07.02.2024 | Article d’opinió de Pau Dachs al Social.cat
A Catalunya, la infància és la franja d’edat que més pateix el risc de pobresa —un 27,5%— i també la que menys surt d’aquesta situació gràcies a les transferències socials (les pensions i prestacions públiques, siguin o no contributives, que poden rebre els seus progenitors). Només un de cada quatre infants supera el risc de pobresa gràcies a aquestes ajudes, mentre que en el conjunt de la població permeten que una de cada dues persones se’n surti.
No els protegim prou ni tan sols de la vulnerabilitat més greu, tal com assenyala l’últim informe INSOCAT Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). De les 193.000 llars amb menors d’edat i en situació de pobresa severa abans de rebre algun tipus de transferència social, 82.000 no aconsegueixen sortir-ne, sigui perquè no accedeixen a aquestes transferències o perquè no són suficients per treure-les de l’atzucac. Així, som incapaços de reduir la pobresa severa en els infants, que afecta el 10%.
En concret, la renda garantida de ciutadania (RGC) i l’ingrés mínim vital (IMV) no han aconseguit millorar l’impacte del sistema de garantia d’ingressos en la reducció de la pobresa infantil. Els llindars d’aquestes prestacions són massa baixos (tant en el topall d’ingressos per accedir-hi com en els imports a percebre), els requisits per poder rebre-les són excloents i la tramitació és un laberint desesperant, tal com les persones que tracten d’accedir-hi i les entitats hem repetit en els últims anys.
Sobre les traves en els tràmits, n’hem posat molts exemples. Un de força gràfic: educadors i educadores que es dediquen a donar suport a les famílies a l’hora de fer les gestions, tot i tenir competències i recursos al seu abast, triguen com a mínim mitja hora en tramitar una sol·licitud de l’ingrés mínim vital. Si el cas és complex, fins a dues hores. Com se n’han de sortir les persones sol·licitants pel seu compte i sense eines? Hi ha qui porta vuit mesos amb un expedient en tràmit, sense notícies. La necessitat és urgent, la resposta s’eternitza.
Quant a l’impacte insuficient d’aquestes dues prestacions, també en tenim dades. Un estudi d’Ivàlua assenyala que com més membres hi ha a la unitat familiar, menys eficàcia té la renda garantida de ciutadania en reduir la pobresa severa. Entre el gener del 2020 i l’abril del 2022, entre les famílies que van aconseguir superar la pobresa severa gràcies a la RGC no n’hi havia cap de nombrosa, tan sols un 1% estaven formades per més d’un adult amb menors d’edat a càrrec i el 14% eren monoparentals. En canvi, gairebé el 80% de les que se’n sortien eren llars on només hi vivia un adult.
L’informe INSOCAT proposa millores en el sistema de transferències. Entre les destacades, incrementar les quanties i simplificar el procés de tramitació i el model de gestió per part de les administracions. Aquestes últimes responen amb passes petites i lentes. D’una banda, el Govern estatal ha incrementat enguany l’ingrés mínim vital un 6,9%, i també s’ha acordat traspassar la gestió d’aquest ajut a la Generalitat, un canvi que ha d’ajudar a simplificar-ne la tramitació.
D’altra banda, la Generalitat, després d’un pacte amb sindicats, vol apujar un 4% l’indicador de renda de suficiència de catalunya (IRSC), que marca els llindars de les prestacions públiques, si s’aproven nous Pressupostos per al 2024. I la reforma de la renda garantida de ciutadania, en tràmit al Parlament des de fa més d’un any, preveu incrementar la quantia de la prestació per cada infant a càrrec i que hi pugui accedir la gent que treballa però sense ingressos suficients, així com la compatibilitat amb les ajudes d’habitatge. Però no inclou algunes de les demandes que hem fet des de les entitats socials, com la reducció de l’edat mínima per accedir-hi als 18 anys (i no als 21 com es proposa), l’eliminació del requisit de permís de residència o la reducció de terminis per dictar resolució administrativa.
Cal, doncs, més ambició. La Convenció dels Drets de l’Infant de Nacions Unides recull el dret de tots els infants a un nivell de vida adequat, i la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència del Parlament especifica que cal fixar quin és el nivell bàsic de benestar material que se’ls ha de garantir, amb un règim d’ajuts i prestacions públiques. Una obligació pendent, doncs, és establir per llei quins ingressos s’han d’assegurar a tot infant perquè visqui adequadament.
També és hora de recuperar el pla pilot de la renda bàsica universal (RBU), ara aturat. Les transferències condicionades intenten rescatar el dret dels infants al benestar quan ja ha estat vulnerat, sense èxit. Una prestació universal i no condicionada podria actuar de forma preventiva i amb major impacte, i ens faria concebre la protecció social com un dret humà basat en la dignitat humana, allunyat de la caritat i l’estigma.
