17.12.2019 | Nota de premsa del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya
18 DE DESEMBRE, DIA INTERNACIONAL DEL MIGRANT
- Les treballadores socials reclamen més recursos, formació especialitzada i innovació en els programes interculturals dels serveis socials i de l’àmbit de la salut
- El col·lectiu professional rebutja la instrumentalització
de la immigració i exigeix als representants polítics responsabilitat i compromís en l’abordatge del fenomen
Barcelona | 17 de desembre de 2019
El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), com a representant del col·lectiu professional que atén la població d’origen migrat des de diferents àmbits d’intervenció des de fa més de trenta anys, constata les greus dificultats amb què es troben les persones migrades, refugiades o sol·licitants de protecció internacional en les diferents fases del seu procés d’inserció i integració social des del moment de l’acollida. Impotents davant dels efectes generats pel marc normatiu i el mateix sistema institucional, amb polítiques socials deficients i manca de recursos, les treballadores socials alerten de situacions que vulneren els drets fonamentals, derivades d’un sistema de serveis socials i de salut col·lapsat on no es té en compte el patiment emocional que comporta ser migrant.
Partint d’una Llei d’estrangeria que aboca a l’exclusió milers de persones cada any negant-los la regularització administrativa –a Espanya es deneguen el 76% de les sol·licituds d’asil, que han passat de 2.588 el 2012 a 54.065 el 2018, una xifra que es preveu que es dobli el 2019–, els serveis socials i de salut atenen amb recursos insuficients un nombre creixent de persones en situació de risc que veuen vulnerats els seus drets bàsics. A la manca d’inversió pública i de coordinació entre els diferents agents implicats se sumen les interferències ideològiques en l’atenció a la diversitat, cada vegada més esteses i que impedeixen abordatges innovadors més eficaços. Els falsos rumors sobre discriminació positiva o tracte diferencial dificulten l’acceptació per part de la mateixa Administració de l’especificitat del procés migratori i la defensa amb transparència de les necessitats que comporta, combatent de forma adequada els estereotips que alimenten actituds racistes.
El TSCAT demana impulsar un espai de reflexió professional tècnica i política per analitzar el treball realitzat fins ara i encarar el present i futur amb més garanties, recuperant el lideratge dels municipis
en els programes d’integració i d’interculturalitat. Les dificultats de coordinació i d’adaptació a una realitat canviant es tradueixen avui en abordatges poc integrals i transversals, de manera que no s’hi impliquen totes les àrees municipals i no es dona prou continuïtat als processos d’integració. Més enllà de l’acollida, l’atenció ha d’abastar els àmbits educatiu, sociosanitari, laboral i sociocultural, incloent també les tasques de sensibilització i treball amb la comunitat per afavorir la convivència i prevenir actituds discriminatòries o xenòfobes.
Per fer-ho possible cal un major finançament per aplicar millores estructurals com ara formació específica dels professionals que treballen amb població d’origen migrat –i reconeixement d’aquesta formació a l’hora de cobrir les ofertes laborals–, incorporar en els diferents àmbits i programes l’especificitat de la diversitat cultural i el procés migratori, i més flexibilitat per adaptar-se a les realitats locals. Però a banda d’incrementar els recursos, els representants i els partits polítics han d’actuar amb responsabilitat i complir l’acord assolit enguany per tots els grups parlamentaris catalans per no instrumentalitzar la immigració i combatre els discursos d’odi, el racisme i la xenofòbia.
