18.07.2018 | Presentació de l’informe INSOCAT núm. 9, ‘Les veus de la pobresa des de dins’ | Fotos de la roda de premsa

• El darrer informe INSOCAT posa de manifest els efectes emocionals i per a la salut  de la pobresa, més enllà de les privacions materials

• Les dones i les famílies amb infants, especialment les monoparentals, són les que pateixen més risc de pobresa

L’informe d’indicadors socials presentat avui per ECAS, ‘Les veus de la pobresa des de dins’, il·lustra amb aportacions d’usuaris i professionals d’entitats socials els “processos pels quals les persones queden atrapades en la pobresa” a causa d’una espiral de problemes cada vegada més difícil de trencar:

• “Te dan ganas de hacer locuras al no tener ni un duro, al tener la nevera vacía, sabiendo que te van a echar de casa, te van a cortar la luz, el agua… Te vuelves loca”
• “El tema econòmic t’absorbeix el temps. T’esgotes.”
• “Estic perdent la meva vida. De vegades sents que estàs atrapada, no pots fer res. Sents que t’ofegues.”
• “És com el peix que es mossega la cua: estàs malalta i a sobre no tens recursos. T’ensorres, t’afecta l’autoestima… Entres en un bucle que no serveixes per res, que viure així no val la pena i que no en sortiràs mai.”

Són alguns dels testimonis recollits a través de quinze entrevistes a persones en situació de pobresa i exclusió per mostrar la dimensió humana que s’amaga darrere les xifres. Tal com ha explicat Sonia Fuertes, presidenta d’ECAS, “les dades agregades sovint simplifiquen i homogeneïtzen la realitat i cal complementar-les amb mirades en profunditat i relats en primera persona per copsar tot el que implica viure amb escassetat de recursos, més enllà de les privacions materials”.

Teresa Crespo, vocal de pobresa d’ECAS, ha incidit en la dificultat de trencar el  cercle viciós: “La pobresa no és un moment, és un procés que es complica a mesura que s’acumulen dificultats i es perden capacitats pels efectes que té la mateixa pobresa en la salut física i, sobretot, mental”. L’associació entre el nivell socioeconòmic i l’estat de salut es manifesta en el consum de fàrmacs, les hospitalitzacions o l’ús de serveis de salut mental, entre d’altres, mentre que l’impacte psicològic i emocional es tradueix en angoixa, abatiment, culpabilitat, baixa autoestima i depressió, retroalimentant la incapacitat per fer-hi front.

Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt, ha subratllat la feminització de la pobresa i el pes desigual en les tasques de cura: “La sobresaturació de tasques i la responsabilitat de tirar endavant la llar tenen una relació directa amb l’empitjorament de la salut mental, més acusat en les dones. És impossible conciliar la vida laboral i famliar, de manera que la pobresa té un impacte devastador en les seves oportunitats”. Eloi Ribé, autor de l’informe, ha destacat que “les llars monoparentals amb fills a càrrec, majoritàriament encapçalades per dones, són les que pateixen més pobresa: el risc es dispara fins un 35,3%”. No poder alimentar els fills de forma adequada significa que la pobresa es transmet entre generacions, amb conseqüències en el desenvolupament físic i cognitiu dels infants.

Nausica Castelló, responsable dels programes Laris i Preinfant d’ABD, ha denunciat que “no cobrir les necessitats dels infants és una vulneració de drets que, a més, té un cost major a llarg termini, ja que acaba passant factura a nivell social i econòmic”.

L’INSOCAT aborda també altres àmbits clau com l’habitatge o l’ocupació. La precarització del mercat laboral marcada per la temporalitat (87% dels contractes realitzats el 2017 són temporals), la parcialitat de les jornades i els salaris baixos fa que la recuperació econòmica tingui uns efectes molt limitats (la taxa AROPE de la població ocupada es manté en un 15,3%), però a més hi ha tota una realitat invisible quan no s’accedeix al mercat de treball regulat i el sistema de protecció social es manifesta totalment insuficient: “És encara molt pal·liatiu i reactiu, poc preventiu, i no compta amb la comunitat ni posa les persones al centre”, ha denunciat Teresa Crespo