06.08.2021 | Article d’opinió de Marc Gavaldà i Sara Agulló, de FEPA, al Social.cat

Ja fa molt de temps que professionals del sector social i joves tutelats i extutelats esperem el tan anhelat canvi en la reforma del Reglament de la Llei d’Estrangeria. Són moltes les iniciatives que han sortit per promoure aquest canvi, però, avui en dia, seguim sense tenir cap notícia amb data concreta sobre quan s’implementarà. I sempre que es pregunta a les persones que tenen el poder per propulsar el canvi, o no es respon, o es diu que el canvi és imminent.

Mentre esperem aquesta “imminent” notícia, el jovent tutelat i extutelat veu el seu futur de forma difuminada. Com pots pensar clarament en el que faràs sense la certesa que podràs treballar i, per tant, tenir una vida digna? Com pots fer plans de futur amb la incertesa de no saber si podràs renovar els teus permisos de residència? Donat el context actual que estem vivint, la situació ja és prou complicada pel jovent que ha viscut tota la vida aquí, tanmateix, per aquesta joventut migrada que ha arribat sense cap referent adult, la realitat es fa encara més complexa.

Des de FEPA vam posar en marxa la campanya #UnCallejónSinSalida l’octubre de 2020, amb l’esperança de fer més pressió per modificar el Reglament de la Llei d’Estrangeria. Concretament, demanàvem la reforma dels articles 196 (que parla sobre la residència del menor estranger no acompanyat), 197 i 198 (ambdós tracten l’accés a la majoria d’edat del menor no acompanyat titular d’una autorització de residència). Resumint la situació actual de molts joves d’origen estranger: en complir la majoria d’edat només poden treballar si aconsegueixen un contracte laboral d’un any de duració i cobrant el salari mínim, el que vénen a ser 950 € mensuals.

Amb les sentències del Tribunal Suprem de 2018 i 2019 es complica encara més l’entrellat, ja que es demana a aquests nois i aquestes noies que acreditin mitjans de vida propis per renovar el permís (més de 500 € per les primeres renovacions i més de 2.000 € per a les segones). Ingressos que no poden procedir, com fins feia poc, de l’administració ni d’ajuts socials. Lògicament, des que s’ha començat a aplicar aquestes sentències, gran part del jovent que atenen les entitats que aglutinem a FEPA, ha vist com els seus itineraris personals i professionals han hagut de posar-se en pausa davant la frustració de no poder complir aquestes demandes.

Cal fer ressò de la frustració que sent aquest jovent quan veu que les seves esperances no es compleixen i que els seus somnis no podran seguir endavant malgrat l’esforç que fan per aconseguir-ho. Cal tenir en compte que són joves que fa dos dies eren menors i gestionar aquesta frustració és molt complicat, perquè la majoria de vegades no arriben a entendre el que està passant. Tot això comporta que, si no es gestiona bé aquesta frustració, això els pugui portar a tenir sentiments de depressió, angoixa, culpa, odi, etc., cap a un mateix o cap als altres.

Com a professionals que els intentem ajudar amb el seu procés d’emancipació és molt trist veure la decepció d’aquests joves quan els hi expliques la situació en la qual es troben i, malgrat fer el que sigui per ajudar-los, saps que probablement, i fins que no modifiquin el Reglament d’Estrangeria, no canviaran les coses. Això també ens genera frustració, però com adults i professionals hem de tirar endavant i donar-los tot el nostre suport.

Com dèiem, són moltes les organitzacions que han posat de manifest la problemàtica i que han tingut bastant de ressò a les xarxes socials, però seguim restant a l’espera d’aquesta reforma, ja que el problema segueix estant més vigent que mai. El jovent migrant ha de patir cada dia l’estigmatització de la societat pel simple fet de venir de fora, però ara encara se senten més desprotegits quan la llei que hauria d’emparar-los i ajudar-los fa tot el contrari: els obliga a encara estar més aïllats i fora de la societat, ja que no poden treballar per tenir una vida digna.

Per sort no tot és foscor. Hi ha entitats i organitzacions que acompanyen al jovent en aquest difícil procés cap a una vida adulta de qualitat, com les gairebé 70 que aglutinem a FEPA. Cada dia que passa sense que es produeixi la modificació del reglament és un dia més de patiment, de frustració i de risc de trencament dels itineraris d’emancipació de totes aquestes persones joves. Al mateix temps que trunquem els seus itineraris, condemnant-los a situació d’exclusió social, van traient el cap els discursos d’odi que fan més urgent que mai aquesta modificació.