04.06.2014 | Nota de premsa del diàleg amb Desmond Tutu | en PDF | Vídeo del diàleg

• El Nobel de la Pau i Premi Internacional Catalunya 2014 es mostra sorprès que no hi hagi més esclats de violència

• Tutu reivindica l’essència de l’ésser humà entesa com a implicació amb els altres per superar les diferències socials

L’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu, Premi Internacional Catalunya 2014 i Premi Nobel de la Pau, ha alertat sobre “l’alt cost social de la pobresa i les desigualtats” i les ha assenyalat com “la raó per la qual avui patim tanta violència”, si més no en bona part. Ho ha fet en un diàleg celebrat aquest matí amb el sociòleg Sebastià Sarasa i la presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” a partir de la pregunta És possible la cohesió social sense garantir la dignitat?

La periodista Milagros Pérez Oliva ha obert el debat plantejant com podem lluitar contra les desigualtats i quines conseqüències tindria no fer-ho, i els tres participants han coincidit a assenyalar la polarització social i les precàries condicions de vida de moltes persones comun factor determinant en l’esclat de revoltes violentes. “Quan la gent se sent desesperada, fa coses desesperades”, ha afirmat Tutu. I ha recordat que una de les recomanacions més importants que va fer la Comissió per la Veritat i la Reconciliació a Sudàfrica va ser “reduir les diferències entre rics i pobres; si no, haurem de dir adéu ràpidament a la reconciliació”.

En aquest sentit, l’arquebisbe se sorprèn que “els negres que viuen als guetos en condicions de misèria i van a treballar cada dia a la ciutat per als blancs encara no s’hagin alçat en armes. Tenint prou recursos al món per alimentar tots els éssers humans, hi ha nens que moren perquè no tenen accés a l’aigua potable, al menjar…. i ens sorprenem quan hi ha revoltes?”. Milagros Pérez Oliva ha posat el focus en la situació als nostres barris, amb “un atur altíssim i tantes llars sense ingressos”, i ha plantejat la possibilitat que la violència sigui una forma de sacsejar el poder, que es mostra insensible a les demandes de la gent.

Teresa Crespo ha denunciat les contradiccions del sistema i les polítiques hipòcrites d’Europa en matèria migratòria, entre altres: “El discurs de la UE és defensar els drets humans, però en la pràctica tanca fronteres”. I ha afirmat que “el model socioeconòmic actual no és vàlid. Hem de buscar noves maneres de governar que garanteixin el respecte a les persones i als drets”. Per aconseguir-ho, ha reivindicat “l’acció preventiva i transformadora, no només pal·liativa, de les entitats”, i ha reclamat més diàleg amb els moviments socials.

Sebastià Sarasa ha apuntat a la “forta repressió policial en combinació amb la precarietat” que pateix la ciutadania, i s’ha referit a l’escenari polític del nostre país, amb noves formacions, com “un intent per canalitzar les demandes de canvi que obre una via d’esperança”. Desmond Tutuha tancat el diàleg subratllant la necessitat de “reconèixer la humanitat comú” per superar les desigualtats i les diferències, posant l’exemple de Sudàfrica: “Quan musulmans, cristians, jueus, hindús… lluitàvem contra l’apartheid, hi havia un ecumenisme meravellós. Érem persones de fe oposades a la doctrina de l’apartheid”.

Vídeo complet del diàleg

Fotos de l’acte | Nota de premsa en PDF | Vídeo editat pel periodista Siscu Baiges