Si pensem en l’àmbit de la justícia, la primera paraula que ens pot venir al cap és ‘rigidesa’. Des de la meva experiència, diria que existeix una necessitat dels professionals de l’àmbit d’execució penal, i de la ciutadania en general, de reinventar-ho tot; una necessitat de fer possible una transformació de la justícia amb mecanismes d’actuació horitzontals, amb la participació dels diferents agents socials implicats i allunyada dels estereotips que l’acompanyen.

Aquest repte de transformació, però, no és fàcil en un sistema jeràrquic basat en drets i obligacions, on la mirada moltes vegades és acusadora renuent respecte la reinserció social i posa en tela de judici si tot allò que es fa en termes de reinserció és necessari i efectiu.

Amb aquest esperit transformador i innovador respecte a un sistema tan complex com és el de l’execució penal, neix la primera Fira d’activitats i bones pràctiques en l’execució penal de Catalunya. Amb un format molt dinàmic, hem pogut veure i viure en primera persona moltes de les activitats diàries que es desenvolupen als centres penitenciaris, centres educatius, entitats de medi obert, unitats d’atenció a la víctima i entitats col·laboradores del tercer sector.

El còctel de presentacions inspiradores i distribució de les activitats segons finalitats (solidaritat, millora personal, perspectiva de gènere, TIC, millora de la convivència, …), diferenciant alhora l’àmbit d’influència on majoritàriament es desenvolupa cada activitat, ha estat un èxit de convocatòria i de valoració, amb un esperat “fins l’any vinent”.

Promoure l’intercanvi de coneixement entre els professionals de l’àmbit i altres operadors implicats en el sistema penal ha permès poder apropar realitats, compartir experiències, problemàtiques, neguits i anhels entre els diversos agents professionals implicats i la ciutadania –en ser un espai obert amb ressò mediàtic.

Mentre participava en alguna de les activitats, companys i companyes identificaven quines serien les pràctiques que podrien replicar en els seus serveis i/o centres. A més d’aquesta confluència de coneixement i d’experiències professionals, també s’ha aconseguit una fita difícil d’assolir moltes vegades: convertir els professionals en agents de canvi, evitant l’immobilisme, defensant noves propostes i mantenint l’entusiasme per poder endegar en un futur pròxim les millores vistes. Firactiva’t ha permès crear nous fulls de ruta a moltes de les persones que hi vam assistir.

Moltes vegades, les persones no som conscients del que podríem fer de manera diferent per potenciar el nostre compromís amb l’organització a la qual pertanyem. Aquestes activitats permeten prendre consciència sobre altres realitats que existeixen i donen empenta per arrencar nous projectes. El treball col·laboratiu implica dur a terme pràctiques que exploren i comparteixen clarament les dificultats. Moltes vegades ens basem només en les nostres pròpies respostes però no ens parem a pensar si la nostra solució pot resoldre el problema d’algú altre. Si fem l’experiment d’ajuntar diverses persones per resoldre una situació o problema, trobar solucions sempre és més fàcil i les propostes més diverses.

A l’acte de cloenda, Begoña Román, doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona, va assenyalar que “ens toca prendre consciència que els canvis es fan des de dins de les organitzacions. Les bones pràctiques són coordinades i d’equip, presentades en públic i avaluades”. Qui no pot estar d’acord amb aquestes afirmacions?

Qualsevol millora surt de l’observació i de l’anàlisi de la realitat, però la pràctica de treball col·laboratiu també ens dona la possibilitat de crear més i més enllà de resoldre el problema de manera correcta, ens permet que més persones participin de la resolució.