11.03.2019 | Article d’opinió de Sira Vilardell, portaveu de gènere d’ECAS i directora de la Fundació Surt, al diari Ara
Avancem cap a un canvi de paradigma, un canvi global i sistèmic per desmuntar el patriarcat
En un nou 8 de març, i encara amb el soroll de fons de la massiva mobilització de l’any passat i d’una denúncia social i pública del masclisme més àmplia que mai, tornem a plantejar-nos per què cal una vaga feminista. Les raons, malauradament, continuen intactes. I és que malgrat que el feminisme sembla anar a l’alça, suma veus i guanya visibilitat (fins i tot es podria dir que el feminisme està “de moda”), la realitat i la pràctica d’una igualtat efectiva és encara lluny. A part de la vergonyosa xifra del 23% de bretxa salarial existent entre homes i dones, i de totes les reivindicacions laborals històriques, la vaga d’aquest any també vol denunciar la creixent feminització de la pobresa i les violències masclistes, especialment en un moment en què les dretes més conservadores treuen pit amb plantejaments alarmants com el de derogar la legislació contra la violència masclista.
Perquè quan semblava que ja no podia haver-hi més arguments per sortir al carrer, ens tornem a sorprendre amb 47 nous assassinats per crims masclistes durant el 2018 reconeguts a l’Estat (98 si hi afegim els que no es comptabilitzen a l’estadística per causes com la temporalitat de la mort, la relació de parentiu filial o fraternal, els infanticidis per violència de gènere o els assassinats transfòbics, entre d’altres). I ens seguim indignant també amb noves absolucions o reduccions de pena de violacions que culpabilitzen i revictimitzen les dones per considerar que han tingut conductes “provocatives” o no s’han resistit prou.
Són drets de les dones que es continuen vulnerant diàriament, i que no deixen de ser mostres reiterades d’un sistema patriarcal que continua dominant i generant desigualtats en àmbits com el judicial, l’econòmic i el polític o en les mateixes relacions socials quotidianes, que estan també impregnades pel masclisme sense que moltes vegades en siguem ni tan sols conscients.
Però malgrat que la principal finalitat de la vaga feminista és fer visible i denunciar aquestes i altres situacions de desigualtat que vivim les dones, la mobilització d’aquest any ha de servir sobretot per demostrar que el canvi cultural ha començat i ja és imparable.
Encara que sigui a poc a poc, estem avançant cap a un canvi de paradigma, un canvi global i sistèmic que té com a gran repte anar desmuntant el patriarcat. És un repte dur i complex, en què el feminisme ja no es pot entendre únicament com la lluita de les dones per assolir els mateixos drets que els homes, sinó que ha de configurar-se com el moviment d’alliberament de la humanitat cap a una societat inclusiva i equitativa, que posi al centre les persones, la cura i el benestar, i que comparteixi sense discriminacions els espais socials i de poder. Aquest és el canvi revolucionari. Un canvi que forçosament ha de partir de l’empoderament de la ciutadania.
Vist des d’aquesta perspectiva, la vaga feminista ja és tot un èxit, fins i tot abans de fer-la, per tot allò que ha generat. Pels profunds debats que ha obert i per l’aportació d’un mirada nova que planteja un altre sistema d’organització social, un altre model econòmic (basat en la sostenibilitat de la vida i no en la reproducció de capital) i una altra manera de relacionar-nos i conviure.
Ara ens cal organitzar la revolta que ja ha començat, i la vaga general esdevé una de les principals eines per fer-ho. Una vaga que ha d’incloure el món productiu i el reproductiu, i incidir, per tant, no només en l’àmbit laboral, sinó ser també una vaga de cures, de consum, educativa i associativa, que ho pari tot per visibilitzar el buit que ocupen les dones. Que compti amb el suport dels homes per fer efectiva aquesta aturada, i amb la seva implicació en la lluita feminista.
El 8 de març ha de ser una vegada més un revulsiu per generar consciència, per seguir caminant, perquè només amb persistència, convenciment i el compromís i la corresponsabilitat de tothom aconseguirem passar del desig a l’acció real. Només així obligarem els poders públics a prendre mesures eficients de compromís amb la igualtat, que contribueixin a construir una nova societat més justa i a desconstruir el model patriarcal, racista i capitalista en què les dones només tenim cabuda des d’una posició de subordinació i desigualtat. La revolta feminista està a punt i ja no hi ha retorn!
