14.05.2019 | Nota de premsa de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya
- Navarra, València i Balears són alguns dels territoris que ja apliquen lleis pròpies per excloure l’afany de lucre dels serveis socials mitjançant diferents models de gestió i col·laboració amb les entitats
- El Govern de la Generalitat de Catalunya es compromet a agilitzar la negociació oberta amb La Confederació i planteja ampliar el focus de la concertació més enllà de la Cartera de serveis socials
- L’acció concertada afavoreix l’eficiència en l’ús dels recursos públics, la sostenibilitat dels serveis a les persones i la millora de la qualitat de l’atenció i de les condicions laborals dels professionals del Tercer Sector
- Un informe sobre contractació pública municipal mostra com les lògiques mercantilistes de la contractació pública devaluen els serveis una mitjana del 6,3% de baixada entre el pressupost de licitació i el d’adjudicació
Barcelona, 14 de maig de 2019
La concertació dels serveis socials i d’atenció a les persones al marge de la contractació pública no només és viable jurídicament, sinó que s’està aplicant ja a gairebé una desena de comunitats autònomes amb resultats que corroboren els efectes beneficiosos d’aquest nou model de col·laboració público-social. Així va quedar palès ahir en la jornada ‘De la contractació pública a l’acció concertada amb la iniciativa social sense afany de lucre. Experiències i propostes’, organitzada a Barcelona per La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya. El president de l’organització, Joan Segarra, va insistir en que la proposta del sector planteja un canvi radical de paradigma, va recordar que “els serveis socials no han de ser negoci” i, en relació a la proposta legislativa que s’està negociant amb el Govern de la Generalitat de Catalunya per regular l’acció concertada, va subratllar que és l’única manera de “garantir l’interès general, el màxim retorn social, l’eficiència dels recursos públics i la qualitat de l’atenció“.
Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, va refermar “el compromís del Govern amb el canvi de model i la nova llei, malgrat les aturades tècniques que hem hagut de fer pel camí”, i va assegurar que “l’’especulació no pot tenir lloc en l’entorn de la col·laboració público-privada” per a la prestació de serveis a les persones. Ginesta va plantejar a més que “cal ampliar el focus de la concertació més enllà de la Cartera de serveis socials” per cobrir les noves demandes i necessitats emergents, i respecte a l’infranfinançament dels serveis –amb tarifes congelades des de fa deu anys, tal com ha denunciat La Confederació— va reconèixer que cal actualitzar-les i “revisar tot el model econòmic de relació amb les entitats”.
A banda d’argumentar amb contundència la viabilitat jurídica de l’acció concertada en base a les Directives Europees de Contractació Pública i la Llei de Contractes de l’Estat, la jurista Ximena Lazo defensa la idea del nou model com un “canvi de paradigma que parteix del concepte europeu de ‘serveis a les persones’ amb unes característiques pròpies que mereixen un tractament específic, adequat i curós amb la seva naturalesa. Serveis públics la responsabilitat dels quals és de l’Administració Pública” i que, per tant, han de ser finançats de forma exclusiva per la mateixa Administració. Per a l’advocada Susana Ferrer, l’acció concertada entronca amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i “el Parlament de Catalunya s’ha compromès a desenvolupar tota la seva legislació tenint en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible“, de manera que cal complir i aprofitar la via legislativa que obre el Parlament Europeu per tractar-se de “serveis especialment delicats i amb una dimensió transfronterera limitada“.
Entre la desena de comunitats autònomes que ja s’han avançat en l’aplicació de la concertació social, la jornada va comptar amb les experiències de les Balears, Navarra i el País Valencià. Amb diferents processos d’adaptació i modalitats de gestió, els exemples deixen clar el lideratge del Tercer Sector Social en la modificació legislativa i el seu rol d’aliat estratègic de l’Administració, més que no pas de prestador de serveis. A més de l’estabilitat en el finançament i la seguretat jurídica per a les entitats, l’acció concertada permet una major agilitat en l’adjudicació per respondre a les necessitats socials i afavoreix la millora de les condicions laborals dels treballadors de les organitzacions, una gran preocupació per a La Confederació. En lloc de licitar els serveis amb un import de referència, en la concertació social els preus es fixen en base al càlcul dels costos i es cobreixen al 100%, assumint els salaris que fixen els convenis col·lectius sectorials i impulsant la seva equiparació amb les condicions dels treballadors del sector públic.
La constant devaluació dels serveis que comporta la contractació pública supeditada a lògiques mercantilistes que prioritzen el preu per sobre de la qualitat tècnica va quedar avalada per l’estudi La Contractació Pública Municipal a Catalunya en l’àmbit dels Serveis d’Atenció a les Persones (disponible properament): la baixada entre el pressupost de licitació i el d’adjudicació és d’un 6,3% de mitjana, si bé es dona una significativa diferència segons siguin les adjudicatàries empreses mercantils (-7,18%) o entitats socials (-5,16%). El món local, on es concentren les competències en l’àmbit dels serveis a les persones, va manifestar el seu compromís amb el nou model mitjançant els representants de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya que van debatre al voltant dels reptes i beneficis de la concertació al món municipal.
El darrer bloc de la jornada el van protagonitzar els partits que concorren a les properes eleccions municipals a Barcelona amb una taula sobre ‘Propostes i compromisos per avançar cap a un model de col·laboració publicosocial en l’àmbit dels serveis municipals d’atenció a les persones’. Hi van participar Joan Subirats (BComú), Neus Munté (JuntsxCat), Jordi Coronas (ERC), Montserrat Ballarín (PSC), Maria Rovira (CUP), Inma Delgado (PPC) i Marilén Barceló (BCN Canvi-Cs). Malgrat les diferències en els plantejaments, totes les candidatures coincideixen en la necessitat de millorar el marc de contractació pública i reforçar el rol del Tercer Sector Social no només en la provisió de serveis, sinó també en el disseny i avaluació de les polítiques socials de la ciutat, com un agent social i econòmic clau per al desenvolupament local.
