08.10.2018 | Article d’opinió de Sandra Tatay, membre del Grup de Treball d’Habitatge d’ECAS i directora de Programes d’Inserció de la Fundació Salut i Comunitat, a El Periódico de Catalunya
Les mesures del Govern han d’ajudar a revertir la situació, però la naturalesa multifactorial del fenomen exigeix actuacions de més gran calat
La definició de pobresa energètica continua estant en construcció i en procés de consens, especialment en relació als indicadors que han de permetre l’anàlisi i el seguiment del fenomen. Per entendre’ns, es tracta d’una situació en la qual un habitatge no és capaç de pagar una quantitat d’energia suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques i/o es veu obligada a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica. Per combatre-la i evitar-la cal anar a les causes, i aquestes posen de manifest que no es tracta d’un fenomen conjuntural, sinó estructural.
Com succeeix amb qualsevol altra manifestació de la pobresa, la dificultat per fer front al cost dels subministres té a veure amb la manca d’ingressos, però en aquest cas hi ha altres factors determinants, como ara els preus abusius de l’energia i el mal estat del parc habitacional. Partint d’aquesta consideració, les actuacions per abordar-la han de ser multifactorials. Actualment existeixen mesures per millorar l’eficiència energètica i l’aïllament dels habitatges, cert suport econòmic per cobrir la despesa, estratègies per optimitzar el consum i promoure nous hàbits que ajudin a reduir-lo… però, òbviament, tot això ha d’anar acompanyat de mesures de regulació que racionalitzin el cost de l’energia en clau de protecció del consumidor.
També hi ha d’haver major transparència en l’accés a la informació, el seguiment de les mesures implementades i l’ús d’eines com el bo social elèctric, l’efectivitat del qual ha resultat molt limitada. Fins ara, el bo ha deixat fora moltes persones que es troben en situació de vulnerabilitat malgrat no complir els criteris per acollir-s’hi (com ara la potència contractada). Les noves mesures plantejades pel govern central han d’ajudar a revertir aquesta situació, però la naturalesa multifactorial del fenomen exigeix actuacions de major envergadura.
Al Global Social Economy Forum celebrat recentment s’ha reivindicat l’acció política com a eina necessària per a la transformació social i, en aquest sentit, cal garantir un desplegament de polítiques que exerceixin realment aquesta funció transformadora. A mitjà i llarg termini es tracta d’assegurar la igualtat d’oportunitats per apoderar la ciutadania i superar el paradigma assistencialista, ja que segmentar la pobresa comporta el risc d’oferir respostes parcials quan el que calen són intervencions integrals amb visió global.
Si bé la responsabilitat principal recau en les administracions públiques, per combatre la pobresa energètica hem de seguir reclamant la corresponsabilitat i el compromís de les grans companyies comercialitzadores. Les entitats socials ens sentim interpel·lades en tot el que fa referència a pèrdua o incompliment de drets, vulnerabilitat i situacions de desprotecció, i des de la nostra lluita diària fem una crida a tots els actors implicats sense oblidar que, en última instància, estem parlant de pobresa en el sentit més ampli.
