18.11.2015 | Nota de premsa del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya amb motiu del Dia Universal de la Infància, 20 de novembre

• Un dictamen afirma que els ajuts dels Serveis Socials Bàsics no garanteixen l’equitat territorial i la seva gestió “té un cost elevat i una eficàcia qüestionable”
• Els professionals insten la Generalitat a aprovar prestacions i serveis adreçats als infants i llurs famílies de caràcter universal i garantits

En un dictamen professional emès per la Comissió d’Infància i Família del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), els treballadors socials afirmen veure “cada dia com la situació de manca de recursos vulnera alguns dels drets fonamentals dels infants”, com ara la salut, el lleure, la protecció contra els maltractaments, els suports educatius quan hi ha necessitats especials i, l’accés a “un nivell de vida digna”.

El document alerta que “les prestacions d’urgència social que gestionen els i les treballadores socials des dels Serveis Socials Bàsics (SSB) no tenen la capacitat de cobrir totes les necessitats de les famílies sense ingressos, ni de fer-ho de manera indefinida”, i subratlla que es tracta d’ajuts per atendre situacions d’urgència puntual i necessitats bàsiques de subsistència, però que “no tenen la funció ni la capacitat de compensar les mancances estructurals d’altres sistemes de protecció” com són els d’habitatge, feina, educació, salut o garantia de rendes (prestacions i subsidis d’atur, pensions, RMI, etc.).

A més, els professionals assenyalen que aquests ajuts “s’ofereixen en funció de les polítiques, els criteris tècnics i les possibilitats de cada servei concret”, i que “per tant no garanteixen l’equitat territorial, perquè una mateixa situació pot rebre respostes diferents en funció del territori en què es produeix i s’atén”.
Per altra banda, “la gestió de prestacions d’urgència social per part dels SSB té un cost elevat i una eficàcia qüestionable, i comporta la sobrecàrrega dels i les professionals”, que no es poden dedicar a altres tasques de protecció, acompanyament i suport, així com de prevenció i promoció social. Les treballadores socials detecten “poca eficiència i eficàcia en el treball interdepartamental quan l’infant està vinculat a un context i requereix suport d’un recurs gestionat per un altre departament o administració”, la qual cosa “reforça una mirada fragmentada”.

Davant aquesta realitat, el TSCAT insta el Govern de la Generalitat a “aprovar prestacions i serveis adreçats als infants i a llurs famílies de caràcter universal i garantits, en lloc de prestacions focalitzades a les famílies segons el nivell de renda o composició familiar”. La Renda Garantida de Ciutadania es considera un dels “instruments adequats i complementaris a la intervenció social”, orientat a “apoderar les persones i potenciar-ne l’autonomia personal, familiar, econòmica i social” .

El dictamen recorda que treballen “amb persones, no amb expedients, ni estadístiques, ni dades”, i denuncia que la situació actual transforma el seu rol, reduint-lo a “una acció purament assistencial” que planteja “solucions que no deixen de ser mesures pal·liatives”. Els professionals reivindiquen treballar “les capacitats de les persones i el foment de les seves xarxes familiars i socials” amb un “enfocament preventiu” que permeti detectar i intervenir quan apareixen les primeres dificultats.