29.01.2014 | Article del gerent d’ECAS, Jordi Gusi, publicat avui al portal Social.cat
Atur i risc d’exclusió: de la utopia a la realitat
L’ocupació no és suficient per aconseguir la plena integració social, però és un factor determinant i sovint necessari perquè les persones en situació de vulnerabilitat evitin l’exclusió. Per això és un dels àmbits fonamentals de l’acció de les entitats socials, junt amb les necessitats bàsiques, l’educació, la salut o l’habitatge, entre altres. En el cas de l’ocupació, l’enfocament del tercer sector social apunta a dos objectius primordials: generar llocs de treball en el propi sector (en Centres Especials de Treball i empreses d’inserció) i facilitar la inserció en empreses ordinàries, què és la via en què se centren la majoria de les entitats d’ECAS.
Amb la crisi, la població amb la qual treballem ha augmentat i s’ha diversificat. Respecte a l’atur estructural dels anys 2000-2008, avui ens trobem amb un increment considerable del nombre d’aturats de llarga durada i amb perfils diversos que requereixen combinar la recerca de feina amb la cobertura urgent de les necessitats més primàries. La manca de demanda per part de l’empresa va acompanyada d’una manca d’estabilitat institucional que agreuja encara més la situació.
Des de l’inici de la democràcia cap Govern, cap, ha estat capaç de traçar un Pla director que incardinés les polítiques d’inserció sociolaboral dels col·lectius en risc, i no parlo de lleis. No és una qüestió de diners, sinó de saber quin rol ha de jugar cada actor: ajuntaments, ETT, agències de col·locació, OTG, sindicats, patronals, tercer sector i SOC. Saber quin paper hem de jugar cadascú ens ajudaria a planificar millor les nostres tàctiques i estratègies, de la mateixa manera que ordenar totes les convocatòries en una de sola permetria saber amb quin finançament es compta.
Per superar el greuge històric que suposa no disposar d’un pla director, sol·licitat per ECAS durant els seus 10 anys d’existència, cal que es produeixin tres coses de forma immediata i urgent:
1. Presència del tercer sector social al Consell de Direcció del SOC.
2. Model experimental d’agències de col·locació per a persones en risc d’exclusió social: treball a llarg termini en l’elaboració del projecte professional a partir del web Mapalaboral.org.
3.- Política de requalificació dels joves menors de 30 anys amb poca formació (veure notícia al web d’ECAS). Aquest és el gran repte perquè els llocs de treball que es generaran en els propers anys puguin absorbir el gruix de l’atur actual.
Com deia recentment el catedràtic d’economia aplicada Josep Oliver en una xerrada amb la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS, les temptacions d’estigmatitzar l’aturat com es va fer amb els beneficiaris del PIRMI són fruit d’una “deshonestedat intel·lectual absoluta” per part del pensament neoliberal i neoconservador.
