10.04.2019 | Article d’opinió de Joan Segarra, president de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i secretari de la Junta Directiva de l’Associació Economia Social Catalunya, al web de l’AESCAT.
Un dels sectors d’activitat referents en l’àmbit de l’Economia Social és sens dubte el sector de serveis d’atenció a les persones. Un sector que podem definir, des d’una perspectiva transversal, com el conjunt de serveis que s’emmarquen en àmbits com benestar, educació, justícia, ocupació o salut, entre d’altres, i que donen resposta a les necessitats i drets socials de col·lectius com la infància i la joventut, la gent gran, les persones amb discapacitat, amb problemàtiques derivades de la salut mental i les drogodependències, o en general, a col·lectius en situació o risc d’exclusió social.
Entenem que els serveis d’atenció a les persones constitueixen el quart pilar de l’Estat del Benestar, essent imprescindibles per vertebrar una societat cohesionada, amb igualtat d’oportunitats per a totes les persones i especialment les que es troben en situació de major vulnerabilitat. Es tracta de serveis fonamentals per articular una societat justa, que garanteixi el respecte de la condició de ciutadà ‘subjecte de drets i obligacions’ i una ‘vida digna’ per a totes les persones. Sense serveis socials i d’atenció a les persones una part de la població, per diferents causes, no podria accedir a drets bàsics com l’alimentació, la salut, l’educació, l’habitatge, el treball, la participació en la vida pública, l’esport, el lleure o la cultura.
A Catalunya aquest sector està majoritàriament gestionat per la iniciativa social sense afany de lucre, una realitat representada al nostre país pel Tercer Sector Social. I això no és casual.
El Tercer Sector Social és una realitat plural i consolidada que s’inicia a partir de la iniciativa de la societat civil organitzada – professionals, familiars i usuaris – per donar resposta a les necessitats socials de la ciutadania. A través d’organitzacions sense ànim de lucre, el Tercer Sector Social ha estat el protagonista de la construcció del sistema de serveis socials que coneixem avui en dia i podem afirmar que, ja des d’abans que esdevinguessin drets socials adquirits, ha contribuït activament – com a col·laborador necessari de l’administració pública – en la definició del model català de serveis socials, pioner i exemple per altres territoris.
Perquè la raó de ser del Tercer Sector Social és única i exclusivament la millora de la qualitat de vida i la defensa dels drets socials de la ciutadania. I és des d’aquest clar objecte social que es gestionen els serveis: des de la no lucrativitat i la reinversió dels beneficis en la millora dels serveis i de la pròpia comunitat; amb voluntat de transformació social, potenciant un desenvolupament econòmic i social sostenible; amb una contrastada trajectòria, organitzacions especialitzades i professionals altament qualificats; amb vocació de servei públic; treballant des de models de gestió propis de l’economia social, amb pràctiques de governança participativa i democràtica; amb una demostrada capacitat de generar respostes innovadores a necessitats complexes; i finalment, amb una clara visió cap a l’acció́ comunitària, ben arrelats al territori i practicant el treball en xarxa. El Tercer Sector Social és doncs l’economia social que gestiona serveis d’atenció a les persones al nostre país, aportant valor afegit a un sector d’activitat econòmica d’alt impacte i que té, a més, un elevat nivell de creació d’ocupació.
Com a entitat fundadora de l’AESCAT (Associació Economia Social Catalunya) i en representació de la dimensió socioempresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, des de La Confederació vivim el procés de construcció de la futura llei de l’economia social i solidària de Catalunya com una oportunitat. Una oportunitat pel reconeixement del rol i del valor d’aportació de les entitats que representem; una oportunitat per reforçar el Tercer Sector Social de Catalunya com a aliat estratègic de les administracions a l’hora de proveir serveis públics, una oportunitat per construir, amb la resta de companyes de viatge, un marc de reconeixement jurídic i polític d’aquesta realitat plural i diversa de la que formem part.
Pel Tercer Sector Social, aquest procés coincideix amb un moment clau en la regulació del model català d’atenció a les persones. Al marge de la Llei d’Economia Social i Solidària – que entenem com un paraigües marc – en paral·lel s’estan impulsant diferents iniciatives legislatives específiques: per una banda, el projecte de Llei de contractes de Serveis a les Persones, actualment en tramitació parlamentària, i la Llei d’Acció Concertada, impulsada per La Confederació i que el Govern de Catalunya s’ha compromès a desenvolupar. Des del nostre punt de vista, i derivat de les directives europees, aquest nou marc legislatiu ha de permetre construir un nou model de col·laboració público-social per la provisió de serveis públics d’atenció a les persones. Un model de col·laboració entre les administracions i la iniciativa social sense afany de lucre que – fora de la contractació pública -garanteixi l’interès general així com l’eficiència i el màxim retorn social dels recursos públics. Un model, en resum, que exclogui els serveis d’atenció a les persones de les lògiques mercantilistes, limiti clarament l’interès econòmic dels operadors i atorgui per fi un rol fonamental i estratègic al Tercer Sector Social, com a part essencial del sistema de serveis socials i d’atenció a les persones a Catalunya.
Per tant, ens trobem davant un context legislatiu altament complexa, alhora que interessant. Evidentment, cada proposta de Llei ha de regular el què li pertoca, i entre tots els agents implicats hem de vetllar perquè la suma de tot plegat contribueixi a la visualització, al reconeixement i a la construcció col·lectiva d’un model econòmic més just i transformador, centrat en les persones.
