Per parlar del significat del vincle en el procés que fem amb les persones, cal començar pel que s’entén per vincle i la importància que té això en la vida de qualsevol individu. Vincle (del llatí vĭncŭlum ‘lligam’) és la relació afectiva o lligam que s’estableix entre dues o més persones.

Primer de tot, és necessari assenyalar que som éssers socials i, com a tals, les relacions i els lligams que establim són fonamentals perquè el nostre desenvolupament sigui ple i sa. La necessitat de vinculació és part de la nostra naturalesa humana.

Quantes vegades una persona s’ha sentit menyspreada davant d’una altre que l’atén a un servei, a un banc, a una botiga…? Tothom en algun moment a la seva vida s’ha sentit poc escoltat, o considerat com un número o un expedient més. Si a aquesta sensació sumem estar en una situació de vulnerabilitat social (falta d’ingressos, patir un trastorn psicològic, està en una situació d’atur de llarga durada, haver patit maltractament, estar sol/a…) es fàcil desmotivar-se, no realitzar un pla de treball o consumir serveis un darrera l’altre sense avançar o millorar la situació que es pateix.

cal que ens aturem a pensar en un fet molt bàsic: a tots/es ens agrada que ens tractin bé i que escoltin la nostra veu amb una actitud d’acollida i tenint en compte les nostres necessitats. A la nostra tasca professional, treballant cap a la inclusió amb persones que estan en situació d’exclusió social, moltes vegades ens hem trobat amb les mateixes afirmacions, com ara “no m’he sentit escoltada” o “em tracten com un número més”. Després d’anys d’experiència en el sector hem pogut extreure’n que el més important quan treballes amb persones es l’acompanyament i el vincle que hi estableixes.

A l’actualitat existeixen molts serveis que treballen amb persones que no tenen en compte la importància que té la mirada amb la que enfoques els usuaris que atens. S’engloba a la població en una mateix sac, sense tenir en compte que cada individu és diferent i que té les seves realitats i necessitats particulars, i que s’ha d’adaptar la manera de treballar amb ella amb diferents recursos, objectius i estratègies. Alguns professionals treballen des d’una perspectiva de desigualtat, tractant l’usuari com a “malalt” i no com una persona igual que es troba en una situació temporal de vulnerabilitat social. És important tenir en compte la connexió com a éssers humans i la implicació com a professionals que hem de tenir en el procés d’inclusió de la persona amb la que treballem, és a dir, d’igual a igual i realitzant un acompanyament psicosocial en el qual un pot donar la mà a l’altre i mostrar-li eines que li facilitin el seu procés cap a la millora de la qualitat de vida.

Des de l’Aferra’t, projecte d’inclusió de la Fundació IReS, tenim molt en compte que cada usuari arriba amb la seva pròpia motxilla i que es necessari fer-li una acollida des de la proximitat i l’obertura. La persona que ve ha de sentir la llibertat de poder expressar-se i no ser jutjada i, alhora, trobar resposta a les seves necessitats. Realitzem un seguiment individual de les diferents dimensions de la persona (personal, familiar, ocupacional…) en un espai de calma i d’escolta. Paral·lelament participem conjuntament en activitats culturals en grup i sessions d’apoderament on es troben amb d’altres usuaris que estan en una situació paral·lela. En aquests espais intentem que els individus recullin eines que els serveixin, que es qüestionin, planifiquin i tinguin esperança en el seu camí cap a la inclusió. Durant el procés poc a poc es crea el vincle que fa que les persones s’animin, siguin sinceres, se sentin valorades i no abandonin el seu propi pla de vida de camí a una situació de millora.

Treballant des del vincle, acompanyant i proporcionant ajuda, la persona sentirà la seguretat, la confiança i la llibertat necessària per explorar en un mateix i en les seves relacions i avançar en el seu camí cap a l’autonomia i el benestar.