02.12.2015 | Article de Josep Vidal, Vicepresident de Relacions Internacionals d’ECAS, a Social.cat.

A l’hora de valorar la importància del procés d’internacionalització de les entitats socials cal tenir en compte que en el concepte hi conviuen tres tipus d’accions que poden dur a terme tant les entitats com les empreses socials:

1- El procés d’exportació dels productes o serveis d’una empresa social a un altre país.

2- L’intercanvi de coneixements, experiències i persones entre empreses, on tenen especial significança els programes amb finançament europeu com per exemple Erasmus +

3- La incidència sobre polítiques econòmiques i socials en l’àmbit europeu (el que s’anomena també actuar com a lobby).

La primera acció és pròpia de l’activitat de l’empresa social i, fins i tot, de la patronal de referència perquè té un component eminentment de creixement econòmic, de viabilització i sostenibilitat. Però els altres dos punts són absolutament estratègics per a les entitats d’acció social com les que aglutina ECAS, sobretot per ajudar-les a millorar la qualitat de vida de les persones que atenen.

Cal, doncs, generar accions coordinades en la recerca de partenariat per a desenvolupar projectes de millora del coneixement, noves pràctiques i innovació social. Per aconseguir-ho, els programes europeus poden ser un gran suport sobretot com a generadors de coneixement, d’anàlisi i de projectes innovadors. La participació en aquest tipus d’iniciatives és una font immensa de noves idees, d’espais de reflexió i d’intercanvi de coneixement. Però també poden permetre a les organitzacions créixer en qualitat perquè permeten obtenir finançament per dur a terme accions de recerca aplicada i generadores de coneixement amb base científica, que és una de les grans mancances que trobem en el tercer sector social.

Per altra banda, la voluntat de créixer en l’acció d’incidència, de lobby, en l’àmbit europeu és el que ha portat ECAS a assignar una vicepresidència a la tasca d’internacionalització. El 85% de les decisions que provenen de la UE afecten les nostres vides quotidianes. Per tant, com a ciutadans i com a sector social, és convenient conèixer els mecanismes que ens permeten, en la mesura de les nostres possibilitats, participar i influir en les polítiques europees.

Les directives, per exemple, són normes comunitàries que han de ser transposades a l’ordenament jurídic dels Estats membres i que, per tant, ens afecten. Avui, estar al corrent de les informacions que provenen d’Europa és ja una necessitat per a qualsevol entitat o federació que vulgui tenir incidència en la millora de la qualitat de vida de les persones.
La Unió Europea, tant el Parlament com la Comissió, té establerts mecanismes de participació i assessorament d’organitzacions i experts que permeten realitzar contribucions en forma de dictàmens, recomanacions o informes perquè es puguin trobar les solucions o normatives que millor s’adaptin a l’interès general de la UE, dels seus països membres i dels seus ciutadans.

Avui, les organitzacions del tercer sector social encara tenim molt camí a recórrer en aquest àmbit d’incidència. La nostra veu a Europa no se sent tot el que s’hauria de sentir, ni tot el que la podríem fer sentir.

La participació d’ECAS a la European Social Action Network (ESAN), una xarxa de 37 membres en 16 països europeus fundada l’any 199, respon a aquesta voluntat de fer arribar la nostra veu al Parlament i a la Comissió Europea. L’organització, de la qual hem assumit des d’aquest any la vicepresidència, és cofundadora de la Social Platform, membre activa de la Conferència d’ONG del Consell d’Europa, i té un estatus participatiu al mateix Consell.

En relació amb les institucions europees, ESAN vol ser un agent de proposta i acció en relació al respecte per la dignitat de la persona i a la promoció del drets humans, la Convenció Internacional sobre els Drets de l’Infant, els Drets Fonamentals de la Unió Europea i l’accés als drets per a tothom. Quant als objectius, es tracta de promoure la ciutadania activa a tota Europa, encoratjar la solidaritat entre les persones i posar en valor l’intercanvi de bones pràctiques.

Aquest repte ha de permetre a ECAS créixer en incidència política en el context europeu i internacional, però també ens està permetent ja millorar conjuntament en la creació d’un discurs consensuat i fort en defensa de les organitzacions que treballen per a les persones en situacions desfavorides al nostre país.