08.08.2019 | Comunicat de SOS Racisme

L’impacte de la política municipal de Barcelona a altres espais polítics o socials fa necessari que ens centrem amb què està passant a la ciutat en relació a la seguretat. I com ja és habitual a la capital catalana la campanya d’estiu ve acompanyada per actuacions que alimenten el racisme institucional i institucionalitzat d’un consistori que defensa un model de seguretat que no respecta, ni protegeix ni garanteix els drets de les veïnes i els veïns.

Missatges de representants polítics i càrrecs públics i titulars dels mitjans de comunicació sobre inseguretat i criminalitat a la ciutat que encenen el racisme. Fa mesos que es parla de que Barcelona ja no és una ciutat segura. Aquest va ser un dels hits de la campanya electoral de les municipals utilitzat com a arma de foc per part d’alguns partits que lamentablement no va ser contra argumentat pels altres per la por a ser antiracistes i perdre vots. Una situació que encara es complica més amb els equilibris de poder de la configuració del nou govern municipal.

El boc expiatori canvia segons el moment: els i les carteristes del metro, els narcopisos, les persones que es dediquen a la venda ambulant als carrers de la ciutat o els infants i joves estrangers no acompanyats. Però la intervenció municipal s’acaba concretant en la criminalització racial i les polítiques de repressió policial.

Algunes situacions que volem destacar:

• El dispositiu que pretén acabar amb el top manta a la ciutat, exemplifica, un cop més, com es pretén solucionar amb repressió qüestions que són resultat de desigualtats globals i estructurals i que, no només, no canviaran amb més presència policial als carrers, sinó que aquest increment pot representar un augment de la violència i el racisme policial cap el col·lectiu. No es pot abordar la venda ambulant sense fer referència a les conseqüències d’una llei d’estrangeria, com instrument del racisme institucional, que travessa totes les dimensions de la vida, i que arracona les persones al marge del mercat laboral, sotmetent-les, en ocasions, a diferents formes d’explotació laboral. Així com també cal parlar de la utilització de codi penal per acabar amb aquesta activitat, impossibilitant a les persones que s’hi dediquen que puguin regularitzar la seva situació administrativa a causa de l’existència d’antecedents penals com a conseqüència de la venda al carrer de determinats productes que està tipificada com a delicte.

• El discurs que situa a la infància en perill (infants i joves estrangers no acompanyats) com a infància perillosa, no només suposa l’elusió dels deures i obligacions de totes les administracions vers el compliment de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants; sinó que a més alimenta una construcció estigmatitzada i racista com a problema social i en conseqüència, no s’adopta una lògica de protecció, sinó una lògica penal.

• El silenci per part del consistori davant el sorgiment de patrulles ciutadanes que imposen la seva seguretat al metro de la ciutat. Iniciatives carregades de racisme que utilitzen l’escarni públic per assenyalar a persones, atemptant contra la seva dignitat i la seva presumpció d’innocència.

De nou la clau està en què entenem per seguretat i sobretot qui té el poder per decidir sobre: el que és seguretat, a qui hem de protegir i de què l’hem de protegir, així com quins són els mecanismes i límits que tenim per imposar aquesta seguretat. Cal parlar dels prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat, i també de la inseguretat de les persones migrades i/o racialitzades que es veuen exposades a les polítiques racistes que implementen aquest model de seguretat.

Perquè per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme.

Consell de SOS Racisme