15.06.2015 | Article de Mercè Tabueña, treballadora social i doctora en Psicologia Social, publicat avui al portalSocial.cat amb motiu del Dia Mundial per a la Prevenció dels Abusos i Maltractaments a les Persones Grans.
Des de l’any 2006 es commemora el dia 15 de juny com el Dia Mundial per a la Prevenció dels Abusos i Maltractaments a les Persones Grans. Està considerada per la Organització Mundial de la Salut la forma de violència més oculta, més silenciada i menys estudiada, i per tant també la més desconeguda, detectada i tractada.
Desconeixem les dimensions del fenomen, així com la seva etiologia; són situacions complexes degut al seu caràcter multifactorial. Les raons són molt diverses, però podem destacar l’existència d’un cercle de silenci, d’ignorància i de vulnerabilitat que envolta les persones grans en situació de maltractament. No solen comunicar, ni denunciar, els fets que pateixen. La por a perdre els afectes o l’amistat dels més pròxims, a no ser creguts en els seus relats, a ser abandonats, internats en centres contra la seva voluntat o, per contra, retirats dels centres on ocupen una plaça; la por a ser humiliats, castigats o a patir represàlies, així com la poca o nul·la confiança en el procés de notificació, la manca d’informació sobre com i on fer-ho i l’escassa capacitat cognitiva per poder expressar-se, són alguns dels aspectes relacionats amb la víctima que poden explicar el silenci i l’ocultació dels problemes.
Cal considerar també el silenci provinent dels professionals i de la societat en general, que contribueix a mantenir i generar models d’atenció inadequats. Hi ha resistències a reconèixer el fenomen perquè hi ha una negació del problema per part l’entorn; la queixa de la víctima se sol minimitzar i considera que el que passa dins de la família és una qüestió privada. La ignorància, el fet de pensar que els conflictes no interessen i que el procediment de denúncia és llarg, complex i amb final desconegut, impedeixen que les situacions d’abús i violència tinguin un tractament adient.
Però de què estem parlant exactament? El concepte de maltractament inclou violència (agressió, ús de la força) i abús (de poder i de confiança), i comprèn també les situacions en què una persona gran pateix les conseqüències de l’omissió en la recepció dels ajuts bàsics necessaris (menjar,vestir..), així com la negació dels seus drets (a decidir, per exemple).
Les diverses formes en què es poden presentar els maltractaments s’agrupen en tipologies que no són excloents entre elles. Poden ser maltractaments físics, psíquics o emocionals; sexuals, econòmics i/o financers; i per negligència, abandó o vulneració de drets. L’informe Veus absents (OMS, 2002) posa de manifest que la manca de respecte i la pèrdua de la dignitat són les formes més doloroses de maltractament, segons les persones grans que varen participar en l’estudi internacional.
Totes aquestes formes poden tenir lloc en diferents àmbits: familiar i/o domiciliari, institucional (hospitals, residències, centres de dia i altres), estructural o social (assajament immobiliari) i burocràtic/administratiu (manca de serveis i estructures per tractar aquest fenomen amb l’especificitat que correspon).
Detectar i denunciar els maltractaments depèn de la conscienciació, el coneixement i la comprensió, tant col·lectiva com individual, de l’existència del problema. Són situacions originades pel tipus de societat en què vivim i, per tant, les solucions han de sorgir de la implicació del conjunt de la societat. Una societat per a totes les edats, que sigui inclusiva i que posi l’accent en la participació, la realització, la independència, la cura i la dignitat per a tothom
Des del Col·legi de Treball Social fem una crida a la sensibilització de tota la societat i, en especial, als responsables de les polítiques socials del nostre país a favor de les persones grans que, en aquests moments, estan immerses en situacions de violència o abús –de maltractament, en definitiva— i que, per motius molt diversos, no poden fer-nos arribar la seva comunicació i petició d’ajut.