04.07.2024 | Article d’anàlisi de Paula Cusí i Estefania Bedmar al Social.cat

Aquestes setmanes es parla molt dels resultats dels partits d’extrema dreta a les últimes eleccions europees, amb conseqüències importants per alguns països europeus veïns, com França. Aquests resultats no sorgeixen del no-res, són la manifestació política del que veiem amb por des del sector social des de fa temps: l’avenç dels discursos d’odi (racisme, violència masclista, islamofòbia, narratives anti LGTBIQ+, classisme, antigitanisme, etc.). Discursos gens nous que tenen una arrel profunda en estructures de poder històriques en les nostres societats (colonialisme, patriarcat, capitalisme, etc.) que han creat durant segles situacions de desigualtats per a grups socials considerats “diferents” i que constitueixen un gruix important de la població. Són idees que penetren en la ciutadania, sovint de manera subtil, a través de diferents mecanismes: les xarxes socials, els mitjans de comunicació, al carrer, a l’escola, a la feina… provocant situacions de clara discriminació, polítiques socials retrògrades i efectes nocius en la cohesió social.

Dins d’aquests discursos volem destacar l’aporofòbia, que és l’odi o rebuig a una persona pel simple fet de viure en situació de pobresa, i que es plasma en la manera de pensar i actuar de qui l’emet. L’aporofòbia fa que es criminalitzi la pobresa i es qüestionin les persones que reben ajuda social. En els últims anys, els discursos estigmatitzadors de la pobresa, que beuen del neoliberalisme del “si vols, pots” s’han escolat a través de diversos altaveus públics. Així, trobem youtubers amb centenars de milers de seguidors que afirmen rotundament que qui no té el que vol és perquè no s’hi ha esforçat, sense tenir en compte que no tothom parteix de les mateixes condicions socioeconòmiques, culturals, laborals o d’origen. Aquests continguts, més enllà de pretendre canviar el comportament individual dels consumidors, influeixen negativament sobre l’opinió general d’elements tan importants per combatre les desigualtats i la (mala) distribució de la riquesa com són l’estat del benestar redistributiu i les estratègies col·lectives per afrontar les desigualtats.

Paradoxalment, el discurs aporofòbic s’imposa fins i tot entre les capes de la població menys afavorides, bàsicament perquè s’estan posant en competició col·lectius que viuen diferents situacions de vulnerabilitat. Com? Desinformant, simplificant fenòmens complexos i donant una sensació d’urgència en què hi ha una competició social per recursos limitats. Justament el maig passat es va publicar un informe de la fundació ISEAK que demostra, a través d’una enquesta representativa en l’àmbit nacional, com el sentiment antiimmigració a Espanya està reforçat per idees preconcebudes errònies de la població nativa que sobreestima els efectes negatius de la immigració al nostre país. Mitjançant un experiment aleatori, l’estudi prova que aportant informació quantitativa veraç, les persones enquestades augmenten el seu suport a polítiques redistributives i d’integració de les persones migrades. Així doncs, l’estudi confirma la importància de les accions antidesinformació per contrarestar els discursos d’odi.

I és que és necessari crear relats, imaginaris, contra-narratives que contrarestin aquests discursos i ajudin a desenvolupar el pensament crític de la ciutadania, sobretot dels joves. Des del sector social és una de les tasques més importants que podem impulsar, a més d’atendre directament els col·lectius que ho necessiten.

ECAS, com a federació de segon nivell del sector social, suma esforços per incidir en aquest sentit. És per això que enguany promovem la itinerància de l’exposició immersiva ‘La llar de les absències’, una instal·lació que vol provocar reflexió entorn de què és realment la pobresa i a posicionar-se enfront dels mites o les idees preconcebudes més generalitzades sobre aquest tema. “Viure en situació de pobresa és no tenir casa, o és també viure amb la por de no poder pagar les despeses que fan de la nostra llar un espai digne i agradable?”; “És no tenir feina o és tenir-ne varies i, tot i això, no poder fer almenys una setmana de vacances a l’any?”. Aquestes són el tipus de preguntes que ‘La llar de les absències’ vol obrir a debat.

Recentment, l’exposició ha estat vàries setmanes a l’Ateneu d’innovació digital de Barcelona (El Canòdrom) on vam tenir l’oportunitat de dinamitzar un taller amb joves de 16-17 anys. Eren joves molt avesades als discursos de les xarxes dels que hem parlat abans, i així i tot, van acabar aportant reflexions i propostes originals per combatre la pobresa (per exemple, organitzar una xarxa municipal contra el malbaratament del menjar per combatre els problemes d’alimentació). El taller ens va fer adonar de la potencialitat que tenim el tercer sector com a agent educatiu especialitzat complementari a l’escola.

En paral·lel a l’exposició, vam organitzar també al Canòdrom un debat molt original en format pòdcast sobre la pobresa i els discursos d’odi en l’esfera digital. Amb el títol d’‘Una llar col·lectiva’ va comptar amb la participació del youtuber Cuellilargo, el sindicat de treballadores de la llar Sindillar, Secretariado Gitano i laFede.cat, i amb la col·laboració de la Xarxa de Ràdios Comunitàries (XRCB). Va ser un espai d’experimentació on fomentar la convivència, l’empatia i el respecte davant les desigualtats que existeixen en la societat.

Ara bé, una cosa és la sensibilització i una altra encara més difícil és promoure l’activisme i el compromís, sobretot de les noves generacions. Quan vam preguntar a les joves que van participar en el taller del Canòdrom si l’exposició les havia inspirat per emprendre accions contra la pobresa, la majoria responia que sí, però que no sabien què hi podien fer. L’assignatura pendent és doncs anar més enllà de la conscienciació, proposant eines innovadores d’acció social a l’abast de tothom.

(‘La llar de les absències’ està actualment itinerant per Catalunya —es podrà visitar del 8 al 15 de juliol al Hub social C/Girona 34. Si sou una organització i us interessa acollir-la en les vostres instal·lacions podeu contactar a ecas@acciosocial.org).

Escrit per Paula Cusí, Responsable d’Inserció d’ECAS i coordinadora de ‘La llar de les absències’, i Estefania Bedmar, Responsable de Comunicació d’ECAS.