07.11.2024 | Article d’opinió de Xavier Puig al Social.cat

Som un petit país on les metàfores marineres semblava que feien fortuna temps enrere. Hem tingut un gran capità, molt honorable ell, que amb il·lusió embravia els seus mariners per seguir navegant pel mar de les retallades: “Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra”. D’aquells vents ens ha quedat una marea de la qual no ens hem pogut desempallegar, per molts capitans que l’han succeït i que han enarborat la bandera de fer els pressupostos més socials: “Farem més amb menys!”, ens deia.

No podem tirar només de la bravura dels pirates per continuar surant. Ja no! Veníem d’una història de beneficència als inicis de la democràcia que es va transformar en molta voluntarietat i solidaritat. I professionals i entitats vam capgirar vers la professionalitat. Ara les persones no volen la caritat d’alguns. Avui aquestes persones són conscients dels seus drets i això és el que reclamen: el que els pertoca per conquesta. 

Les entitats socials, a nivell de finançament, estan afectades en la seva línia de flotació. La causa principal és l’infrafinançament crònic per part de l’administració de gran part dels serveis. El sector social sembla que no s’ha guanyat la dignitat com ho han fet els sistemes de la salut i l’educació. 

Els professionals d’aquest sector fa anys que pateixen unes condicions laborals insuficients. Les polítiques econòmiques dels diferents governs de la Generalitat, extensives a moltes administracions locals, han convertit el desert d’aigua del nostre mar social en un àrid desert on l’oasi català no resisteix. De fet, el Conveni Català d’Acció Social, un dels primers a l’estat espanyol, està en risc de decaure, perquè el Conveni Estatal del sector recull unes millors condicions laborals. 

La Confederació, que és l’organització empresarial que des del 1997 representa a les entitats socials a Catalunya, fa molts anys que reclama l’equiparació salarial amb la funció pública, sota el lema “Igual feina, igual salari”. Per posar un exemple: els treballadors d’un centre residencial de protecció a la infància cobren un 30% menys si treballen en una entitat social respecte a un servei de gestió pública. 

Per remarcar la transcendència d’aquesta reivindicació, recordar que molts d’aquests serveis formen part de la Cartera de Serveis Socials del Departament de Drets Socials —l’instrument que assegura l’accés a les prestacions garantides de la població que les necessiti—, com per exemple: acolliments residencials d’urgència, suport a les cures, serveis d’atenció domiciliària, centres oberts o menjadors socials. També altres serveis que, sense estar a la Cartera, són claus per garantir la cohesió social i per atendre els col·lectius més vulnerabilitzats: projectes comunitaris als barris, atenció i integració a persones migrades, atenció a persones en situació de sensellarisme, projectes d’inserció laboral per persones en risc d’exclusió o projectes per garantir les necessitats bàsiques. 

Amb el nou Govern de la Generalitat s’obre una finestra d’oportunitat per revertir aquesta situació de precarietat, ja que a l’acord d’investidura amb els grups parlamentaris que li van donar suport s’inclou el compromís d’arribar de forma progressiva durant aquesta legislatura a aquesta equiparació salarial. 

Però per poder avançar en aquesta direcció, cal que el Departament de Drets Socials disposi de major pressupost i que efectivament es comenci a dotar ja d’un millor finançament dels serveis, que no ha actualitzat el seu estudi de costos des de fa més de 10 anys.  És per tot això que demanem al Govern entrant i a tots els grups parlamentaris que en els pressupostos que s’estan negociant pel 2025 s’inclogui l’augment del 12% de les tarifes dels serveis socials, per anar rumb a l’equiparació salarial i allunyar-nos de posar en risc molts d’aquests serveis.  

Ara ja no valen les metàfores marineres ni paraules encoratjadores que ens fan creure que som especials. Ens calen fets i no paraules. Nosaltres sabem que, pel nostre tarannà, amb el vent a favor de les institucions, sabrem tornar a inflar les veles. 

Escrit per Xavier Puig, copresident d’ECAS.