15.04.2020 | Article d’opinió de Montse Mas, coordinadora de l’àmbit de Justícia Social de l’Ajuntament de Ripollet i coordinadora del Projecte d’Emergències del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, a Social.cat.
L’esclat de la pandèmia provocada pel coronavirus i el confinament obligatori que estem vivint des de mitjans març està posant en evidència, més que mai, la capacitat de resposta del nostre sistema sanitari i social. Però també la de les professionals i els professionals que, malgrat veure’s desbordats, estan sent capaços d’aplicar recursos i mesures adaptades a les necessitats que sorgeixen en cada moment, demostrant un altíssim grau de flexibilitat.
Des del treball social, i en concret des de l’Equip d’Intervenció en Emergències del Col·legi de Treball Social –format per 88 treballadores socials formades en emergències repartides per tot el territori– ens hem posat al servei de la gestió i l’atenció d’aquesta crisi des del primer moment.
Des de l’inici de la pandèmia, l’Equip d’Emergències hem estat activades tres cops. La primera va ser per atendre trucades de professionals en un call center del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Després ens va activar el Departament d’Interior – Protecció Civil per prestar atenció telefònica a les persones que truquen al 112 i al 012 i necessiten atenció psicosocial. La darrera activació ha estat per part del Consorci Sanitari de Barcelona, en aquest cas per fer acompanyament a les persones afectades per la Covid-19 allotjades en els ‘Hotels Salut’.
Precisament en aquests ‘Hotels Salut’ la nostra intervenció se centra a fer seguiment, acompanyar i donar suport emocional als malalts i les seves famílies, així com analitzar cada situació i emetre un prediagnòstic en coordinació amb els Serveis Socials Bàsics i
Sanitaris, si és necessari, per activar els recursos adients. També garantim que les persones tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques durant el període d’aïllament domiciliari i, per descomptat, escoltem el seu patiment i facilitem eines per afrontar els processos de malaltia o de dol, que han de viure forçosament soles.
Tot està passant molt ràpidament i m’està sorprenent gratament la capacitat que tenim els i les professionals del treball social per moure’ns en el caos i saber gestionar-lo. Suposo que som molt conscients que ara hem de ser-hi, estant a primera línia. Ara més que mai hem d’acompanyar, encara que sigui telefònicament. Perquè, sí, ara sabem que per telèfon també es pot donar suport a les persones soles, i també podem detectar, prevenir i aplicar els recursos públics adequats a cada situació. És cert que aquesta emergència està afectant a tothom, però està colpejant més fort els més vulnerables (llars amb pocs ingressos, famílies monoparentals, col·lectius en risc, persones sense llar, etc.).
Quines conseqüències tindrà aquesta emergència social? Com podrà atendre el sistema de serveis socials la vulnerabilitat existent i la nova vulnerabilitat que, de ben segur, sorgirà? Com serà la recuperació? I la post emergència? Són preguntes que ens comencem a plantejar. Està clar que la reconstrucció social requerirà un canvi en les respostes públiques i, com sempre, els professionals del treball social de tots els sistemes, però en particular els dels serveis socials, continuarem cercant l’equitat i la justícia social.
Estem vivint aquests dies l’essència pura del treball social. Aquesta pandèmia ens apropa d’una forma molt directa a les persones, sense marge per esperar dies o hores a ser ateses; ens fa molt proper el patiment que pot ocasionar un aïllament, una pèrdua…, ja que sabem que no hi ha res més urgent que estar al costat de les persones que pateixen. Penso que aquesta crisi és una oportunitat per fer valdre i visibilitzar uns serveis socials que estan al costat i centrats en les persones.
Aquesta transformació temporal en què estem immersos ens ha de permetre, un cop tornem a la “normalitat”, aprendre a ser creatius, a compartir i a reflexionar sobre el que ha passat i sobre la intervenció efectuada. Repensar i millorar la nostra intervenció social per aconseguir una major presència del treball social en tots els sistemes. Així com que els Serveis Socials siguin més justos, més solidaris i més inclusius.
