11.10.2019 | Article d’opinió de Joan Segarra, president de La Confederació, a El Punt Avui.
D’un temps ençà existeix una campanya de desprestigi contra el tercer sector social i les entitats que en formem part, generada de manera interessada des de la mentida i la falsedat. I en alguns casos, pocs, des del desconeixement i el poc interès per saber. La pregunta que ens hem de fer és: a qui beneficia un tercer sector difamat, qüestionat i afeblit? En la resposta potser trobeu l’origen de tot plegat. A alguns no els interessa que fets diferencials del nostre sector com l’absència d’ànim de lucre o l’aposta pels models de gestió empresarials de l’economia social, agafin encara més força i presència en la realitat socioeconòmica del nostre país.
El tercer sector social és un sector consolidat, generador d’activitat econòmica i d’ocupació, que forma part de l’economia social del país i que resulta fonamental per a la construcció de capital social a Catalunya. Un sector pioner en la lluita pels drets socials de la ciutadania més vulnerable, resilient i amb gran capacitat de donar resposta a les necessitats socials en el territori en contextos molt difícils. La ciutadania i els poders públics així ho reconeixen i tenim el suport de les institucions, però cal anar més enllà. Recentment hem entregat els premis La Confederació 2019, i en l’acte de lliurament fèiem una triple proposta a les administracions. A la Generalitat de Catalunya, fer real entre totes el somni d’un país més just i equitatiu, amb un govern que aposti per polítiques socials i econòmiques realment transformadores. Un govern social economy friendly. A l’Ajuntament de Barcelona, convertir la ciutat en referent de l’economia social mundial, capdavantera en models d’acció social. I a la Diputació de Barcelona i al conjunt del món local, treballar conjuntament per fer realitat el vell objectiu d’estendre al territori, sense desequilibris, una atenció social de qualitat.
Celebràvem la tercera edició d’uns guardons que reconeixen i donen visibilitat a iniciatives promogudes per entitats socials en l’àmbit de la governança democràtica i la transformació social, dos elements que al nostre entendre són identitaris del sector. Amb els nostres errors i les nostres mancances, continuarem a la trinxera. No defallirem. A les persones que formen part del tercer sector, els demanem que es mostrin orgulloses de la seva tasca com a professionals i de les seves entitats, amb tota l’autocrítica que calgui. I a la resta –administracions, agents socials, partits polítics– els demanem que no contribueixin, ni que sigui per omissió o assentiment, a les pràctiques destructives que amb acusacions insidioses ens posen en el punt de mira.
La complexitat del moment es manifesta en la suma de dues realitats que combinades generen una situació difícilment sostenible: la persistència de les desigualtats socials i l’infrafinançament crònic dels serveis socials, amb deu anys acumulats de congelació de mòduls i tarifes dels serveis públics que gestionem. Amb diferents governs i ara amb la vista posada en els pressupostos del 2020, que haurien de revertir la situació. També cal fer referència a un context polític d’altíssima complexitat, amb pèrdua de qualitat democràtica i increment de la repressió i la vulneració de drets fonamentals. Ja sabem que durant les properes setmanes i mesos el nostre país viurà moments clau. Els fets dels darrers dies ens confirmen que els drets civils bàsics poden estar en perill. Davant d’això, només podem dir que el tercer sector social, des de la seva diversitat, sabrà estar a l’altura com en els darrers anys, acompanyant les institucions del país en la defensa dels drets individuals i col·lectius. Treballant des de les entitats de base i alhora incidint políticament i socialment per la promoció i el desplegament de lleis socials com la de renda garantida o la d’emergència residencial i pobresa energètica.
Sumarem esforços per assolir una societat més justa i cohesionada, però també promourem marcs legislatius que reforcin el rol del tercer sector com a agent social i econòmic. Lluitarem pel reconeixement del sector social com a pilar fonamental de l’estat del benestar, al costat de salut i educació, i reclamarem els recursos adequats per garantir la qualitat de l’atenció a les persones, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals del sector, prop de 100.000 persones a Catalunya. El tercer sector social és una realitat viva i activa, un model que cal preservar. I és en el nostre valor d’aportació que basem la proposta d’un gran acord de país que, abastant tots els grans temes esmentats, dibuixi el futur del sector social a Catalunya. Un pacte nacional per a l’acció social, tal com en altres èpoques s’ha fet amb la salut i l’educació.
