19.10.2018 | Article de Xavier Orteu, director d’Insercoop, publicat a Social.cat

El passat mes de setembre, a la Selva del Camp, l’Ateneu Cooperariu del Camp de Tarragona va celebrar una jornada on es va parlar de les perspectives del mercat de treball per incorporar persones en situació de vulnerabilitat. Es tracta d’una iniciativa molt pertinent ja que des que de manera unilateral s’ha trencat el pacte social que garantia la promesa d’una inclusió social pel treball, sembla que els únics que s’autoritzen a parlar del futur del mercat de treball ho fan des de lògiques neoliberals.

Pensem un moment com funciona el mercat de treball amb les persones vulnerables. Per què al mercat de treball actual li hauria d’interessar contractar aquests col·lectius?

La resposta és crua i la veiem a diari. Al mercat de treball actual no l’interessa contractar persones vulnerables. Més aviat les expulsa. I si les contracta és per explotar-les. No pel fet de ser vulnerables, sinó per ser poc productives. Els discursos actuals del mercat de treball justifiquen aquesta dinàmica. Les persones “no aptes” ho són per culpa seva. Aïllant-nos, individualitzant el problema ens preparen perquè acceptem la lògica de la precarietat. Es tracta d’una dinàmica que fragilitza les persones i que redueix la incorporació al mercat de treball a una qüestió purament de rendiment econòmic. Convertint la inclusió en un element mercantil.

Però potser el més greu és que les receptes neoliberals s’han apropiat del “sentit comú” fins al punt que sembla que no hi ha cap més opció. Que això que passa és “el normal”. I això no és cert.

Dins del marc de les economies transformadores sorgeixen noves modalitats de participació laboral que permeten la construcció d’un ciutadà compromès amb la transformació de la seva realitat. Començant per aquella realitat que el situa com a exclòs. Models d’activitat que restitueixen la utilitat social del treball i que reintegren la persona per la via de la seva utilitat social.

Però cal tenir en compte que aquestes alternatives a la dinàmica neoliberal del mercat de treball no són quelcom natural. No vindran soles. Més aviat es tracta d’un repte. On la inclusió pren sentit en base a projectes compartits. Un repte que no consisteix només en mirar d’inserir a determinats col·lectius -que també- , sinó en lluitar per una transformació de les condicions de treball i de vida.