Pobresa Zero - Justícia Global dona veu als joves en la reivindicació d'un nou contracte social per combatre les desigualtats

17.10.2019 | Nota de premsa de Pobresa Zero – Justícia Global

El Manifest 2019 de la plataforma, elaborat i llegit per joves del Raval, reclama “polítiques d’equitat per a les persones, els barris i els pobles”
“Cal actuar decididament amb una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes” i reivindicar la fraternitat per una”consciència de comunitat planetària”
Itziar González i Josep Ramoneda coincideixen en la necessitat de “reconstruir la polis des de baix” i canviar les estructures de poder

Marina Planell, Trimon Choudhury, Maheen Ahmed, Mehk Khan i Hussnain Iftikhar han llegit aquest matí el Manifest 2019 de la plataforma Pobresa Zero-Justícia Global, elaborat conjuntament amb Asia El Mghyly, Ilham Arbiine i Rosber Perez per expressar com veuen el món els joves dels barris i què esperen del nou pacte social que consideren “totalment imprescindible si volem tenir un futur digne com a joves i que l’espècie humana, com la coneixem, tingui futur”. Ho han fet al CCCB en un acte que ha comptat també amb un diàleg moderat per Milagros Pérez Oliva entre Itziar González i Josep Ramoneda, tots dos convençuts que cal canviar l’actual correlació de forces per “reconstruir la polis des de baix“, en paraules del filòsof. “Estem a l’inici d’una revolta molt profunda: reciclarem el que pugui servir de les estructures actuals i serem la ciutadania, que tenim l’autoritat d’estar a la trinxera, els que farem el programa i el contractarem amb els polítics. Coproduirem i tots passarem a ser micropolítics”.

Els joves han denunciat la situació dels “barris que pateixen situacions greus de manca de recursos econòmics, de vulneracions de drets com el d’habitatge, alts nivells d’atur i amb molta població d’origen extracomunitari que no veu garantits els seus drets” i reclamen mesures polítiques, però també “canvis de comportament, d’actituds” en diversos àmbits:

EDUCACIÓ | “Tenim grans dificultats per tirar endavant els estudis. Si podem anar a la universitat, tenir un grau universitari no ens facilitarà trobar feina perquè no tenim els contactes i les xarxes que tenen altres joves. En els nostres barris, malgrat les titulacions, tampoc tenim treballs qualificats”. El nou contracte social ha de fer “que totes les persones tinguin accés a la formació en igualtat de condicions, bé per la seva gratuïtat o bé per sistemes d’ajuts que tinguin en compte altres factors que les notes a l’hora de valorar-los, perquè molts de nosaltres tenim molts condicionants que determinen els resultats finals”.

HABITATGE | “Els preus van pujant i hem d’abandonar els nostres barris. En molts casos ens costa llogar [un pis] quan diem el nostre nom o pel fet de tenir característiques físiques diferents a les tradicionals del país”. L’accés a l’habitatge ha de ser “un dret fonamental” per a tothom.

CONVIVÈNCIA I COHESIÓ | “Vivim, sovint, tancats en els nostres barris amb molta diversitat d’orígens, però sense relació amb joves que tenen altres realitats i altres maneres de pensar, reduint-se molt la nostra capacitat de veure el món”. S’han de generar “canals i mecanismes de relació entre els joves dels diferents barris i dels pobles per ajudar a obrir els ulls al món, a les diverses maneres de viure i de pensar, sobretot pels que viuen en entorns molt tancats, tant de barris empobrits com rics. Que en la formació es treballin les actituds de reivindicació de la diversitat i de la riquesa de la seva interrelació.”

PARTICIPACIÓ | “Molts no podem exercir la ciutadania plena”. Tota persona que viu en un país ha de poder “exercir el dret a vot i a una participació política plena”, i s’han de crear “espais que permetin i facilitin el debat i l’aprofundiment per incrementar en nostre saber col·lectiu”.

GÈNERE | “Les noies patim encara més discriminació. En alguns casos, vinculades als entorns familiars. En tots els casos, perquè és la realitat que vivim en aquest món, com a dones i com a joves”. La lluita per l’equitat de gènere ha de ser “una prioritat imprescindible de tots els països” i cal “treballar col·lectivament per un canvi d’actitud que superi segles de desigualtats i injustícies“.

SISTEMA POLÍTIC I ECONÒMIC | Les situacions de desigualtat són “desequilibris causats per una economia deixada en mans del mercat, sense cap control pel poder polític” i es produeixen “processos mercantils que afavoreixen els més poderosos i generen crisis de grans conseqüències que afecten molt més els països empobrits”. El nou pacte ha de generar “polítiques d’equitat per a les persones, els barris i els pobles” i ha de fer “que els polítics trepitgin els barris, coneguin les seves necessitats i escoltin la seva gent“.

MIGRACIONS | “Les desigualtats econòmiques i les crisis ambientals generen un gran increment de fluxos migratoris buscant espais de vida digna, segura i amb futur“, i aquests moviments “incrementen els discursos racistes que penetren fàcilment quan la població viu insegura”. El “dret a regularitzar la situació administrativa, a tenir papers, és bàsic, especialment per a aquells infants i joves sols que es juguen la vida per arribar a Europa

ECOLOGIA | “Cal actuar decididament amb una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes. Que el seu respecte estigui per sobre del seu mercadeig”. El canvi d’actitud ha de superar “el desig de poder, de domini i de possessió” i generar “una consciència de comunitat planetària. Hem de reivindicar la fraternitat i el sentiment de comunitat universal”.

La plataforma Pobresa Zero – Justícia Global (PZ-JG) s’ha adherit al manifest ‘manifest ‘Davant la sentència del procés, una crida a la llibertat com a espai de consens‘, que ha llegit Pepa Martínez a l’inici de l’acte apel·lant a les vies pacífiques i la no-violència per resoldre el conflicte”. Teresa Crespo, portaveu de PZ-JG, ha subratllat que “cal redefinir uns principis que defensin els drets i les llibertats de les persones, i que articulin la participació i l’assumpció de la corresponsabilitat per part de la ciutadania en la governança d’un sistema veritablement democràtic”.