23.05.2014 | La Unió Europea no ha aconseguit harmonitzar el marc legal per fer possible una política migratòria que garanteixi l’espai de lliure circulació de persones previst als Acords de Schengen, i d’aquesta incapacitat sorgeix el qüestionament actual de la seva viabilitat. Així ho va explicar ahir Anna Terrón, ex Secretària d’Estat d’Immigració i actual assessora de la Comissària Europea d’Assumptes de l’Interior, Cecilia Malmström, al debat organitzat per ECAS dins del cicle sobre polítiques socials de la UE.
Les decisions marc que la Comissió Europea va prendre a principis de segle “no han arribat a veure la llum perquè l’aterratge d’aquelles polítiques a cada Estat es fa difícil, xoca amb la realitat de les dades i la retòrica migratòria”, segons Terrón. L’evolució de diferents tractats ha fet que les polítiques de seguretat i interior anessin comunitaritzant-se, amb el resultat d’una “doble base jurídica que fa caminar el monstre de les polítiques europees d’immigració il·legal”. A partir d’aquesta dualitat, “les normes comunes es desdibuixen i es fan a la carta”: la directiva de la ‘blue card’ per als treballadors altament qualificats i mini-normes com la que permet excepcions per als investigadors en són dos exemples, ambdós en el marc de la “batalla pel talent”.
Nou context de mobilitat
Anna Terrón, cofundadora de la consultora especialitzada en migracions i mobilitat internacional InStrategies, va advertir de la necessitat d’adaptar les polítiques al canvis de context i culturals: “Enfront de l’imaginari de la primera meitat del segle XX, en què es migrava d’un punt a un altre amb una idea de retorn a llarg termini, ara vivim en un món de mobilitat continua. El que abans eren projectes de vida, ara són projectes de 15 anys”. Amb aquests nous patrons de mobilitat encara té més sentit que la migració es faci en família des de l’inici, però “la llibertat individual s’ha de conjugar amb la governança internacional de les migracions per assegurar mecanismes d’inserció al mercat de treball i de protecció dels drets laborals i socials”.
El context de globalització de l’activitat econòmica, en el qual les mercaderies i els capitals circulen lliurement, contrasta amb la difícil mobilitat de les persones, que es troben amb “un marc regulatori internacional pràcticament inexistent”. La manca de governança mundial té en comú amb la situació a la UE la gran causa de fons: les desigualtats. Les grans diferències en el punt de partida es perpetuen i s’agreugen amb les dinàmiques socioeconòmiques globals, supeditades als interessos del capital financer. “És així i anirà a més”, va afirmar Terrón. I la contradicció entre el discurs i la pràctica per part dels governs es manifesta amb tota la seva hipocresia en polítiques com les de les ‘smart borders’ i els ‘fast tracks’ en l’àmbit del turisme, que instauren un doble raser en funció dels recursos econòmics dels viatgers.
L’anècdota de Ceuta i Melilla
En tot aquest marc de problemàtiques i factors que condicionen el futur dels qui busquen una millora de les seves condicions de vida, Anna Terrón va qualificar el fenomen de la tanca de Ceuta i Melilla d’anecdòtic i es va mostrar partidària de no donar-li excessiva visibilitat: “Com menys focus, més favorablement es resol la situació per a les persones que entren”; l’alarma, en canvi, sovint va associada a l’ús de paraules com ‘assalt’ o ‘invasió’ que alimenten el “monstre de la retòrica anti immigració”.
El cas de Lampedusa és diferent a efectes de la UE perquè és territori Schengen, però en tot cas l’assessora de la Comissària Europea d’Assumptes de l’Interior va reclamar l’aplicació de la Carta Drets Fonamentals “a tot ciutadà del món que es trobi en territori de la UE”, la qual cosa inclou Ceuta i Melilla. Anna Terrón està a favor de les regularitzacions per via extraordinària”, però les entén com un pegat més a un model erroni; el model ideal seria el de contingents vinculats a expectatives laborals i potencial d’absorció per part del país receptor, amb entrada en família comptabilitzant tots els membres com a hipotètics treballadors.
En relació al vincle entre migracions i mercat laboral, va afirmar que “la pressió per la liberalització de les migracions ve sobretot de sectors econòmics i empleadors, que volen mà d’obra infinita i sempre disponible”, si bé amb total flexibilitat i cap tipus de compromís. En aquest sentit, va insistir en preguntar-se “fins a quin punt això pot generar més benestar per a les persones que migren en situació de vulnerabilitat?”
El proper i últim debat del cicle de polítiques socials europees versarà al voltant de Com afronta Europa el repte de l’ocupació? Serà l’11 de juny a les 16 hores a l’Espai Ferrer i Guàrdia (Avinyó 44, Barcelona) i comptarà amb una ponència a càrrec de Stanislav Ranguelov, coordinador d’ocupació, polítiques socials i seguiment del Fons Social Europeu a Espanya.
