La situació social i econòmica del nostre país és cada cop més complexa i més preocupant. El Govern afirma que vol mantenir l’Estat de Benestar, però presenta un projecte de pressupostos per al 2011 que opta per aplicar tot tipus de mesures per reduir el dèficit públic. Mentre es desenvolupa el procés parlamentari per aprovar-los, des de la societat civil es plantegen altres models de participació i altres criteris per gestionar els recursos públics.
A través de les entitats que formen ECAS i de la pròpia activitat de la federació, continuem treballant a prop de la gent perquè els drets de totes les persones es facin efectius i els permetin exercir també els seus deures. Estem a prop dels més vulnerables i dels qui estan patint més directament les conseqüències de la crisi, però no perdem de vista que la situació en què ens trobem és, en bona part, fruit de qüestions estructurals que també hem d’afrontar.
Les decisions que prenen els governs –autonòmics, estatals, europeu…— i els poders econòmics –bancs, inversors, mercats…— defineixen les regles del joc i determinen aspectes molt allunyats de la seva realitat macroeconòmica que acaben colpejant el nostre precari –o inexistent, en alguns casos— benestar. Malgrat la nostra condició de ciutadans, el nostre futur sembla en mans d’instàncies inaccessibles i poc definides que dissenyen polítiques i arriben a acords en els quals no podem intervenir.
Com a entitats d’acció social ens trobem també davant d’una multiplicitat de qüestions que no sempre som capaces de resoldre com voldríem. La incertesa en relació als recursos amb què hauríem de comptar per dur a terme la nostra missió és un llast important en aquests moments. Alhora que experimentem un increment de la demanda i l’emergència de noves necessitats i nous tipus de pobresa, deixem de rebre línies de subvencions i d’ajudes públiques amb les quals tiràvem endavant els nostres programes socials, i veiem com s’introdueixen modificacions en les normatives que dificulten l’accés per part de persones vulnerables al sistema de serveis i prestacions. Tanmateix, no entenem que les polítiques familiars, que s’havien definit com a eix fonamental de les polítiques socials, es desvirtuïn i quedin reduïdes gairebé al no res.
Hem de confiar, però, en la nostra capacitat de treball i d’intervenció per continuar promovent la justícia i la cohesió socials, perquè creiem en la solidaritat i en la responsabilitat compartida que esperona la nostra lluita contra les desigualtats.
