ECAS publica el document L’empadronament a Catalunya: vulneració d’un dret i una obligació, que recull una síntesi dels resultats de la consulta realitzada a les entitats membres d’ECAS entre els mesos de març i abril de 2024.
La informació s’ha obtingut mitjançant 69 respostes de 39 entitats en relació a un total de 37 municipis, i serveix per fer un diagnòstic sobre la situació del padró a Catalunya a partir de les experiències que acompanyen les entitats socials.
Algunes de les seves conclusions són:
1. Vulneració del dret i l’obligació d’empadronament
Més de la meitat dels municipis sobre els quals s’ha obtingut informació (19, que representen una població total de 3,2 milions d’habitants, el 40,6% de Catalunya), no empadronen de manera àgil tothom que ho sol·licita.
2. Traves detectades en el tràmit d’empadronament
Entre les 42 respostes que addueixen obstacles o impediments, bona part de les traves són fruit de situacions d’exclusió residencial; és a dir, deriven de la dificultat d’accedir a un habitatge en condicions. També es detecten esculls burocràtics, atenció deficitària i indicis de discriminació, entre altres.
3. Situacions i col·lectius exclosos del padró
Entre els motius principals pels quals es vulnera el dret al padró i els perfils més afectats, destaquen les persones sense llar en situació de carrer, les que viuen en habitacions rellogades, habitatges ocupats o en altres situacions d’infrahabitatge, i les persones d’origen migrat.
4. Opcions i situacions inacceptables
Les traves o la impossibilitat d’empadronar-se de manera que el registre reflecteixi la situació real o una alternativa que permeti garantir l’accés a altres drets sense posar en risc l’habitatge de la persona, porta a situacions denunciables i accions inacceptables pel seu impacte en els drets de les persones.
5. Bones pràctiques
Les entitats que acompanyen en el tràmit d’empadronament consignen que en una desena de municipis la política d’empadronament es caracteritza per facilitar-lo de diferents maneres.
