17.05.2023 | Article d’opinió de Mariona Puigdellívol al Social.cat
Les pròximes eleccions municipals del 28 de maig són una oportunitat perquè totes les forces polítiques escoltin les necessitats i les propostes de la ciutadania i la societat civil organitzada. Des d’ECAS, que agrupa més de 125 entitats socials que, arreu de Catalunya, treballen i desenvolupen projectes i serveis adreçats de manera prioritària a persones o col·lectius en situació d’exclusió social o en risc de patir-ne, volem fer arribar les nostres aportacions amb relació a tres àmbits que considerem essencials en la defensa dels drets socials des d’una visió local i metropolitana: el padró; l’habitatge; i la garantia d’ingressos.
En primer lloc, garantir que totes les persones que resideixen en un municipi poden exercir el seu dret a empadronar-se és clau, perquè és la porta d’accés als serveis socials i a l’habitatge i, bàsicament, al reconeixement d’uns drets fonamentals. És l’eina que et permet deixar de ser invisible.
Malauradament, les entitats socials constatem que encara avui són molts els municipis de Catalunya que vulneren el dret al padró, recollit en la legislació espanyola. Més d’un 15% dels municipis on treballen les entitats catalanes d’acció social no empadronen, i més d’un 19% posen traves dissuasives. No empadronar significa negar l’accés als drets socials i aboca a l’exclusió a milers de persones i famílies en situació de vulnerabilitat.
Precisament, la impossibilitat d’empadronar-se és una de les principals barreres que es troben les persones que acompanyen les entitats socials per accedir a un habitatge. Arran de l’informe INSOCAT sobre Habitatge i exclusió residencial, que vam publicar just fa un any, constatàvem que a Catalunya 1,3 milions de persones viuen en habitatges inadequats i que gairebé un milió ho fa en habitatges insegurs. De fet, la pràctica totalitat de les persones que atenen les entitats socials tenen problemes d’habitatge. La vulneració del dret a l’habitatge és sistemàtica i l’exclusió residencial afecta cada vegada més veïns i veïnes de tots els municipis de Catalunya, que es veuen expulsades o abocades a situacions de gran precarietat.
En aquest context, des d’ECAS demanem als futurs governs municipals que situïn l’accés a l’habitatge al centre del cartipàs municipal, impulsant polítiques i iniciatives que frenin les dinàmiques que generen exclusió residencial, ampliant el parc d’habitatge social (construint nous habitatges, mobilitzant i rehabilitant pisos buits), regulant els preus dels lloguers, reforçant les meses d’emergència local perquè garanteixin alternatives habitacionals a totes les persones que ho necessitin i protegint els col·lectius en situació de major vulnerabilitat (persones migrades, famílies monoparentals, gent gran i joventut).
Per acabar, els municipis poden jugar un paper cabdal en la garantia d’uns ingressos mínims per a la població, ja sigui impulsant prestacions municipals que complementin d’altres estatals o autonòmiques, com són l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania, com també des de l’atenció i l’acompanyament als veïns i veïnes, ajudant-les en la tramitació d’aquestes prestacions. En aquesta línia, l’impuls d’iniciatives que fomenten la inclusió al mercat laboral de col·lectius en situacions diverses de vulnerabilitat, des de la proximitat i l’enxarxament local, s’ha demostrat imprescindible, així com la promoció d’una ocupació de qualitat que permeti a totes les persones treballadores unes condicions de vida dignes.
Els ajuntaments juguen un rol cabdal i transformador per abordar aquests tres reptes, tot i que les polítiques i lleis que s’aproven en l’àmbit europeu, estatal i autonòmic són determinants. Les eleccions municipals són una oportunitat per reforçar el teixit comunitari, donar resposta a les necessitats de la població i construir una societat cohesionada.
Les entitats socials volem ser aliades en la defensa i l’impuls de polítiques socials que garanteixin el reconeixement i la garantia d’una vida digna per a qualsevol persona. Estem convençuts que les forces polítiques que surtin escollides a les eleccions dels diferents municipis seran capaces de reconèixer aquests drets i d’actuar en la seva defensa.
