14.05.2019 | Nota de premsa d’ECAS
- El Pla de suport a les famílies de la Generalitat continua pendent d’actualitzar des de fa més de tres anys
- ECAS demana més escoles bressol públiques per cobrir el 100% de la demanda als barris desafavorits
Demà 15 de maig es commemora el Dia internacional de les Famílies i cal recordar que a Catalunya tenim un Pla de suport a les famílies pendent d’actualitzar des de fa més de tres anys i unes polítiques en aquest àmbit que no han recuperat els nivells d’inversió previs a les retallades. Els serveis per a infants 0-3 són un dels recursos perduts que des del sector social reivindiquem com a element fonamental per facilitar la conciliació laboral i familiar, i els Serveis d’Orientació i Assessorament a les Famílies (SOAF) s’haurien d’incloure en la cartera de serveis socials com a recurs universal. A més, cal promoure espais alternatius i flexibles de suport a la criança per a les famílies en situació de vulnerabilitat adaptats a les seves necessitats.
Ampliar la cobertura de l’oferta pública d’escoles bressol és una de les demandes que ECAS planteja al seu document de Reflexions i propostes en clau local amb vistes a les properes eleccions municipals del 26 de maig, així com la diversificació horària en aquests centres per tal que els horaris permetin la conciliació i s’adaptin a la diversitat de les famílies. Per garantir que les escoles bressol estiguin a l’abast de les famílies amb baixa intensitat del treball i en situació de vulnerabilitat, i combatre així les desigualtats, cal implementar també una tarificació social en l’educació infantil.
El reconeixement de la diversitat de les famílies i la disponibilitat de recursos adequats a cada cas és una de les claus perquè el primer espai de cura i socialització pugui complir amb la seva funció i contribuir a fer efectius els drets dels infants. En una societat polaritzada amb un model socioeconòmic que genera i perpetua les desigualtats, és fonamental que les administracions públiques destinin la inversió social necessària a donar suport a les famílies desafavorides i en situació de vulnerabilitat, entre les quals cal destacar les especials dificultats que pateixen aquelles a càrrec d’una sola persona adulta. La taxa de risc de pobresa de les famílies monoparentals és del 35%, més de deu punts per sobre de la mitjana de Catalunya.
Tal com advertíem a la jornada ‘Famílies monoparentals: una realitat invisible‘, aquestes famílies –encapçalades en un 81% dels casos per dones– no reben el suport necessari per afrontar les nombroses dificultats amb què es troben (recollides amb testimonis en primera persona en aquest vídeo) i les mancances sovint es tradueixen en vulneració dels drets dels infants. Si bé oficialment representen un 11% de les llars catalanes, aquesta xifra no reflecteix la magnitud de la realitat perquè moltes d’aquestes famílies no poden accedir al carnet de monoparentals i s’incrementa la seva desprotecció.
Fomentar la corresponsabilitat en les famílies biparentals, prestar suport específic a les monoparentals i desplegar mesures per afavorir la conciliació han de ser apostes clares en les polítiques familiars si volem construir una societat equitativa en termes socieconòmics i de gènere. L’atenció a les famílies és una inversió de futur i per assegurar els drets dels infants i del conjunt de la ciutadania cal donar suport a la maternitat i acompanyar les famílies en tot cicle vital dels infants i joves. Com a societat hem de posar en valor la reproducció i les cures i impulsar noves maneres d’organitzar el temps perquè totes les famílies puguin ser l’estructura social bàsica que necessiten els infants.
