15.01.2018 | Article d’opinió de Mercè Ginesta, coordinadora de la Comissió de Serveis Socials Bàsics del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, a Social.cat.
Imaginem que l’Antonio i en Pere, dos homes de més de vuitanta anys, coincideixen a l’hospital, recuperant-se d’un ictus i amb seqüeles semblants: dificultats per caminar, problemes en la parla… Han perdut autonomia i quan tornin a casa necessitaran suport per llevar-se, vestir-se, caminar, dutxar-se, menjar, comunicar-se, sortir al carrer… Imaginem, a més, que tenen situacions familiars semblants: una parella amb alguns problemes de salut que els podrà donar algunes atencions però no les que impliquin més esforç físic. Parelles impactades per la nova situació de dependència que d’un dia per l’altre els ha canviat les vides. Imaginem que ambdues parelles tenen fills. Potser uns viuen lluny i no els poden donar suport en el dia a dia i els altres estan atrafegats amb la feina i la cura de la descendència d’un mateix. Imaginem que tant l’Antonio com en Pere tenen un nivell d’ingressos semblant, que els permet anar tirant amb les despeses habituals però no assumir despeses extraordinàries.
A l’hospital, la treballadora social els ha informat dels diferents recursos socials als que poden tenir accés un cop tornin a casa, però la informació que ha donat a la família de l’un i a la de l’altre és diferent. A l’Antonio li ha explicat que el mateix dia que arribi a casa, i durant les primeres setmanes, rebrà l’atenció gratuïta d’una treballadora familiar que l’ajudarà amb les activitats bàsiques de la vida diària. També li ha concertat visita amb la treballadora social del seu municipi, que valorarà l’accés a un servei d’ajuda a domicili de continuïtat, al servei de teleassistència i estudiarà si cal alguna adaptació al domicili o ajuda tècnica per facilitar la mobilitat de l’Antonio dins de casa. A en Pere, en canvi, li ha explicat que ha de demanar hora als serveis socials del seu ajuntament per veure si el poden ajudar en alguna cosa. La treballadora social sap que no l’atendran fins d’aquí a un parell de mesos. També sap que per accedir al servei d’ajuda a domicili probablement el posaran en llista d’espera, de manera que haurà de contractar pel seu compte un servei privat. Evidentment, l’Antonio, en Pere i les seves famílies no entenen aquestes diferències. Quin és el motiu principal? Viuen en municipis diferents, amb uns serveis socials bàsics amb nivells de desenvolupament desiguals.
L’heterogeneïtat en l’oferta de Serveis Socials Bàsics és una de les constatacions que es recullen al dictamen Els Serveis Socials Bàsics (SSB) a la província de Barcelona. Situació actual i propostes de millora. Una mirada des del Treball Social (2017) elaborat del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya per encàrrec de la Diputació de Barcelona. Si bé la competència en matèria de Serveis Socials Bàsics està assignada als ens locals per tal d’assegurar la seva adaptació a les necessitats i particularitats de cada territori i de la seva població, a la pràctica observem alguns afectes negatius d’aquesta descentralització, com les iniquitats territorials: el lloc on hom viu farà que les seves necessitats socials puguin ser ateses de manera significativament diferent.
Deu anys després de l’aprovació de la Llei 12/2007 de serveis socials, no s’ha aconseguit construir una xarxa de Serveis Socials Bàsics que ofereixi uns mínims comuns a tota la ciutadania. D’aquesta manera, prestacions que haurien de ser garantides –com els serveis residencials d’estada limitada, els menjadors socials o els serveis d’intervenció socioeducativa— no estan a l’abast de tota la població o s’ofereixen amb criteris o condicions diferents, com és habitual en els Serveis d’Atenció Domiciliària. Les causes d’aquestes desigualtats són diverses: manca de desplegament normatiu de la Llei de serveis socials –preveu els mateixos recursos humans per unitats de població sense tenir en compte les seves característiques i necessitats socials—, una lectura singular de la competència en matèria de Serveis Socials Bàsics –en alguns ens locals s’interpreta més com una potestat que com una obligació—, dificultats econòmiques i tècniques per implementar alguns d’aquests recursos en l’àmbit rural o en municipis petits o dispersos, diferents concepcions de l’atenció social de cada govern local, aplicació de models tècnics diversos…
Tal com s’assenyala al dictamen, és necessari estudiar quins factors han confluït en determinats ens locals que han desenvolupat Serveis Socials Bàsics potents i de qualitat i, en paral·lel, obrir el debat sobre el repartiment competencial en matèria de serveis socials. Cal revisar quines funcions i serveis s’ofereixen millor des de la proximitat i quines s’oferirien amb més garanties des d’una administració superior, en clau d’optimitzar recursos, facilitar la cooperació amb altres sistemes de protecció social i fomentar la igualtat en l’accés als serveis socials. En definitiva, és urgent que l’Antonio i en Pere puguin gaudir d’unes atencions socials en igualtat de condicions.
