24.12.2014 | Article d’opinió de la presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, publicat avui a El Periódico de Catalunya. Article en PDF
En aquests dies nadalencs la paraula solidaritat està present als mitjans de comunicació, al carrer, als comerços, en qualsevol racó i lloc de la nostra vida quotidiana. I aquesta persistència, una mica exagerada, m’ha fet pensar en el sentit de la paraula.
La solidaritat sorgeix entre un grup de persones que senten un cert impuls o obligació de prestar ajuda a uns altres membres del conjunt. És un valor que socialment ha vingut a substituir-ne d’altres, com ara la caritat o la beneficència, per la càrrega de paternalisme o la relació jeràrquica que aquests últims estableixen entre qui dóna i qui rep. La solidaritat està vinculada a conductes ètiques i a un sentiment de responsabilitat molt lloable, però s’hauria de distingir entre diferents tipus de solidaritat, no totes amb el mateix valor ni la mateixa funció.
Hi ha una solidaritat –potser la més lligada a la presència social a la qual abans em referia– que té un caràcter individual, protagonitzada per persones que, de manera voluntària, presten ajuda a una altra per resoldre un problema concret. És el cas de les donacions de roba, aliments o almoines, i de la solidaritat entre familiars que tant ha augmentat amb la crisi. / … continuar llegint al web d’El Periódico de Catalunya
