i especialment les que no tenen recursos que permetin garantir una formació obligatòria i post obligatòria mínima a partir de la inversió local i els pactes territorials amb la Generalitat.
L’èxit d’una ciutat depèn de la iniciativa de tots i de la implicació i responsabilitat d’aquells que ens representen.

Tècnics dels barris de Ponent de Tarragona