25.03.2014 | El diputat al Parlament de Catalunya per ERC i president de la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació (CAEUEC), Jordi Solé, ha inaugurat avui el cicle de debats a l’entorn de l’acció social a la UE amb una xerrada sobre ‘El tercer sector social a Europa: Com podem fer més i millor incidència en les polítiques de la UE?’. Solé ha començat reconeixent que les polítiques socials no són una prioritat ni una línia d’acció comunitària de primer nivell –“el rol de les institucions europees en aquest terreny es limita a coordinar, emetre recomanacions i establir criteris generals”–, però tot i així ha identificat quatre paquets d’ajuda (font de subvencions i finançament) i set maneres de fer incidència en els informes i la legislació de la UE.

Les línies d’ajuda sumen un pressupost total de 150.000 milions d’euros l’any i es canalitzen a través del Fons Social Europeu (destinat a polítiques d’ocupació i dotat amb 10.000 milions d’euros anuals), el programa EaSI (Employment and Social Innovation), el Fons europeu d’adaptació a la globalització (dedicat a la reinserció laboral de persones en determinades circumstàncies) i el Fons d’ajut europeu per als més necessitats (bancs d’aliments i altres productes de primera necessitat).

Quant a les set maneres bàsiques de fer incidència en les polítiques de la UE, Solé ha insistit en l’accessibilitat dels eurodiputats com a aliats i enllaç amb les institucions europees. A més de la possibilitat de participar en els processos de consulta pública (mitjançant inscripció prèvia al registre europeu de transparència, on actualment hi ha 6.000 organitzacions que representen el 75% dels grups de pressió presents a Brussel·les, i el 25% de les quals són ONG) i de les queixes que es poden adreçar a la Comissió de peticions del Parlament Europeu (sobre aplicació de la normativa europea inadequada o que genera situacions d’injustícia), els eurodiputats tenen diferents vies d’intervenció al seu abast:

• Preguntes per escrit a la Comissió Europea o al Consell Europeu
• Esmenes legislatives
• Declaracions escrites, que poden acabar esdevenint resolucions del Parlament Europeu si aconsegueixen majoria absoluta
• Iniciatives ciutadanes europees per iniciar legislació sobre aspectes que siguin competència de la Comissió Europea (cal 1 milió de signatures de 7 Estats membres diferents)
• Gestions de la delegació de la Generalitat a Brussel·les, que pot facilitar contactes, tràmits, informació…

A més, Jordi Solé ha subratllat la importància de fer seguiment dels estudis i informes que publica la UE –“qualsevol ciutadà pot seguir el procés legislatiu des de fases molt prèvies, ja que es publica molta informació des dels primers esborranys fins el document final”– i de comptar amb partners d’altres països de la UE o formar part d’entitats paraigua. Els participants a la sessió han constatat que “pensem poc en Europa” perquè el marc de referència continua sent principalment l’estatal, però han posat en comú diferents exemples d’intervenció en l’espai polític europeu que posen de manifest l’accessibilitat i l’eficàcia d’algunes de les vies descrites pel ponent.