09.03.2018 | Article d’opinió de Marie Faye, membre de Diomcoop, a Cataluya Plural.

Què dir de la dona, que no s’hagi dit ja? Parlem sobre la seva essència, la seva llibertat, els seus drets? La dona està a l’inici i al final de tota acció i en el centre de tots els canvis; no només dóna vida, sinó que està decidida a preservar-la per tots els mitjans, insufla energia i color al viure dels éssers humans.

Al mateix temps que un pare llançava al seu fill al carrer per una diferència d’opinió, una dona que es cremava viva després d’un accident d’automòbil, cridava de dolor per la incertesa de l’esdevenir dels seus fills.

Per sobre de tot, la dona és vida. Respectar la dona, i reconèixer les seves accions i mèrits, és respectar la vida, fer justícia a qui és el pilar fonamental de totes les societats. Obtenir el reconeixement en aquesta empresa fa accelerar el seu creixement i permet activar tots els sectors estratègics. Per què? Perquè la dona considera tots els paràmetres que l’envolten, per la seva curiositat natural, però també pel rol d’encarregada de les cures que se li ha atribuït des del principi dels temps. La seva visió és més aguda, la seva personalitat és complexa, però completa. Per aquesta raó, necessitem la visió femenina en l’economia social i solidària, que malgrat els notables canvis, està encara dominada pel BBVAH (blanc, burgès, home, adult i heterosexual). Ja sigui per la integració o per la ruptura, l’economia femenina podria aportar la seva particular sensibilitat humanista i materna, tan característica en aquesta gran família cooperativista.

La solidaritat és un dels principals ingredients que caracteritza especialment el sector cooperativista, que busca les alternatives econòmiques necessàries per donar sortida laboral a la part de la població oblidada pel sistema tradicional i l’hegemonia del capitalisme. Per això, per crear les bases d’una economia més justa i més solidària, es necessita imprescindiblement la mirada de les dones. Perquè, qui millor que la dona per entendre la injustícia, l’opressió, la privació de llibertat, el fet de tenir la veu emmordassada, o no tenir el dret a la lliure elecció sobre la teva vida, alhora que has de fer tota la feina, i et diuen inútil?

Ara estem dominats pel sistema. Per deixar anar el nus, cal que la nostra societat deixi sol d’enfocar-se en extreure el màxim benefici de l’home, sinó en buscar formes de col·laborar entre les persones i generar amb això una riquesa més saludable.

Per tot això, la dona ha de ser la primera a creure en aquesta economia, en aquesta nova forma de relacionar-se, que permet emergir els valors humans, amb dignitat i tenir qualitat de vida.

Hem de potenciar la visibilització de les aportacions femenines en el sector, erradicar les desigualtats i sortir de l’ètica de les cures i de la invisibilitat.

Després de les lluites guiades per pioneres com Angela Davis, Aminata Sow Fall, Rosa Parks, Recy Taylor, Wangari Maathai, les dones de Nder, Indira Priyadarshini Gandhi, Eva Peron, Virginia Woolf… El temps de demanar permís per exercir els nostres drets, que tant ens van costar, ja ha passat. Ara és temps d’exercir-los. Estem en el nostre ple dret.

La dona pot influir en l’esdevenir dels esdeveniments d’una manera molt positiva i significativa, sense ni tan sols adonar-se’n, mantenint sempre l’equilibri, del qual només la dona és capaç, com l’agulla que reuneix les parts separades, la brisa.