07.06.2013 |Per l’acció social comunitària a Tarragona (manifest de Casal l’Amic)
Adherir-te al manifest | Veure adhesions | Web #jovullcasalamic
La Fundació Casal l’Amic és una entitat que ha proposat des de 1983 un model de transformació a Tarragona. Una proposta poc corrent a la nostra ciutat, però estesa arreu del país. A la nostra ciutat és poc corrent no per l’anàlisi, compartit amb moltes persones i organitzacions. Ni tampoc per l’objectiu d’assolir una societat millor, on la justícia social i realització personal i col·lectiva dins de la comunitat siguin una realitat. Allò que ha estat poc corrent a la ciutat és l’aposta professional per l’acció social comunitària. En aquest camí hem tingut moltes complicitats a la ciutat amb associacions de veïns i culturals, amb escoles, amb la universitat, amb els esplais, amb projectes de l’administració i amb un llarg etcètera…
L’acompanyament en processos socioeducatius, resilients, basats en el respecte a l’individu i el seu procés, amb la família com a referència, a partir del respecte i amb un clar objectiu transformador és bàsic per generar oportunitats reals. Aquesta és la nostra mirada.
Vam escollir un camí que ens ha permès construir i créixer fins avui, desenvolupar els projectes que volíem fer mentre col·laboràvem amb l’administració en altres projectes que ens permetin transformar i alhora finançar-nos. Sempre ens hem buscat la vida per aconseguir el pressupost necessari per tirar endavant els projectes amb ADN Casal l’Amic i per contagiar aquesta manera de fer a projectes de la ciutat que ens encarregaven.
Fent la mirada enrere hem aconseguit impulsar propostes amb l’administració com la UEC Ponent, el Pla Educatiu d’Entorn o els Casals d’estiu municipals d’ una manera determinada. També és cert que, en el procés de treball conjunt amb l’administració, hem deixat coses pel camí per tal d’arribar a enteses, però des de la coherència interna i per poder mantenir projectes com A Peu de Carrer o el Centre Obert Casal l’Amic.
La nostra situació és complexa però és extrapolable a molts projectes que sorgeixen d’entitats que proposem serveis públics. Ens manca suport i especialment suport municipal. Com a fundació hem mantingut els projectes de diferents maneres des de la subvenció pública, privada o particular, des de la prestació de serveis o els patrocinis, però sempre creient en l’autofinançament de manera que mai ha estat al 100% finançada amb recursos públics, cosa que ens fa sentir especialment orgullosos ja que forma part dels nostre valors. Ara, en el context actual de retallades no podem mantenir els projectes amb fons propis i si no ho solucionem aviat haurem de deixar d’atendre les més de 5.000 persones que atenem anualment.
Estem cercant els diners per seguir però ens està costant i molt. Estem en un moment molt delicat, insistim necessitem suport, no per ser nosaltres sinó per què l’acció social comunitària és imprescindible si volem acompanyar els infants, els joves i les seves famílies des de la comunitat, especialment, en el moments de crisi institucional i econòmica que està vivint el país.
Avui el nostre model està en xoc, a punt de morir d’inanició. Les retallades de totes les administracions, la reordenació bancària, l’augment de la demanda i la falta de compromís de l’administració amb les entitats com la nostra fa que model no sigui sostenible.
Som una entitat afortunada, ho sabem, tenim reconeixement de part de la ciutat, però amb això avui fem poc més que sentir-nos afortunats i el que volem és donar resposta a les famílies en situació de pobresa i/o exclusió social.
