Pot un grup d’estudiants preparar un taller per a les persones residents en un centre d’acollida? Què poden aportar aquests tallers? Què poden aprendre els alumnes i què en podem aprendre tots plegats? Al centre d’acollida Can Banús hem començat una nova experiència: un dia a la setmana, i durant un trimestre, estudiants d’integració social de l’IES Joan Maragall de Badalona s’ocupen d’un taller de matí dirigit als residents amb la supervisió dels educadors del centre.

Els alumnes preparen el contingut del taller i després l’imparteixen al centre d’acollida. Tenen llibertat per programar l’activitat que considerin. Cal dir que abans de començar es van fer unes sessions prèvies on els educadors socials vam explicar els objectius dels tallers dins del model d’intervenció del centre d’acollida.

Els educadors estem sempre presents al taller, observem com està funcionant i mirem d’intervenir el mínim possible. Un cop acabat, ens reunim amb els estudiants per donar-nos feedback mútuament. La pregunta que fem sempre és què podríem millorar perquè creiem que això el que ens fa créixer a tots. El fet que no surti alguna cosa bé és una oportunitat per reflexionar-hi.

La relació que cal crear entre el/la educador/a social i la persona usuària és una de les qüestions que han anat apareixent en les reunions de feedback. El fet que cal mantenir una distància correcta o saber posar límits en alguns casos, precisament de cara a establir un vincle adequat que faciliti els objectius proposats.

Un altre dels punts comentats és la necessitat de planificar bé el contingut i els materials relacionats amb el taller i, alhora, ser capaç d’estar atent durant el mateix per improvisar sobre la marxa si és necessari. Mantenir una actitud d’observació i una escolta actives en tot moment. La importància de ser precís en la comunicació i d’adaptar-la als interlocutors són qüestions que també han anat apareixent en les trobades de feedback.

Les persones residents han rebut amb motivació els tallers pensats pels estudiants. Alhora s’han mostrat empàtics i comprensius amb els alumnes, cosa que també valorem positivament.

Els alumnes s’han mostrat compromesos, respectuosos amb els horaris i amb ganes d’aprendre des del principi, també gràcies a la implicació del tutor responsable. De fet va ser ell mateix qui es va posar en contacte amb nosaltres i junts vam arribar a aquesta proposta. Can Banús és un centre especialitzat en VIH/sida i exclusió social i en aquest sentit hem observat que els estudiants no mostren prejudicis. Això ha contribuït a la creació d’un bon ambient de cara als tallers.

En conclusió creiem que aquests tallers són una oportunitat per als alumnes d’experimentar la realitat d’una activitat amb les persones acompanyades per una entitat social. De posar en pràctica el treball en equip, la gestió del temps i també les seves capacitats comunicatives. A mesura que han anat proposant tallers hem vist com anaven millorant la seva qualitat i també l’acceptació per part de les persones residents.

Els estudiants ens aporten una mirada nova i idees fresques, maneres de fer diferents i il·lusió. Per als educadors i per als residents aquest aire nou i el ritme que aporten és molt benvingut. Ens fa replantejar-nos coses i ens recorda que tots els dies continuem aprenent.

Creiem que potenciar espais de treball com aquests amb la supervisió dels educadors socials, i la implicació dels tutors responsables dels alumnes, pot ser positiu. Cal veure, però, si es pot encabir en la rutina del centre d’acollida més enllà d’uns mesos o si aquesta motivació i empatia que genera en els residents i que creiem que és positiva es mantindria si fos una activitat implantada de forma regular.

En tot cas, creiem que val la pena explorar-ho perquè com a educadors socials podem contribuir a què altres futurs professionals tinguin més informació i més eines en el futur i, com a entitats en les quals treballem, és una manera de relacionar-nos i implicar-nos amb el nostre entorn comunitari.