31.01.2019 | Article de Loli Rodríguez, portaveu de l’aliança per la millora dels adolescents i joves migrats sols formada per ECAS, FEDAIA i FEPA, publicat a Social.cat

La magnitud adquirida pel fenomen dels joves migrats sols fa imprescindible articular una resposta conjunta basada en l’expertesa de les entitats en l’atenció a aquest i d’altres col·lectius en situació o risc d’exclusió. L’aliança de les tres federacions d’entitats que treballen amb el col·lectiu -ECAS, FEDAIA i FEPA- neix amb l’objectiu de vetllar per la plena inclusió d’aquestes persones a la societat i representa un moment d’inflexió, tot i que la feina en comú ve de lluny.

El seguiment de l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols presentada pel Govern de la Generalitat serà una de les línies de treball, però no l’única. Després de mesos vivint una situació molt tensionada, que ha suposat un sobreesforç molt important per a les entitats i els professionals que hi treballem, les aportacions fetes en el marc de la Taula institucional d’adolescents i joves migrats sols i dels grups de treball creats pel Govern han donat el seu fruit. Avui tenim una diagnosi compartida, hem posat en valor la nostra tasca i hem evidenciat les dificultats amb què ens trobem per fer efectiva la plena inclusió dels joves.

La nostra mirada constructiva, propositiva, realista i crítica s’ha conjugat amb la col·laboració per donar resposta en el dia a dia. Ara és moment de passar de la gestió de l’emergència a la planificació amb recursos adequats. L’aliança interfederativa assumeix el compromís de fer un seguiment i una avaluació conjunta, així com d’escoltar en tot moment la veu dels joves que acollim i acompanyem.

En l’estratègia institucional hi veiem concreció quant a actuacions i reconeixem el treball realitzat, la voluntat d’establir consensos i la valentia del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en la presa de compromisos. Hi trobem a faltar, però, alguns aspectes molt importants. En primer lloc, un calendari de posada en marxa de les accions. En segon lloc, l’assignació del pressupost corresponent. A falta de l’aprovació dels pressupostos generals, caldria si més no per part del Departament una referència a la dotació necessària per portar a terme tot el que s’ha anunciat, incloent la provisió econòmica per al previst increment del fenomen. I en tercer lloc, una la definició i implementació del circuit d’atenció als joves. Cada servei ha de tenir una finalitat i ha d’atendre els joves que necessiten aquesta especificitat i no una altra. S’ha de definir clarament el procés d’acollida, acompanyament i emancipació, incloent tots els possibles itineraris i les respostes a articular en les diferents supòsits.

El treball amb els adolescents i joves s’ha de basar en itineraris transversals que requereixen de la coordinació entre diversos departaments, així com amb la resta de nivells administratius. És necessari que la resposta política s’articuli, per tant, a diferents nivells. Necessitem un compromís ferm de tot el Govern amb la resposta de país. Poques veus hem sentit que no siguin les del Departament d’Afers Socials. Cal que es flexibilitzi l’accés a la documentació i als circuits formatius i sanitaris existents, i que es comprometin recursos econòmics. S’està començant, però és insuficient. Cal també crear els serveis necessaris per a la concreció dels itineraris d’inclusió dels joves, que no són lineals i han de ser individualitzats perquè les necessitats que presenten els joves són diferenciades.

No coneixem el posicionament dels ajuntaments pel que fa als possibles compromisos que podrien prendre i els recursos que es posaran a disposició d’aquest àmbit. Els joves formen part de la ciutadania dels nostres municipis i, ara que s’acosten les eleccions municipals, és un bon moment perquè se sentin concernits en aquest sentit. I, en darrer lloc, el govern espanyol, la Unió Europea i els països d’origen són clau. La seva implicació és imprescindible pel que fa a la documentació dels joves, que no oblidem que és un dret: empadronament i permisos de residència i treball. Així mateix, cal incidir en el marc europeu i en les relacions amb els països d’origen per alinear les actuacions i intervenir des del paradigma de la justícia global, tenint en compte les causes del fenomen i totes les seves implicacions.

En paral·lel, cal implicar també el món empresarial per detectar nínxols d’ocupació i promoure accions de formació i d’orientació per a la millora de l’ocupabilitat dels joves. A banda de la creació de llocs de treball protegits, hem de saber aprofitar el seu potencial en el marc del mercat laboral ordinari. No oblidem que l’objectiu és la plena inclusió de tots els joves com a subjectes de drets i també de deures.

La resposta tècnica necessita:

– Un abordatge global que promogui la participació i responsabilització dels joves. Hem d’enfocar la nostra visió des de la resiliència que els portarà a ser protagonistes del seu procés personal. Conscients del topall que suposa la llei d’estrangeria actual, hem de construir itineraris realistes alhora que reclamem canvis a nivell legal perquè assolir la majoria d’edat no els aboqui a un panorama decebedor si no hem aconseguit documentar-los i facilitar-los l’accés a l’habitatge.

– La regularització dels serveis posats en marxa en el context d’emergència dins la Cartera de Serveis Socials. En la nova ordre de concertació hi ha una petita referència com a serveis experimentals, però això no ens dona encara la seguretat jurídica i econòmica que reivindiquem des de l’aliança per garantir la qualitat de la resposta als joves i la seguretat en la pràctica professional des de la vessant tècnica i laboral. La regularització pot ser una bona oportunitat per avaluar el funcionament dels serveis que ja estan en marxa i redefinir-los en termes de ràtios de professionals.

– Sensibilització, col·laboració i participació social: la percepció de la ciutadania respecte els joves migrats és diversa. Necessitem ponts de col·laboració que afavoreixin el (re)coneixement mutu incorporant la perspectiva i la metodologia de l’acció comunitària. Coneixem iniciatives des de les entitats que aconsegueixen la participació social dels joves mitjançant programes de voluntariat o de mentoria. La participació genera sentiment de pertinença i corresponsabilitat, de manera que els joves no només reben l’atenció derivada de la Carta de Drets dels Infants, sinó que també sumen i enriqueixen la societat que els acull.