31.10.2019 | Article de Frederic Cusí, consultor i col·laborador d’ECAS, publicat a Social.cat
La conveniència de les aliances en el camp de l’acció social és indiscutible. De fet, podríem dir que és imprescindible, ja que els problemes socials que afecten els col·lectius vulnerables són de caràcter multifactorial: el sistema econòmic, les creences i els prejudicis, els factors personals, la situació del mercat d’habitatge, l’accés al mercat laboral o la capacitat dels serveis públics, per citar-ne alguns.
Així doncs, la solució a problemes multifactorials no es podrà trobar en solitari, des del tercer sector, o des de les administracions. Cal la cooperació entre les entitats d’acció social i és necessària la cooperació entre sector social, administracions públiques, sector empresarial, i també el sector acadèmic.
En els últims anys, la cooperació entre entitats progressa, si més no quant a intencions, i la cooperació amb administracions i sector empresarial podríem dir que es veu amb bons ulls. La visió que des del sector social es té sobre el rol de les empreses o de les administracions ja no és purament finançador, sinó que s’acosta més al de col·laborador i, en alguns casos, fins i tot de soci compromès per portar a terme un projecte.
Però quina és la relació amb el sector universitari? Probablement hi ha més col·laboració de la que creiem, però es produeix a una escala que podríem dir-ne personal: estudiants que fan pràctiques, projectes d’aprenentatge –servei, treballs de fi de grau, de màster o de doctorats… o projectes promoguts per professorat especialment sensible. Són col·laboracions rellevants en molts aspectes: apropen els estudiants –alguns d’ells amb un nivell de formació molt alt– al sector de l’acció social i a la realitat de problemàtiques que potser no haurien conegut d’altra manera, i a les entitats els aporta una nova mirada que qüestiona, planteja preguntes i contribueix a la innovació. Representa un esforç a l’hora de sumar una figura externa al funcionament quotidià, però dona peu a sinergies profitoses.
La universitat és la “cantera” de preferència i les pràctiques universitàries són beneficioses per a les dues parts, si bé no podem obviar que hi ha barreres que dificulten una col·laboració més gran amb la universitat des del sector social: l’activisme, la voràgine de la gestió quotidiana o la visió de la universitat limitada a la formació i el subministrament de bons professionals, en són algunes.
Però hi ha altres formes de col·laboració estratègica que podem explorar: investigacions a partir de big data per proposar iniciatives i innovació al sector social, avaluació de programes, disseny de models d’intervenció, desenvolupament d’eines de gestió… Una aliança entre universitat i sector social pot generar un laboratori d’innovació molt productiu.
L’Agenda d’Innovació Social a Catalunya 2019-2021, una iniciativa de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació que agrupa institucions, empreses, entitats socials i universitats, hauria de servir per crear coneixement de qualitat i estratègies de foment de la innovació social davant els reptes socials que se’ns presenten, derivats d’un sistema creador de desigualtats en el món laboral, educatiu, d’habitatge o demogràfic.
I en aquest marc, la universitat té una oportunitat i un repte molt important, podríem dir estratègic, més enllà de les gens menyspreables iniciatives individuals i de col·laboració d’estudiants al sector social. La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social explora aquest potencial a través d’un programa específic de foment de les aliances que, en la seva fase actual, incorpora el món universitari com a ‘quarta hèlice’ per portar a terme projectes amb impacte local amb un enfocament inclusiu. Properament en parlarem a la jornada ‘Aliances locals per a municipis inclusius. Claus d’èxit i noves experiències: tercer sector, món local, empreses i universitats’, que té per objectiu precisament facilitar la gestació d’aliances i la creació d’un ecosistema que tingui en compte els quatre actors.
