10.12.2014 | En el marc del seminari ‘Innovació social per la inclusió a la ciutat de Barcelona’, una setantena de professionals d’entitats socials i de l’administració pública han debatut aquest matí sobre els reptes de la innovació en l’atenció a les persones i col·lectius en risc d’exclusió social. El gerent d’ECAS,Jordi Gusi, ha plantejat que l’exploració de noves vies d’intervenció per respondre les necessitats socials forma part del dia a dia del tercer sector des del seus inicis i s’ha interrogat sobre “per què ara se’n parla més?”. Ha apuntat, en primer lloc, que l’agudització de les problemàtiques socials –increment de la pobresa i les desigualtats, nous perfils d’usuaris, majors dificultats d’accés a l’habitatge i al mercat de treball…– ha fet molt evident que cal innovar. I hi ha afegit dos factors més: les eines que proporcionen les noves tecnologies i la manca de finançament.
En aquest sentit, la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Maite Fandos, ha advertit en la inauguració de la jornada que “cal optimitzar els recursos i una manera de fer-ho és parlar d’innovació”. Jordi Gusi ha insistit que la innovació “no és creativitat o tenir només idees”, sinó que implica partir del que ens defineix com a organitzacions –el core business–, és estratègica, s’ha de viure des dels òrgans de govern, s’ha de gestionar i planificar, necessita recursos i, sobretot, “ha de tenir un benefici per als usuaris; si no, no és innovació”. Els passos a seguir constitueixen el procés cíclic de generar idees als òrgans de govern i dins dels equips, seleccionar-les, desenvolupar-les, posar-les en marxa, revisar-les i avaluar-les per a generar noves idees.
“Prendre riscos, provar coses que no haguem fet mai i saber veure les oportunitats” són tres premisses per a la innovació que el director de Projectes d’Innovació Social de l’Ajuntament de Barcelona Josep Maria Miró ha transmès als professionals. Ha animat a innovar “sabent sempre quin és el nostre punt de partida” per destinar més recursos als projectes que funcionen, aturar els que no van bé i, a partir d’aquí, donar forma a noves idees. Ha destacat també que per a l’Ajuntament de Barcelona alguns elements centrals dels processos d’innovació són satisfer les necessitats socials, ser més efectius i millorar la capacitat d’actuació.
Després de les taules rodones amb experiències d’èxit d’innovació social en els àmbits d’habitatge, inserció sociolaboral, educació i salut, Sonia Fuertes, membre de la Junta directiva d’ECAS, ha destacat la importància de generar cultura d’innovació a les organitzacions: “la innovació no és una intenció, sinó que és estratègica i travessa totes les accions que fem”. A més, ha subratllat que la innovació “només té sentit si està vinculada a la comunitat, a les necessitats detectades i a la transformació”, i ha recordat la necessitat de compatibilitzar les mirades quantitativa i qualitativa en la medició d’impacte.
Fuertes ha reivindicat el rol de les federacions de segon i tercer nivell com a creadores d’espais on compartir i transferir coneixement per aprendre junts, així com per afavorir la participació i propiciar una articulació del sector més democràtica i oberta, “on fem del nostre saber quelcom útil per a les persones que atenem i per a la societat que volem”.
