25.05.2020 | Nota de premsa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social

• Aquesta tarda es reuneix amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, responsable del grup de treball de protecció social del Pla de recuperació econòmica i protecció social del Govern per traslladar-li aquestes propostes.
• Recorda, però, que els efectes socials d’aquesta pandèmia afecten tot el Govern i que, en aquest sentit, no ha rebut resposta a la petició que va adreçar personalment al president de la Generalitat de crear un espai d’interlocució amb el Tercer Sector per definir el full de ruta de sortida de la crisi.
• “Aquesta no és només una emergència sanitària, és també una emergència social sense precedents que requereix una resposta de país contundent” defensa Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector.
• Planteja un paquet de 16 mesures per sortir de la crisi social a mitjà i llarg termini, però també mesures urgents per garantir un sistema de drets socials i protecció social sòlid i eficient.
• Entre les prioritats hi ha: assegurar uns ingressos mínims suficients en quantia i cobertura; incrementar el parc d’habitatge social a través d’un nou Pla Nacional de l’Habitatge a Catalunya; fer front al deute energètic acumulat per les llars vulnerables a causa de l’ajornament dels pagaments; assegurar el finançament
  destinat a la inserció laboral de col·lectius vulnerables; crear un fons extraordinari per a la infància i l’adolescència; desenvolupar i dotar els plans d’integració social i sanitària ja dissenyats i augmentar substancialment el finançament de les polítiques socials en els pressupostos 2020 i 2021.
• A través de les xarxes socials llança la campanya #ConstruirUnFuturMillor per alertar sobre el greu impacte social del coronavirus i les ‘receptes’ que les entitats socials proposen.

Barcelona, 25 de maig de 2020.- “La COVID-19 no és només una emergència sanitària, és també una emergència social sense precedents perquè ha arribat quan encara hi havia una part important de la població, la més vulnerable, que ni tan sols havia superat les conseqüències de la crisi de 2008” avisa la presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina.

Fa setmanes, la Taula va proposar al Govern la creació d’un òrgan de coordinació entre la Generalitat de Catalunya i el Tercer Sector Social per definir un pla d’emergència social post COVID-19, però no ha rebut la
resposta esperada. La Taula es reunirà avui amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani per traslladar-li les propostes de les entitats socials per sortir de la crisi, però lamenta que no hagi estat atesa la petició adreçada al president de la Generalitat, Quim Torra, per compartir unes mesures que afecten el conjunt del Govern. El Homrani és el responsable del grup de treball de protecció social del Pla de
recuperació econòmica i protecció social del Govern. “Per a l’emergència sanitària s’han posat tots els esforços i recursos necessaris i, fins i tot, d’extraordinaris i s’ha implicat tots els Departaments. Per a l’emergència
social reclamem el mateix, una resposta de país contundent a l’altura de les circumstàncies d’ara i de les que vindran” demana Alsina que recorda també que “les entitats socials som la xarxa de sosteniment i suport de
milers de persones durant la pandèmia, però necessitem un full de ruta clar i immediat perquè no sabem fins quan podrem aturar aquest cop”.

És per això que la Taula insisteix que cal dissenyar un Pla d’Emergència Social amb mesures urgents per aturar el cop durant aquesta fase d’urgència, però també amb mesures a mitjà i llarg termini. “No volem tornar a la situació d’abans perquè aquella ‘normalitat’ volia dir que un 20% de catalans i catalanes vivia en una situació de pobresa i desigualtat. Volem aprofitar aquest nou escenari per aplicar canvis profunds i estructurals que ens ajudin a construir un futur millor i assegurar que, aquesta vegada sí, ningú queda enrere. Per això, és imprescindible un sistema de drets socials i protecció social sòlid i eficient”.

1. Assegurar la garantia d’ingressos en quantia i cobertura. A l’espera de conèixer com encaixarà la prestació de l’Ingrés Mínim Vital amb la Renda Garantida de Ciutadania, és evident que el sistema que en
   resulti ha d’aspirar a fer que, realment, arribi a totes les persones que ho necessitin; que ho faci de forma àgil, facilitant al màxim els tràmits i la gestió de la prestació, i que arribi a cobrir totes les seves necessitats econòmiques per tenir una vida digna.
2. Incidir a l’Estat en l’aplicació urgent d’una regulació del preu del lloguer i establir mesures d’increment del parc d’habitatge social a través d’un nou Pla Nacional de l’Habitatge a Catalunya. Cada vegada són més les persones que tenen greus dificultats per fer front a les despeses d’habitatge a causa de la pèrdua de feina i la reducció dels salaris. Cal garantir l’accés a un habitatge digne com a
   mesura fonamental per assegurar els mínims vitals i d’independència personal. Les diverses administracions públiques (Govern de l’estat, Govern de la Generalitat i governs locals) han de coordinar-se en aquest objectiu.
3. Garantir el dret a l’energia i prendre mesures per fer front al deute. Les mesures actuals preses en matèria de pobresa energètica no eviten l’acumulació del deute de les llars, només el posposen. El deute
   que es generi dels ajornaments dels pagaments dels subministres, un cop cessi la mesura aplicada durant el confinament, s’haurà duplicat perquè s’hi haurà sumat molta més població.
4. Assegurar el finançament destinat a la inserció laboral de col·lectius vulnerables. Tot i la retallada anunciada pel govern de l’estat, cal insistir perquè la Generalitat incrementi el pressupost destinat
   a les polítiques actives d’ocupació, projectes de formació i inserció laboral essencials perquè persones amb discapacitat, amb problemes de salut mental, dones, joves, persones migrades, més grans de 50 anys, etc. puguin tornar al mercat de treball.
5. Incrementar la contractació reservada i la concertació. Els mercats reservats han de servir per reactivar llocs de feina, especialment sensibles perquè els col·lectius que atenen les entitats són els que quedaran més perjudicats per aquesta crisi. D’altra banda cal que la Generalitat compleixi amb el compromís recollit a la Llei de mesures fiscals i financeres per al 2020 d’aprovar una llei de concertació en els serveis d’atenció a les persones.
6. Crear un fons extraordinari per a la infància i l’adolescència. Aquest fons haurà de ser alimentat per les transferències que es facin a les comunitats autònomes, per altres fons d’ingressos europeus i pròpies
   del govern català amb l’objectiu de crear una reserva que pugui mitigar els efectes presents i futurs de la crisi sanitària actual sobre la infància i l’adolescència de Catalunya. Abans de l’emergència, els infants ja eren un dels col·lectius més colpejats per la pobresa, 1 de cada 3 (28%).
7. Revisar, actualitzar i incrementar la Cartera de Serveis i les tarifes. Les entitats estan prestant serveis essencials, alguns vinculats a la Cartera de Serveis i altres que no que, en massa casos, són finançats a través de subvencions. En cap cas s’han de finançar serveis essencials d’atenció a les necessitats de les persones mitjançant una eina precària com són les subvencions, alhora que cal posar en marxa serveis en els col·lectius que històricament n’han quedat més al marge. En els pressupostos aprovats al Parlament les tarifes vigents per als serveis concertats són les previstes per a l’any 2019, la qual cosa perpetua una situació que és insostenible per a les entitats i que va en contra dels drets
   de les persones usuàries a qui es destinen aquests serveis. D’altra banda, en tant que aquesta revisió de tarifes podria repercutir en la millora de les condicions laborals de les professions vinculades a la cura de les persones i les seves necessitats, la Taula dona suport a les mesures i reivindicacions que la patronal del sector, la Confederació Empresarial del Tercer Sector, defensa en les taules de negociació i davant l’administració en l’àmbit de les seves competències.
8. Desenvolupar i dotar econòmicament els plans d’integració social i sanitària ja dissenyats com el PINSAP, el PAISS i l’ENAPISC. Cal accelerar aquests plans i dotar-los del finançament necessari per evitar que la situació empitjori encara més a mitjà i llarg termini. Així mateix, les entitats socials que formen part de la xarxa assistencial i que compten amb atenció sanitària han de ser incloses en els mecanismes de planificació i execució, amb la integració en un únic sistema sanitari universal de sanitat pública a tots els efectes.
9. Fer polítiques integrals, empoderadores i centrades en la persona. Més enllà del que ara es decideixi en clau d’emergència, cal planificar respostes integrals el màxim de dignificants perquè les persones siguin autònomes en la gestió de les seves pròpies necessitats.
10. Avançar cap a un model d’atenció comunitària. En un context de crisi amb escassetat de recursos l’acció comunitària, de la mà de les entitats socials, és de vital importància per donar resposta a les
    necessitats de cada territori i de cada barri, d’acord amb la realitat local i com recomanen les directives europees.
11. Incrementar els compromisos ja establerts en els pressupostos 2020 en matèria de polítiques socials. Cal augmentar de forma substancial els recursos que els pròxims anys s’han de dedicar a l’atenció social. No només en recursos directes per a les persones més vulnerables sinó també per permetre un increment dels serveis socials que han d’ajudar a la recuperació de la ciutadania. Aquest augment no només serà necessari per a aquest any sinó que també s’haurà de tenir en compte en els pressupostos del 2021.
12. Dissenyar mesures transformadores i de canvi estructural. La crisi actual ha posat en relleu les problemàtiques que el tercer sector social sempre ha denunciat. Les mesures que es dissenyin a partir d’ara han de ser en clau de canvi global, de transformació a llarg termini i que donin una resposta de canvi als problemes estructurals. Cal potenciar un desenvolupament econòmic que asseguri un creixement de la productivitat i un repartiment equitatiu i sostenible mediambientalment que no deixi ningú enrere, com estableix l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els seus 17 objectius. És necessari combatre l’arrel del problema per evitar repetir les mateixes situacions en un futur.
13. Augmentar la cooperació i el treball conjunt dels serveis socials bàsics i les entitats socials. Aquesta crisi ha fet visible la magnitud dels problemes socials que han aflorat pel confinament i la pandèmia i les dificultats de reorganitzar l’atenció per evitar l’extensió de la infecció han creat en els serveis socials bàsics dificultats molt importants per donar resposta i les entitats socials han estat capaces de donar respostes àgils a problemes emergents. S’ha demostrat que cal aprofundir molt més en la coordinació, la cooperació i el treball conjunt, posant en valor com les entitats socials fan un servei públic de primera
    línia i reconèixer aquest paper. També creiem que cal establir sistemes d’informació sòlids, especialment en l’àmbit de l’atenció a la pròpia llar i en l’entorn comunitari.
14. Reconèixer i prestigiar el paper de l’acció social. Cal donar als serveis socials el prestigi que mereixen, reconèixer el paper de les entitats socials com a agents de servei públic, amb la legitimitat i els recursos necessaris per garantir el seu correcte i ple funcionament. També és necessari disposar del Pla Estratègic dels Serveis Socials i que inclogui els efectes, les fortaleses i les debilitats manifestades durant aquesta crisi.
15. Avançar cap a un model que primi la subsidiarietat i, a la vegada, la coordinació interinstitucional. L’estat d’alarma ha posat en entredit la distribució de competències entre les diferents administracions locals, autonòmiques i estatal, així com entre els diferents departaments de cadascuna d’aquestes. El més important és l’atenció a les persones i poder prendre les decisions tan a prop com es pugui dels ciutadans i ciutadanes. Això s’ha de fer de forma eficient, la qual cosa implica una adequada coordinació i complementarietat dels diferents actors.
16. Garantir la interlocució directa i regular entre el Tercer Sector Social i les administracions públiques. L’actual crisi ha evidenciat el paper de servei públic de les entitats socials com una peça més del sistema a l’hora de sostenir socialment el país. Volem que es reconegui aquest paper, igual que passa amb altres agents socials, i que se les tingui en compte en tots els òrgans de presa de decisió i coordinació que afectin les persones a les quals atenen. El reconeixement ha d’anar acompanyat de l’impuls d’una llei del Tercer Sector Social. Igualment, i mentrestant, creiem que amb la màxima urgència possible, la Generalitat ha de:

• Dissenyar protocols de desconfinament comuns i consensuats entre les administracions i les entitats socials, adaptats a cada tipologia de servei i tenint en compte les necessitats de suport i acompanyament de cada col·lectiu. Actualment, no es disposa de cap indicació ni pla d’acció sobre com procedir en el desconfinament en relació amb els serveis socials i sanitaris gestionats per les entitats socials quan s’aixequi l’estat d’alarma.
• Crear taules territorials de coordinació entre les administracions locals i les entitats socials del territori.
• Fer els tests de la COVID-19 i proveir del material de protecció necessari a totes les persones usuàries i
  professionals de centres residencials, pisos amb suport i altres serveis que comportin contacte físic amb la persona atesa. Es considera que aquesta és una mesura imprescindible per poder fer un procés de desconfinament amb total seguretat i garanties.
• Crear un Pla de mesures urgents per a les persones grans, que incorpori la creació d’un grup de treball sobre el model d’atenció a les persones grans que són ateses en els centres residencials, accions per revertir el discurs estigmatitzant d’aquest col·lectiu i una línia especial d’ajudes específiques per a les
  persones grans i les seves famílies.
• Recopilar dades sobre l’impacte de la COVID-19 en les persones amb discapacitat, tant les ateses en centres residencials com en els seus domicilis (contagis, simptomatologia, COVID positius, defuncions, etc.), així com en l’àmbit laboral (empresa ordinària, Centres Especials de Treball, Administració
  Pública, autònoms, etc.).
• Garantir l’accessibilitat en totes les informacions de salut pública (llenguatge, lectura fàcil, subtitulació, audiodescripció, braille, interpretació en llengua de signes, etc.), totes les aplicacions digitals i pàgines d’internet amb canals d’informació, comunicació i interacció, així com l’accessibilitat a altres canals
  d’àmbits no vinculats a la salut pública (violència de gènere, emergències, SAI, materials educatius, etc.).
• Assegurar la no discriminació en l’atenció sanitària en un possible col·lapse dels recursos sanitaris.
• Establir prestacions i ajudes per fer front a la situació de la crisi actual, especialment en els casos de les persones amb discapacitat per minimitzar el greuge econòmic pel sobrecost per raó d’aquesta i abordar la revisió del copagament dels serveis socials, tenint en compte la Convenció de Nacions Unides sobre els
  Drets de les Persones amb Discapacitat.
• Definir un Pla de suport per les empreses d’inserció i els Centres Especials de Treball amb mesures extraordinàries per assegurar la sostenibilitat i viabilitat d’aquests dispositius que donen feina a gairebé 15.000 persones a Catalunya.
• Concretar l’afectació pressupostària en els plans d’inserció i formació laboral. Cal que l’administració pública informi de com es reorientaran els serveis, programes i convocatòries i els respectius imports, com més aviat millor per cercar alternatives que minimitzin l’impacte de les retallades en les persones ateses.
• Incidir perquè la Conferència Sectorial 2020-2021 se celebri abans de setembre de 2020 per aixecar el bloqueig al 80% de les línies destinades a la inserció laboral i de formació del SOC i iniciar des del Govern una negociació perquè les transferències de les polítiques actives d’ocupació siguin transferides a la Generalitat de Catalunya.
• Garantir pressupostàriament l’Estratègia de Sensellarisme i consolidar els recursos destinats a les persones que viuen al carrer. Ara s’està donant una resposta amb recursos temporals i urgents perquè les persones no estiguin al carrer, però cal pensar que són persones que segueixen sense tenir una llar i calen recursos estables i dignes per a aquest col·lectiu.
• Reactivar les accions vinculades al model de Serveis d’Intervenció Socioeducativa (SIS). Aquests serveis estan aturats tot i que la feina s’està fent de forma telemàtica. Cal garantir que les entitats que estan fent aquest servei tinguin garantides les despeses cobertes.
• Recuperar urgentment les reunions de coordinació i negociació amb les empreses subministradores per garantir el compliment de la Llei 24/2015 i acordar els mecanismes de gestió del deute.
• Dissenyar les mesures per fer front al pagament del deute vinculat a les moratòries actuals aplicades a les famílies. Aplicar moratòries a les famílies que no poden fer front a les despeses de l’habitatge és una solució molt positiva a curt termini, però perjudicial a posteriori per l’acumulació del deute a les llars.
• Desplegar totalment les mesures de suport a les famílies monoparentals. Existeix el marc legal i la xarxa de suport contemplada des dels ajuntaments i cal potenciar el desplegament total i dotació pressupostària d’aquestes mesures ja contemplades.
• Incrementar els recursos de suport emocional. Considerant els impactes emocionals i psicològics actuals, les persones estan incrementant les situacions d’incertesa a causa de la falta d’ingressos, infrahabitatges, la cura dels infants i els propis infants, etc.
• Posar en marxa permisos retribuïts. Enfront de la previsió d’increment de persones a l’atur, cal plantejar mesures per facilitar la inserció laboral i formativa i la conciliació amb la vida familiar, especialment pel que fa a les famílies monoparentals i aquelles amb infants o persones dependents a càrrec.
• Incrementar mesures de suport a les persones immigrants i en situació irregular. Actualment aquestes persones queden fora de l’accés a prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania i no es pot actuar molt més enllà de les accions assistencials per cobrir les necessitats més bàsiques.
• Dissenyar un full de ruta de desconfinament que situï al centre la garantia dels drets dels infants. Cal fer tot el possible per vetllar per una ràpida recuperació de tots els àmbits d’infància en què aquesta crisi ha impactat, com són la salut mental, el benestar físic i emocional, la convivència amb altres infants en un entorn educatiu igualitari o la possibilitat de gaudir del dret al lleure sobretot garantint aquest dret a l’estiu. En aquesta tasca de definició de necessitats i presa de decisions públiques cal implicar els infants i els adolescents, sobretot aquells en situació més vulnerable que han de disposar en tot moment d’informació sobre la pandèmia, les seves conseqüències i les mesures que es prenen.
• Accelerar i dotar dels recursos necessaris els plans de desenvolupament ja definits com el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions, el Pla Director de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya i els Plans de Salut mental dels Ajuntaments per fer front a la situació d’empitjorament i increment dels problemes de salut mental i addiccions que seran molt intenses per la pandèmia i els seus efectes.
• Minimitzar l’impacte administratiu en la garantia de control de la rendició de comptes, agilitzar els processos telemàtics perquè no esdevinguin una barrera. Al seu torn s’ha de garantir que tots els serveis prestats telemàticament durant l’etapa de confinament podran ser inclosos a les justificacions de les
  subvencions i prestacions de servei.
• Dissenyar un Pla d’impacte sobre la Bretxa Digital i garantir el dret a disposar d’Internet per a totes les persones. Des de les primeres setmanes del confinament s’ha posat de manifest que aquesta arriba a situacions del 40% en determinats col·lectius pel que fa a l’accés, fet que evidencia que és encara major pel que fa a l’ús i la qualitat d’aquest ús.

Campanya #ConstruirUnFuturMillor
Avui la Taula del Tercer Sector posa en marxa la campanya ConstruirUnFuturMillor a través de les xarxes socials. L’objectiu és fer visible que aquesta la crisi social derivada de la COVID19 amenaça de ser més excloent, injusta i desigual que la del 2008 i donar a conèixer les mesures que les entitats socials proposen per superar-la i aconseguir que, aquesta vegada, ningú quedi enrere. La Taula exigeix que no es tornin a repetir els mateixos errors que en l’última crisi i que no s’apliqui un altre cop la ‘recepta’ de les polítiques d’austeritat i les retallades que ja s’ha evidenciat que han comportat més pobresa i desigualtats.