22.01.2015 | Article de Marta Bàrbara, directora de Punt de Referència, membre de la Comissió de Migracions d’ECAS i vocal de la junta de FEPA, publicat a Social.cat
El cicle de debats ‘Catalunya Social’ organitzat per la Taula d’entitats del tercer sector ha fet aflorar la realitat dels joves extutelats. És especialment important per a tots aquests nois i noies que es doni a conèixer la seva situació i dificultats, perquè és a partir del coneixement i del reconeixement del seu esforç que podrem vehicular les actuacions professionals i la implicació de la ciutadania adequades als seus reptes.
I és que emancipar-se als 18 anys no és una qüestió fàcil. Només un de cada cinc joves de menys de 30 anys s’ha emancipat al conjunt de l’Estat Espanyol, segons el dossier Joves extutelats. El repte d’emancipar-se avui (veure en pdf). El principal motiu per quedar-se al domicili familiar és la manca de recursos econòmics. Però els joves extutelats no poden comptar amb aquesta alternativa i han d’emprendre inevitablement el camí cap a l’emancipació, tot i que necessiten una major preparació, un grau més alt de maduresa i els recursos necessaris per poder-ho fer. Cal recordar que la seva trajectòria vital ha estat marcada per un trencament de vincles afectius en edats primerenques i altres situacions de dificultat, que els situa en un punt de partida fràgil tot i que han d’assumir un repte doblement difícil: emancipar-se en un temps rècord, anant per davant dels altres joves que no han patit aquestes experiències vitals.
No calen més arguments per entendre i evidenciar la desigualtat que viuen i que, per tant, cal dotar aquests joves del suport professional i dels recursos necessaris per tal que puguin emprendre la seva emancipació amb garanties. Perquè això és la igualtat d’oportunitats, el poder oferir una atenció adequada a les necessitats de cada col·lectiu/persona. I, com a societat, no podem renunciar a aquesta igualtat, font d’equilibri i justícia social.
En matèria d’extutelats, hem de treballar conjuntament l’Administració i el tercer sector per tal de garantir polítiques efectives de suport que impliquin actuacions compromeses i eficients, i que articulem bé des del sector aquestes actuacions. Ens cal un bon treball coordinat entre les entitats i també un enfoc interdepartamental des de l’Administració. Aquest jovent no és únicament competència del Departament de Benestar Social i Família, també s’han de generar actuacions de suport des de Joventut, des d’Ensenyament, des d’Ocupació, des d’Acció Cívica i des de Immigració.
Cal destacar les dificultats afegides dels joves nouvinguts que han estat també atesos en mesures de protecció. La majoria d’edat els permet un permís de residència però no un permís de treball. Actualment aquesta manca de documentació no només els bloqueja dràsticament l’accés al mercat de treball, que és prou greu, sinó que també veuen molt reduïdes les seves oportunitats d’accés a formació degut a l’enduriment dels requisits d’accés a itineraris formatius. Si no pots formar-te, si no pots treballar i si la teva xarxa social té les mateixes dificultats que tens tu, com pots plantejar-te l’emancipació? Cal repensar urgentment com estem acompanyant l’emancipació dels joves i quin és l’enfoc que li volem donar: si perpetuem la seva dependència als serveis socials i les prestacions econòmiques, o bé els capacitem i ajudem a gestionar les oportunitats que generem per a ells?
Com a futurs ciutadans adults, veïns, companys d’estudis, de feina o de barri, els cal poder comptar també amb la sensibilització i la implicació de la societat civil. Per això cal que des del tercer sector social donem a conèixer la seva situació en la seva mesura justa. La paraula extutelat sovint confon i fa que rebin etiquetes que no els pertoquen. Després del coneixement, sensibilitzar sobre la seva realitat i fomentar una reflexió entorn el col·lectiu. Finalment, motivar la implicació ciutadana, aconseguint que cada ciutadà des de la seva posició es pugui plantejar dues qüestions: Què em va anar bé a mi per emancipar-me? Com puc donar un cop de mà a aquests joves? Les possibilitats són diverses i totes elles molt valuoses: reforç escolar (recordem que hi ha un nivell de fracàs elevadíssim), oportunitats laborals (en pràctiques, d’aprenent…), mentoria o fer d’altaveu d’aquesta realitat… El tercer sector aglutina diversos programes de voluntariat adreçats al col·lectiu, només cal trobar el que encaixi a cadascú. Som-hi!
