23.01.2013 | Manifest en suport al ciutadà català d’origen senegalès Serigne MBacke Bey i de denúncia de “l’asfixia econòmica i financera i el maltractament institucional” a què sotmet l’Estat espanyol a les persones en situació administrativa irregular. | Descarregar manifest (pdf)

Signen el manifest: la Comissió de les Migracions d’ECAS, SOS Racisme, l’Àrea de les Migracions de l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans (UB), CITE-CCOO, AMIC-UGT, Tanquem els CIE (Barcelona), la Xarxa de Suport als Assentaments del Poblenou, l’Associació de Veïns del Poblenou, Espai Àfrica, la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC), l’Associació Catalana de Residents Senegalesos (ACRS), Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) i la Sectorial de Polítiques d’Immigració d’ERC.

MANIFEST EN SUPORT AL SERIGNE MBACKE BEYE

En Serigne és del Senegal, té 35 anys, i ha viscut pràcticament tot el més negatiu que té el fet migratori. Malgrat tot això, és un exemple de superació personal. Va arribar en pastera a les Canàries, on el van recloure al CIE. El van pujar a un avió i el van deixar a Madrid sense res. Després de donar voltes, va arribar a Barcelona, on va aprendre català, es va treure el títol de tècnic de farmàcia, el títol de d’educador financer per a famílies immigrants (OIT), es va apropar a les associacions culturals i es va fer membre dels Castellers de la Sagrada Família. No ha trobat feina, o no li han volgut donar per la seva condició d’indocumentat i/o, també, pel seu origen. En Serigne ha decidit retornar al seu país, perquè no pot aguantar més. Sol, sense les seves filles i sense feina, no té esperança que la seva situació millori a curt termini. S’ha acollit al Pla de retorn voluntari. Malauradament, no és un cas aïllat i tots tenim persones del nostre entorn que estan passant veritables dificultats i hi ha molts casos desesperats. Quan posem nom i cognom a les cares anònimes dels nostres veïns i veïnes la realitat es fa més colpidora que mai. El Serigne ens va venir a trobar perquè l’ajudéssim a denunciar i canviar una situació legal absurda. Massa gent pateix les conseqüències de l’asfixia econòmica i financera i el maltractament institucional a que ens sotmet l’Estat espanyol.

DAVANT D’AQUESTA SITUACIÓ:

AFIRMEM:

• Que aquesta situació absolutament injusta és fruit de Llei d’Estrangeria de l’Estat espanyol, que no reconeix l’estatus d’arrelament social de l’ésser humà a la societat d’acollida, no respecta els drets fonamentals de les persones, i fomenta la irregularitat abocant al desemparament un nombre important de persones arrelades al nostre país.

• Que la majoria de persones recloses en els Centres d’Internament per Estrangers (CIE) no han comès cap delicte penal i que una falta administrativa no és motiu de privació de llibertat. La total indefensió en la qual viuen les persones recloses, la insuficiència de la legislació per a regular el funcionament dels CIE, la impunitat de les forces de seguretat davant els maltractaments físics i psicològics als quals sotmeten les persones Aquesta situació per si sola constitueix un detonador d’actituds xenòfobes i racistes en estat latent.

SUBRATLLEM:

• Que la legislació en matèria d’Estrangeria, concepte utilitzat exclusivament per l’Estat espanyol, és competència exclusiva d’àmbit estatal (article 149.2 CE). La Generalitat de Catalunya té competències executives en els permisos inicials de residència i treball, però no en l’arrelament social. La Generalitat tampoc ha posat els recursos necessaris per a fer realitat l’aplicació de la llei d’acollida i el Pacte Nacional per a la Immigració. Aquesta situació és en part deguda a una de les perversions d’aquesta llei i les interpretacions restrictives de l’actual govern del PP.

DENUNCIEM:

• Que malgrat cursar i obtenir una titulació formativa reglada a Catalunya, i tenir domini de la llengua catalana i espanyola, una persona en situació administrativa irregular no pot obtenir una autorització de treball temporal.

• Que malgrat el context de crisi econòmica i financera que patim, el Govern estatal va endurir la Llei d’Estrangeria obligant a tenir un contracte de treball d’un any de durada per a l’obtenció del permís de residència per arrelament social. L’enduriment del reglament d’estrangeria està afectant a centenars de milers de persones que no poden renovar els seus permisos i cauen en la irregularitat.

• Que l’esforç d’integració és més que evident en el Serigne i en moltes altres persones que es troben en la mateixa situació. És profundament injust que no es reconegui aquest esforç a l’hora de regularitzar l’estada.

• Que aquesta situació la pateixen milers de persones que van arribar a Catalunya. Que els diferents governs estatals no han tingut mai la voluntat d’integrar. Reclamem que el Parlament de Catalunya faci els passos necessaris fins a la consecució de les plenes competències legislatives en polítiques d’immigració.

• Que des de la signatura del Pacte Nacional per a la Immigració en el 2008, i la posterior aprovació la Llei d’Acollida, no s’ha fet per part de la Generalitat els esforços necessaris, n’hi ha dedicat els recursos necessaris per a dur a terme una política integral d’acollida i d’inclusió de les persones immigrades. Reclamem a la Generalitat de Catalunya l’aprovació del Reglament de la Llei d’Acollida i dedicar els recursos suficients per a un nou impuls del Pacte Nacional per a la Immigració.

Barcelona, 22 de gener de 2013