04.05.2018 | Article d’opinió d’Amparo Porcel, membre de la Junta Directiva d’ECAS, a Social.cat
Impulsar un codi ètic en el si de les entitats socials respon a una moda? És una necessitat sentida per membres de les entitats? El tercer sector ho propicia i demana? Per què ens preocupa l’ètica? Per què en parlem ara?
Les organitzacions socials teixim relacions diverses amb les administracions, els partits polítics, els moviments socials, el conjunt de la població i entre nosaltres mateixes que poden plantejar i plantegen dilemes ètics. Aquests van des de situacions en la intervenció individual dels professionals –per exemple en el que anomenem entitats de primer nivell—, que tenen a veure amb principis de respecte a l’autonomia i a l’autodeterminació de les persones ateses, fins als principis d’equitat, justícia i responsabilitat que hem d’aplicar en el context institucional, en els mateixos equips i envers el conjunt de la societat. Dotar-se d’un codi ètic, si bé no és una normativa ni una llei, serveix perquè les persones que formen part d’una organització es comprometin a complir els valors i les accions que aquesta institució considera propis, al mateix temps que assenyala els comportaments que s’han d’evitar. El codi ètic és, doncs, un document que orienta accions, que inspira i que és viu i va evolucionant necessàriament d’acord a les noves circumstàncies, contextos i situacions que viu una organització.
Des de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) encarem actualment l’elaboració d’un codi ètic, emmarcat en una reflexió sobre la governança i l’articulació amb altres organitzacions del tercer sector, que, des del nostre punt de vista, ha de promoure bones pràctiques tenint en compte tres nivells i cercles concèntrics: el cercle de les organitzacions implicades –en el nostre cas la mateixa federació i el centenar d’entitats social que en formen part—, el cercle d’organitzacions semblants i, finalment, un tercer cercle que inclou la societat en general i els mitjans de comunicació. Tal i com descriu la doctora en filosofia Begoña Román, si pensem en les organitzacions com si fossin una orquestra simfònica, el codi ètic és la partitura que marca per a tots quina és la forma d’actuar. Cadascú toca el seu instrument, però la música es fa de manera conjunta i tothom està pendent del públic i respon al que s’espera d’ells. Un codi ètic ha de contemplar tant les relacions i la gestió dels conflictes d’interessos entre els diversos grups implicats com la gestió de la incidència pública envers la societat, els partits polítics i l’administració.
Generar un procés d’aquestes característiques ha de permetre preservar la diversitat i pluralitat d’una organització –que li permeten representar múltiples dimensions de la societat— i al mateix temps reforçar la seva acció conjunta i incidència. En el cas d’ECAS, dirigida a la defensa dels drets socials, la consecució del benestar de les persones i a la promoció i defensa de valors com l’equitat, la transparència, la justícia social o el bé comú. Ens plantegem fer d’interlocutor vàlid per a la societat i l’administració per aconseguir canvis envers una societat més equitativa. Reivindiquem la diversitat de mirades i apel·lem a la coresponsabilitat col·lectiva per construir una societat més justa i compromesa amb l’interès general i, especialment amb les persones, col·laborant les entitats membres des de la confiança amb transparència i voluntat de ser complementàries amb la resta de les organitzacions del sector. Entenem que l’assoliment dels objectius que definim des del sector han d’articular-se des del principi de subsidiarietat i, en conseqüència, les federacions han de vetllar per al desenvolupament de les entitats de primer nivell, que són les més properes a les necessitats, les comunitats i territoris, promovent lideratges plurals i respectant la legitimitat, representativitat, trajectòria i expertesa de cadascuna d’aquestes organitzacions.
Hem de defensar una articulació del tercer sector en xarxa, que promogui la veritable riquesa de la iniciativa social, la desenvolupi i la sostingui en el temps. Per tant, és necessari establir xarxes, reconèixer l’altre i saber en què podem ser complementaris. Tenir clar que no hi ha protagonisme ni competició, sinó suma. Obrir noves possibilitats, fer un camí conjunt.