17.10.2012 | Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa
Contradiccions difícils d’entendre
La crisi ens ha portat a un nou escenari en què tot ha canviat, ja res és igual de vàlid, ja no tenim seguretat i apareixen nous pobres amb semblants diferents: persones que fa poc temps no s’havien imaginat que caurien en la pobresa i l’exclusió i que avui es troben aturats, han exhaurit la prestació d’atur, no poden pagar la hipoteca i perden perdut la casa o estan en perill de quedar-se sense sostre.
Durant 30 anys hem construït un Estat del Benestar que, tot i que incomplet i molt millorable, s’ha basat en el reconeixement dels drets de ciutadania i en l’assumpció per part del Govern de la màxima responsabilitat per garantir el seu compliment. En els últims anys, amb les retallades, s’ha practicat una dràstica reducció de la inversió social que ha comportat un continu degoteig d’accions contra els pilars fonamentals per a la dignitat de la persona: la salut, l’educació i els serveis i les prestacions socials.
Vivim una sèrie de contradiccions difícils d’entendre:
- Som un país ric i desenvolupat d’ Europa, però les taxes de pobresa i d’atur augmenten dia rere dia.
- El nombre de ciutadans que pateixen gana, fred i exclusió s’incrementa, però en lloc de destinar més recursos públics a cobrir les seves necessitats bàsiques, les partides destinades a polítiques socials es redueixen.
- Tenim un marc legislatiu avançat que garanteix els drets de socials i de ciutadana, però la població està cada dia més desprotegida.
- Disposem de lleis i programes denominats d’”inserció social”, però la seva aplicació els converteix en normatives restrictives que expulsen del sistema de protecció els qui més ho necessiten.
- Es valora la família com a recurs que supleix la deficient protecció publica, però s’elimina l’única ajuda a les famílies amb fills a càrrec.
- Tenim diners per salvar la banca, però no per a invertir en els més pobres.
- Hi ha milers de pisos buits, però no s’ofereixen alternatives a les persones que es queden sense sostre.
- Sabem que la inversió social dóna resposta a les necessitats, construeix futur i cohesiona la societat, però lluny d’apostar-hi i potenciar les polítiques socials, es fan retallades que redueixen el sistema de protecció social i destrueixen el present.
És urgent definir PRIORITATS, invertir en polítiques actives d’ocupació, garantir la vida digna de la ciutadania, defensar els drets que les nostres lleis reconeixen i trobar una resposta al problema de l’habitatge.
Som conscients que estem vivint un moment de grans dificultats i que els recursos públics han disminuït, però tot i ser més pobres, encara hi ha diners i la qüestió fonamental és com els repartim i a què els destinem.
En aquest sentit, demanem:
- Prou obres públiques que no s’utilitzen
- Prou despesa en armament
- Prou inversions supèrflues
- Reestructuració i racionalització de l’aparell administratiu
- Eliminació de càrrecs, organismes i serveis innecessaris
- Més control dels sous i de les primes als directius
En definitiva, demanem inversió social per a construir una societat més justa i més equitativa, on es prioritzin les persones i l’economia estigui al servei del benefici col·lectiu.
