-
Es constata l’impacte de la protecció social: la inversió en transferències socials redueix més de la meitat el risc a la pobresa
-
Les taxes d’atur de llarga durada i abandonament prematur dels estudis dupliquen a Catalunya les xifres de la Unió Europea
11.07.2013 | L’augment vertiginós de la població que pateix privacions materials severes –de l’1,6% el 2008 al 5,8% el 2011— i del nombre de llars amb molt baixos ingressos –d’un 6,4% el 2010 a 8,8% el 2011— reflecteixen l’agreujament de les situacions d’extrema pobresa a Catalunya, tal i com recull el darrer informe INSOCAT (Indicadors socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu), publicat avui per ECAS. S’hi suma un empobriment generalitzat de la ciutadania que afecta especialment els infants i adolescents de més de 16 anys, amb una taxa de risc a la pobresa que creix de forma ininterrompuda des de l’inici de la crisi –d’un 18,9% el 2007 al 26,4% el 2011—; indicador que disminueix entre les persones de més de 65 anys. La manca de recursos és especialment acusada entre les persones d’origen estranger: un 37,5% de llars ingressen menys de 14.000 euros anuals, un 22,7% en llars autòctones.
El document compara una sèrie d’indicadors consensuats en l’àmbit europeu i evidencia l’impacte de les transferències socials –prestacions socials i pensions— en la lluita contra la pobresa: redueixen més de la meitat la taxa de risc a la pobresa a Catalunya, d’un 42,7% de pobresa potencial abans de les transferències a un 19,1% després de rebre-les. Malgrat aquesta evidència, l’enduriment de les condicions d’accés al programa de la renda mínima d’inserció (PIRMI) –una de les eines bàsiques en la lluita contra la pobresa a Catalunya— ha reduït en un 25%, més de 7.000 persones, el nombre de titulars.
L’atur de llarga durada a Catalunya –de l’11,6%— duplica de llarg la mitjana del països de la Unió Europea i un 16,6% de menors de 18 anys viuen en llars on cap dels seus membres treballa, un 13,1% en el cas de les persones adultes. L’abandonament prematur dels estudis és lleugerament inferior al de la resta de l’Estat i dobla la mitjana a la UE malgrat descendeix continuadament des de l’inici de la crisi, d’un 33,2% el 2008 al 24% el 2012.
Aquesta edició de l’informe INSOCAT (núm. 2) actualitza les dades publicades l’abril del 2012 –veure INSOCAT núm. 0— amb l’objectiu de seguir de prop l’evolució dels indicadors i intentar millorar les actuacions de les entitats socials i el conjunt d’agents compromesos en l’enfortiment de la cohesió social. Al web d’ECAS es poden consultar tant l’informe complet com la versió reduïda, amb una síntesi de les dades més rellevants.
