Carles Campuzano intercanvia impressions i preocupacions amb la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS arran de la Reforma Laboral i les noves mesures del Govern per generar ocupació

Carles Campuzano, portaveu de CiU a les Comissions de Treball i Política Social del Congrés dels Diputats, va exposar ahir la seva visió de la Reforma Laboral davant la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS, i va escoltar les preocupacions de les entitats respecte als seus efectes en els programes destinats a col·lectius amb major dificultat d’accés al mercat laboral. La possible entrada d’empreses privades en les activitats de col·locació –actualment en mans del SOC– va fer saltar l’alarma al tercer sector social, després d’un any de retallades generalitzades i de reducció específica de la inversió en Formació d’Oferta i Itineraris Personals d’Inserció per a persones en situació de vulnerabilitat. “L’atenció i protecció dels col·lectius específics és una batalla política que s’haurà de lliurar”, va afirmar sense embuts Campuzano. Presentar un interlocutor únic davant l’Administració (en lloc de fer demandes a títol individual de cada entitat) i fer seguiment amb el SOC i el nou equip de Govern que porti el tema de l’ocupació són dues de les claus perquè es mantingui l’aliança amb el tercer sector, segons el diputat. “En els propers anys, la col·laboració entre el sector non profit i el lucratiu serà imprescindible”, va assegurar.
Cal afrontar, però, dues tendències constatades per Campuzano: “el lògic  drenatge de recursos cap a col·lectius normalitzats”, que obligarà les entitats a lliurar una batalla política per mantenir l’atenció i la protecció dels col·lectius específics que atenen, i l’augment de les exigències en termes d’objectius per part de les Administracions en la seva col·laboració amb el sector privat. “És lògic, i personalment sóc partidari de la rendició de comptes perquè convé que hi hagi la màxima transparència”.

Foto del sector i carta als reis
El representant de CiU a la Comissió de Seguiment i Avaluació del Pacte de Toledo considera que l’actual procés de gestació del nou paquet de mesures per generar ocupació fa que sigui un bon moment per plantejar demandes i aportacions, però pel que fa a la privatització de les funcions de col·locació, creu que “el gran pols serà entre les OTGs i les empreses privades”. Segons Campuzano, qui esperava la regulació del sector –que “en realitat, no fa més que reconèixer i legalitzar l’existència d’unes agències amb ànim de lucre que ja operaven”– eren les ETTs, les empreses d’outplacement i les companyies estrangeres especialitzades, per a les quals el negoci rau en “la intermediació pura i dura”. Quant a les entitats socials, es va mostrar interessat en conèixer millor el que fan i els va demanar “una foto” de l’estat de la qüestió i una “carta als reis”, on es detallin les seves reivindicacions en base a la lectura dels esborranys de la reforma de les polítiques actives d’ocupació i del reial decret de regulació de les agències de col·locació, que ell mateix  va facilitar als assistents a la reunió.
Campuzano va exhortar les entitats a explorar les límits i les possibilitats dels reglaments estatals que regulen l’activitat de la col·locació, “per comprovar que no siguin un fre” i, a partir d’aquí, intervenir sense complexos, fer valer la seva expertesa i, a banda de negociar amb les Administracions, explorar les grans companyies amb polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (com ara Repsol, Mango o DKV): “cal treure’s les pors i els possibles prejudicis ideològics” perquè  caldrà “la màxima implicació del màxim d’actors”.

‘Flexiseguretat’ i  més formació per a aturats
Malgrat insistir en la necessitat d’actualitzar les polítiques d’ocupació –“el fracàs de les que teníem des dels anys vuitanta és evident i, davant una situació d’atur elevat amb perspectives que vagi per llarg, calia sacsejar-les”–, va afirmar que “les polítiques actives no resoldran el problema de l’atur; l’atur es resoldrà  quan millori la situació econòmica i les empreses puguin tornar a contractar”. En aquest sentit, va apostar pel concepte de ‘flexiseguretat’ que s’està aplicant a Europa, perquè “és més important facilitar l’entrada –i sortida– al mercat laboral, que garantir la seguretat en un mateix lloc de treball”.
Segons Campuzano, el paquet de mesures per generar ocupació –que la Secretaria d’Estat per a l’Ocupació, Mari Luz Rodríguez, ha presentat avui al Congrés—és la màxima prioritat del Govern espanyol, per davant d’altres fronts també importants com les pensions, la negociació col·lectiva o les relacions amb els sindicats després de la vaga. El portaveu de CiU a Madrid creu que el nou equip de l’Administració central, liderat pel ministre de Treball, Valeriano Gómez, “és més solvent i té un perfil més tècnic”; per tant, confia que les polítiques actives d’ocupació, els programes de formació (tant per a ocupats com per a aturats, que de fet adquiriran més pes en els propers anys) i la regulació de les agències de col·locació seran més efectius.
En l’àmbit de la formació, el diputat va recomanar l’informe Mejor formación para crear más empleo, editat per Fundación Élogos i coordinat precisament per Valeriano Gómez abans de ser ministre, i va reclamar la transferència a les Comunitats Autònomes dels 400 milions d’euros que actualment es reparteixen la patronal i els sindicats per a formació. Posar fi a la barreja del finançament dels agents socials amb la els fons per formació és un dels objectius clau de la nova orientació, ja que el Govern es proposa “distingir entre planificació i gestió de la formació”: la primera continuarà depenent dels agents socials, però la segona no. Campuzano espera que les Autonomies puguin gestionar els diners assignats amb llibertat i ampliïn el seu marge de maniobra, fins ara molt mínim tenint en compte que les polítiques d’ocupació estaven regulades per ordres ministerials. Un altre front en què hauran de lluitar els Governs autonòmics es el del repartiment de les prestacions no contributives: enfront de les 60.000 persones que cobren avui la Renda Mínima d’Inserció a Catalunya (pagada per la Generalitat), n’hi ha només 3.000 que reben la Renda Activa d’Inserció (pagada per l’Estat).

Competència entre entitats socials i empresa privada
Els criteris i paràmetres que s’apliquin en la licitació de concursos i les convocatòries de subvencions, que la Generalitat atribueix sovint a directrius del Govern central o del Fons Social Europeu, seran decisius per a la continuïtat de la tasca del tercer sector social. Marc Carbonell, de la cooperativa Suara, va denunciar la incertesa amb què han d’operar les entitats i les dificultats de planificació que això suposa, mentre que José Alonso, de Fundació Èxit, va recordar que “no es pot perdre de vista la missió d’entitat que tenim; i de vegades ja es frega el travesser…”.
Per il·lustrar el fenomen de la privatització del sector, Víctor Fernández, de Salesians Sant Jordi, va descriure els últims processos de licitació de les Unitats d’Escolarització Compartida: “les empreses amb afany de lucre presten uns serveis a baix cost que van a parar a usuaris diferents dels habituals”, que no són els que més ho necessiten. Els resultats quantitatius que s’exigeixen –un 25% d’inserció laboral amb contracte de 6 mesos a jornada completa, per exemple– no són assolibles per als col·lectius que tenen més dificultat. Teresa Roigé, del Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris, va explicitar gràficament la preocupació de les organitzacions socials: “si hem de competir amb grans empreses, tenint en compte la infraestructura i la capacitat de resposta que es demana per atendre col·lectius nombrosos, les entitats no tenim res a fer”.