En termes absoluts, la situació de les dones a la ciutat de Barcelona ha millorat en els darrers anys; però si la comparem amb la dels homes, encara queda molt per fer. La desigualtat i les discriminacions per raó de gènere persisteixen en diversos àmbits, entre els quals destaquen el laboral i el familiar. L’estudi sobre les Condicions de vida i hàbits de la població de Barcelona amb perspectiva de gènere editat per l’Observatori Social Barcelona reflecteix tendències al canvi en positiu, però també resistències i frens que exigeixen encara un gran esforç per avançar cap a una societat equitativa. Tal com va resumir les conclusions la directora de la recerca –Sara Moreno, Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona especialitzada en la perspectiva de gènere aplicada al benestar quotidià—, en els set àmbits temàtics analitzats (família, educació, mercat laboral, treball domèstic, ingressos, cultura i lleure, i xarxes de relació i associacionisme) hi ha una cara i una creu: dades que mostren un avença cap a la igualtat, i fenòmens que persisteixen i mantenen situacions injustes, de desigualtat entre dones i homes.

Malgrat que l’estudi no recull els darrers trasbalsos provocats per la crisi, ja que està basat en dades del 2006, ofereix una radiografia estructural encara vigent. El balanç posa de manifest que s’han produït canvis importants en les estructures parentals i familiars, però no tant en les relacions personals, els rols, els estereotips i els valors de gènere. En educació, la millora ha estat substancial: l’entrada de la dona al món educatiu ha estat massiva i el nivell actual és, per primera vegada, majoritàriament alt. És sens dubte un fet positiu, però que alhora demostra que l’educació no és suficient perquè quan es tracta d’accedir al mercat laboral amb facilitat, les dones encara necessiten més estudis que els homes. Cal tenir en compte, a més, que la responsabilitat del treball domèstic –que encara recau en les dones— determina molt el temps disponible per a altres activitats i és, per tant, un fre a l’hora de consolidar la presència femenina en l’esfera pública. L’anomenat “règim de doble presència” està sotmès a un efecte de vasos comunicants que fa que la conciliació sigui sovint difícil.

Des d’una perspectiva econòmica, la discriminació salarial continua sent un llast. Les dones treballen més i guanyen menys, la qual cosa fa que tinguin menys temps per a elles, una càrrega total de treball superior i menys ingressos. La gran heterogeneïtat enregistrada per l’estudi respon al creuament de tres variables clau: l’edat, el nivell d’estudis i la situació laboral. Un dels fenòmens detectats és que els canvis generacionals topen amb un factor determinant que encara assumeixen les dones: les “responsabilitats de cura” (ja sigui dels fills o d’altres familiars que, per exemple, emmalalteixen). Es tracta d’una interferència que caldria analitzar més a fons, des d’un punt de vista qualitatiu, fins a quin punt frena o atura els avenços cap a la plena igualtat.

La recerca apunta també l’existència de tres col·lectius en una situació especialment delicada: les dones majors de 65 anys que viuen soles, les adultes en règim de doble presència en condicions de precarietat (amb molta feina, però mal pagada, i sense temps lliure) i les joves amb estudis que no s’incorporen al món laboral. En aquest sentit, s’ha detectat un cert retorn de les noies al rol de mestressa de casa per al qual es van suggerir dues hipòtesis: la influència del fenomen migratori i el condicionant del referent de les mares amb doble presència, que les filles poden veure com a models del preu excessivament alt que cal pagar per no renunciar a cap de les dues esferes.

L’acte de presentació de la publicació el va obrir el Tinent d’Alcalde d’Acció Social i Ciutadania, Ricard Gomà, que va insistir en la necessitat de “conèixer per actuar” i va atorgar un gran valor a l’estudi com a “eina per llegir la realitat amb sentit crític i poder intervenir amb polítiques socials capaces de transformar”. Un cop exposats els resultats de la recerca, la consultora Mònica Gelambí va fer una aproximació a l’aplicabilitat de les dades per convertir-les en “polítiques de gènere”. En front de les d’igualtat d’oportunitats que fins fa un temps marcaven la pauta, va afirmar que “les de gènere aprofundeixen en el per què de la situació: més enllà de procurar corregir les desigualtats, intenten saber i entendre les diferències existents entre homes i dones per actuar en conseqüència”. La transversalitat de la perspectiva de gènere va aparèixer com el requisit imprescindible per obtenir resultats satisfactoris.