27.02.2020 | Nota de premsa d’ECAS i la XAPSLL | Fotografies de la jornada
- Creix el nombre de persones sense sostre i també el d’ateses pels dispositius de la xarxa
- El repte principal és augmentar el parc d’habitatge assequible, principalment públic però no únicament
- Les respostes d’emergència han d’anar acompanyades de mesures estructurals per frenar la sagnia de desnonaments i garantir el dret a l’habitatge
Més de 150 professionals de l’atenció al sensellarisme reunits avui a Barcelona per ECAS i la XAPSLL coincideixen a assenyalar la manca d’habitatge assequible i la insuficient implicació de les administracions públiques per fer-hi front com les causes principals de l’increment de persones sense llar i el col·lapse del sistema que les hauria d’atendre. La jornada ‘Habitatge i sensellarisme a Barcelona: anàlisi i reptes’, celebrada aquest matí al Palau Macaya, ha posat de manifest que els recursos actuals estan desbordats i que per revertir la tendència a l’agument de persones sense sostre –més de 1.000 el 2019, un 56% més que fa deu anys—calen mesures d’emergència específiques per a aquest col·lectiu, però també estrcuturals per acabar amb la sagnia de desnonaments i garantir el dret a l’habitatge. En l’última dècada ha crescut, així mateix, el nombre de persones allotjades en centres de primera acollida i recursos de la XAPSLL: ha passat de 1.190 a 2.130, un 82% més.
Les entitats socials reclamen més compromís i recursos per part de les administracions, tant municipals com de la Generalitat i estatals, i són crítiques amb les polítiques d’habitatge dels darrers anys, absolutament insuficients davant la situació d’emergència habitacional que vivim. Els pressupostos 2020 del Govern preveuen tan sols un milió d’euros per desplegar l’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, una dotació que queda molt lluny del que caldria per fer efectiu l’acord de Govern de 2016 pel qual s’aprovava l’elaboració d’aquesta estratègia.
L’augment de recursos econòmics és la principal reclamació, però la solució passa també per mesures com garantir i facilitar l’empadronament a tota la població, una obligació que actualment incompleixen nombrosos ajuntaments i que és un dels motius pels quals el fenomen creix a Barcelona. Com a porta d’accés als serveis socials, entre altres, el padró és fonamental per a la detecció, prevenció i atenció del sensellarisme. Ampliar i adaptar tant els serveis socials com els de salut és una de les demandes que plantegen les entitats agrupades a ECAS i la XAPSLL, que també reclamen un acompanyament específic per a les persones migrades en situació irregular.
A mancances històriques com el dèficit d’habitatge públic s’hi sumen fenòmens com l’especulació –alimentada per una fiscalitat supeditada als interessos financers– i la gentrificació, que encareixen la vida als barris i accentuen el desequilibri entre els salaris i el cost dels lloguers. Alhora, creixen col·lectius com els dels joves migrats sols que queden exclosos del sistema de protecció un cop fan els 18 anys, o el dels demandants d’asil, que majoritàriament veuen rebutjada la seva petició i queden en situació irregular. Tant les entitats com l’Ajuntament de Barcelona reclamen una major col·labaroació entre els diferents nivells administratius i una mirada més àmplia, amb perspectiva metropolitana, que permeti abordar el fenomen de manera integral.
