19.09.2017 | Crònica de la jornada ‘Les polítiques familiars a Catalunya: impacte, reptes i nous models’
Conciliació, escoles bressol, espais de criança flexibles, recursos materials i educatius, suport emocional i relacional, accés al treball i a la formació, mares de dia… Són algunes de les qüestions que han sorgit a la jornada celebrada avui a Barcelona sobre sobre polítiques familiars, organitzada per ECAS amb la col·laboració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. Jaume Blasco, expert en avaluació de polítiques públiques i col·laborador de la Fundació Jaume Bofill, ha conclòs que “no hi ha una única solució, sinó que cal oferir una bona cistella d’opcions i que les famílies pugin triar”.
Tots els participants a la sessió han coincidit a subratllar el paper de la família com a “eix fonamental de la nostra societat”, en paraules de Teresa Crespo, i “poderós factor de protecció i prevenció”, tal com l’entén la responsable de l’àrea d’Actuacions de suport a les famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Elena Boira. A partir d’aquesta premissa, és lògic pensar que “de vegades la millor política de suport a la persona és intervenir en el marc familiar, la xarxa primària”, tal com ha apuntat el secretari d’Afers Socials i Famílies del mateix departament en la inauguració de la jornada. Francesc Iglesies ha reconegut que estem lluny encara dels estàndards europeus pel que fa a polítiques familiars, però ha reivindicat els avenços “per acostar-nos a l’ideal dels països nòrdics”; els Serveis d’Orientació i Atenció a les Famílies (SOAF) i la Renda Garantida de Ciutadania serien dos exemples d’aquests passos en la bona direcció, amb visió preventiva.
L’enfocament universalista i la superació de mesures assistencialistes o de caràcter merament pal·liatiu són essencials en clau d’equitat a llarg termini. En la conferència marc (PDF presentació), el catedràtic i expert en política familiar Lluís Flaquer ha defensat la combinació de polítiques predistributives i redistributives per desplegar polítiques socials més ambicioses, que cobreixin el benestar material (welfare) i el subjectiu (well-being). Segons la “concepció radical del benestar” que ha defensat, aquest “hauria d’abastar la qualitat de vida, els interessos i els desigs”. Pel que fa a les polítiques públiques, Flaquer ha sostingut que a més de ser inclusives i universals, haurien d’estar “basades en diagnòstics, ser avaluables periòdicament de manera sistemàtica i fomentar la mobilitat social”.
Famílies i criança
La possibilitat de trencar el cercle de la pobresa a través de l’educació i les opcions d’accedir en bones condicions al mercat laboral ha estat una preocupació latent al llarg de la jornada. El pes del nivell d’estudis dels pares en el rendiment escolar –i, per tant, en les expectatives de futur dels infants— és un factor conegut, i la perspectiva de gènere ha aparegut també de manera recurrent per les repercussions en termes de criança, treballs de cura, feines domèstiques i conciliació. Vicent Borràs, doctor en Sociologia i investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT – UAB), ha assenyalat que la feminització dels treballs de cures i la masculinització del treball domèstic són una tendència general, que es dona “en tots els països independentment de les polítiques públiques”, i ha afirmat que “mai en la història s’ha dedicat tant de temps a les criatures”, ja que tant les dones com els homes han augmentat el temps de dedicació en els darrers anys.
El gran perjudicat pel canvi generacional ha estat el treball domèstic: les dones menors de 35 anys hi dediquen 77 minuts menys al dia que les majors de 45 anys, la qual cosa té implicacions importants en els hàbits alimentaris, entre d’altres. En aquest sentit, Borràs ha alertat que “el treball domèstic aporta benestar a la família i si no el valorem, viurem pitjor”. A efectes d’equitat, ha apuntat que “els models de família més igualitaris són els formats per dues persones en què que totes dues aporten recursos i cuiden”.
La dificultat per complir amb aquest doble rol és la primera preocupació de les famílies en situació de vulnerabilitat, tal com ha posat sobre la taula Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants i membre de la Junta Directiva d’ECAS. “El que ens diuen és ‘amb feina puc fer-ho tot, sens feina no puc fer res’, i no és que els costi arribar a final de mes, és que els costa arribar a dissabte. En aquestes situacions, es destina gran quantitat de temps a gestionar l’escassetat de recursos”.
Balaguer ha demanat que “tots ens preguntem com podem influir al territori per trencar barreres”, obrint les aules forma de l’horari lectiu en el cas de les escoles, creant espais flexibles per a la cura dels infants que permetin a les mares treballar i formar-se si els cal, o habilitant línies de P2 per part dels ajuntaments que no veuen viable ampliar l’oferta d’escoles bressol, per exemple.
Si bé el dèficit de places públiques per a infants 0-3 és una queixa habitual en el terreny de les polítiques familiars, l’expert en avaluació de polítiques públiques Jaume Blasco l’ha relativitzat posant l’accent en la conciliació de la vida laboral i familiar com a “primer problema” en aquest àmbit. El col·laborador de la Fundació Jaume Bofill ha denunciat els “molts desequilibris” que es donen actualment entre classes socials i entre territoris, així com l ‘èmfasi excessiu en l’escolarització en detriment d’altres polítiques familiars. Una mostra de la manca d’equitat es troba en l’oferta d’escola bressol, que va a remolc de la demanda de conciliació en lloc de cobrir la necessitat allà on hi ha “major risc de transmetre els desavantatges socials de pares a fills”.
Entitats amb serveis a famílies
La coordinadora de la Comissió de Famílies d’ECAS, Loli Rodríguez, ha presentat (PDF presentació) el Directori d’entitats amb serveis a famílies –una publicació que recull l’oferta de més d’una trentena d’organitzacions arreu del territori— i ha reivindicat l’aportació del tercer sector a la coproducció de polítiques públiques: “Les entitats no volem ser només prestadores de serveis”, ha afirmat abans de demanar la participació d’ECAS a l’Observatori Català de les Famílies per “traslladar les vivències de les famílies vulnerables”.
La directora general de Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Roser Galí, ha convidat la federació a contribuir-hi com a veu experta i ha celebrat “la diversitat i la complementarietat dels serveis” que es relacionen al directori fet públic avui. A més, ha fet seva també la reivindicació de la gent gran com a col·lectiu essencial en l’àmbit de les polítiques familiars que s’havia plantejat durant la jornada, posant en valor el seu rol proactiu: “Les persones grans necessiten cures, però també n’aporten”.
La moderadora de la taula rodona i vicepresidenta d’ECAS, Sonia Fuertes, ha conclòs el debat subratllant la necessitat d’intervenir amb visió global: “No podem fer mirades parcials perquè llavors invisibilitzem certes qüestions”.
