El 2018 no ha estat un any gens fàcil per al Tercer Sector Social. El context polític ha influït enormement en el dia a dia de les entitats socials, arrossegant deutes de l’Administració per l’aplicació del 155 i patint els efectes de no tenir un Govern efectiu que prengués decisions durant mig any. Les entitats que ofereixen suports a persones en situació o risc d’exclusió social, elles –més que ningú– són les que han suportat un bloqueig institucional que les ha portat a l’ofec econòmic i a la inestabilitat, sense deixar d’atendre mai a les persones.

Volem passar pàgina del 2018 i encarar aquest 2019 amb il·lusions i forces renovades perquè tenim per davant reptes importants que posen en joc la cohesió social del país i que han de fer front a un objectiu ineludible: reduir la pobresa i les desigualtats.

Per a aquest 2019, esperem que s’aprovi el reglament de la Renda Garantida de Ciutadania i comptar amb els mecanismes de coordinació necessaris entre la Generalitat de Catalunya i els governs locals per desplegar aquest instrument en la seva totalitat. Sí, és l’avenç social més important dels últims anys. Sí, és una eina eficaç per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social. Sí, les entitats socials volem tenir un paper actiu en la planificació, gestió i acompanyament de la prestació i dels plans d’inserció laboral i inclusió. No, no podem esperar més i hem d’assegurar la seva correcta aplicació. Hem de garantir que aquest dret social arribi al màxim de persones susceptibles de ser-ne beneficiàries i actuar, amb celeritat i contundència, per posar fre a la cronificació de la pobresa.

Aquest 2019 hem de seguir treballant per garantir una bona acollida i inclusió a les persones migrades i refugiades que arriben a casa nostra, fugint de la pobresa i la violència. D’aquí a res, la Generalitat de Catalunya presenta l’Estratègia Catalana d’Acollida i Integració dels joves i adolescents migrats sols. Confiem que serà una estratègia que garanteixi els seus drets com a ciutadans i ciutadanes i que reculli aspectes que, com a sector, defensem que són fonamentals: més prevenció, més planificació, més recursos i més implicació de tots els agents. I quan diem tots, són TOTS (tots els departament de la Generalitat, govern central, ens locals, entitats socials, sindicats, col·legis professionals, etcètera).

Aquest 2019 és any d’eleccions municipals i europees i són una oportunitat per incidir en l’agenda política, sobretot la local. Hem d’aprofitar aquesta cita electoral per aconseguir que els ajuntaments desenvolupin polítiques socials més valentes que donin solució a problemàtiques greus, com la inserció laboral de les persones que tenen més dificultats per aconseguir feina i l’accés a l’habitatge. Estem en una situació d’emergència habitacional que requereix mesures urgents que permetin augmentar el parc d’habitatge social que és del 2%, molt lluny del 15% (el mínim necessari per garantir la cohesió social) que s’hauria d’assolir el 2030. Quan diem que les eleccions municipals són una oportunitat ho diem convençudes que els ajuntaments, com les Administracions més properes a la ciutadania, i les entitats socials, com a organitzacions fortament arrelades al territori, podem donar conjuntament més i millor resposta a aquests i a altres reptes, a partir de la coproducció i el codesenvolupament de polítiques socials. Cal un nou municipalisme, fort i amb les competències i recursos adients per disminuir les desigualtats.

I en clau més interna, per a aquest any també volem comptar amb un nou model de repartiment de l’IRPF més equitatiu i proporcional, que sigui més just amb Catalunya i que respongui de veritat a la voluntat i a la confiança que ens fan els catalans i catalanes cada vegada que marquen la casella del 0’7% destinada a finalitats socials. La Generalitat ha de tenir un nou sistema que li permeti tenir més autonomia per gestionar aquests recursos, però també aprofitar les eines de les quals ja disposa per evitar la inseguretat econòmica de les entitats socials.

En definitiva, som conscients que l’any passat va ser anòmal i excepcional, però per a aquest 2019, ja no hi ha més excuses. Volem fets, no paraules. Les polítiques socials han d’estar de manera decidida al centre de l’acció del Govern, sense més dilacions.