04.01.2019 | Article d’opinió de Mijail Acosta, membre d ela Junta Directiva d’ECAS i director general de la Fundació Acollida i Esperança; i Maria Viñas, presidenta d ela Fundació Maria Raventós, a Social.cat.
El dret de tanteig i retracte sobre habitatges provinents de processos d’execució hipotecària és una oportunitat única per a les entitats de la Xarxa d’habitatges d’inserció.
La manca d’habitatge o viure en un infrahabitatge és un dels factors més rellevants que poden abocar a l’exclusió social. Moltes entitats hem hagut de facilitar habitatge a les persones que acompanyem ja que ningú els hi lloga un pis a nom seu pels pocs recursos econòmics de què disposen.
Per això les entitats vam celebrar que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, al juliol de 2018, promogués l’Acord marc per a l’adhesió d’ajuntaments i d’entitats socials amb interès en l’adquisició d’habitatges procedents del tanteig i retracte. Ha estat un gran iniciativa que resultarà cabdal per augmentar el parc d’habitatge social.
En concret, són habitatges propietat d’entitats bancàries provinents de processos d’execució hipotecària que podem comprar les entitats, l’Agència de l’Habitatge o els ajuntaments per destinar a lloguer social. A més s’ha establert una línia de préstecs bonificats de l’Institut Català de Finances per facilitar les compres d’aquests habitatges, la qual cosa fa que sigui una oportunitat única per a les entitats per augmentar el nombre d’habitatges que gestionem i destinem a lloguer social. Seran compres temporals que permetran la propietat durant 75 anys i que després passaran a formar part del parc públic d’habitatge social.
Al 2018 diverses entitats socials han pogut comprar pisos mitjançant aquesta via però malauradament han estat menys entitats i menys pisos dels que volien. El principal motiu ha estat que tant l’Agència de l’Habitatge com alguns ajuntaments han exercit en primer lloc el dret de tanteig i retracte per aquests pisos ja que tenen prioritat davant les entitats socials.
Des de les entitats socials valorem positivament que el parc públic de lloguer social augmenti i entenem que l’Agència de l’Habitatge els destini a la Mesa d’emergència social. No obstant això, creiem que al 2019 seria bo arribar a un acord amb l’Agència i els ajuntaments per tal que no exerceixin sempre la seva prioritat i hi hagi un percentatge de pisos que puguin comprar les entitats.
El treball de l’Agència de l’Habitatge i la Mesa d’emergència social, dels serveis d’habitatge social municipals i el de les entitats de la Xarxa d’habitatges d’inserció són necessaris per fer front al gran problema d’habitatge que tenen moltes famílies de Catalunya. És un treball sovint complementari i per això cal que les entitats socials també es puguin beneficiar de manera efectiva del dret de tanteig i retracte. Cal recordar que les entitats socials acostumem a optimitzar l’ús dels pisos socials i, donada la nostra proximitat al territori, podem fer un acompanyament social molt acurat de les persones.
Esperem que totes les parts implicades sapiguem fer efectiva aquesta oportunitat en bé de les persones més vulnerables.