Mesures socials de prevenció i transformació, prioritat destacada en la jornada ‘Eradicar la pobresa al món i en totes les seves formes’

Inici / actualitat ECAS / Mesures socials de prevenció i transformació, prioritat destacada en la jornada ‘Eradicar la pobresa al món i en totes les seves formes’

Consellera-208.05.2017 | Divendres 5  maig  va tenir lloc la jornada ‘Eradicar la pobresa al món i en totes les seves formes‘, primera del cicle de jornades organitzades per la Generalitat de Catalunya sobre el procés d’elaboració del Pla Nacional per a la Implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya. L’Agenda 2030, establerta el setembre de 2015 per Nacions Unides, assenyala 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), 6 dels quals s’analitzaran el proper mes de juliol al Fòrum Polític d’Alt Nivell de Nacions Unides a Nova York. El cicle de jornades se centra en aquests 6 ODS, amb l’objectiu d’analitzar els reptes i compromisos que comporten.

Dolors Bassa, consellera d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, va obrir la jornada contextualitzant la temàtica de la trobada a nivell català, referint-se a l’índex de pobresa de Catalunya, on ‘malgrat que algunes xifres mostren una millora de la situació, hem de seguir treballant per identificar i combatre les cares, noves i velles, de la pobresa. I sobretot cal que la recuperació que veiem en les dades macroeconòmiques arribi també a les famílies’. També va remarcar una de les idees que més repetides al llarg de la jornada, la necessitat de canviar la visió dels serveis socials, convertint el model de mesures pal·liatives en un model centrat en mesures preventives i transformadores. Juntament amb això, va destacar la importància de “consolidar i desenvolupar plenament la Llei 12/2007 de Serveis Socials”, pausada per la crisi i va fer referència a les negociacions per a la Renda Garantida de Ciutadania, que va qualificar com ‘un dels instruments més importants per a fer més petita l’escletxa de la desigualtat’, destacant que ‘No és només una prestació, és un dret nou, un canvi de paradigma’.

Mario-Negre-2Mario Negre, investigador de l’Institut Alemany de Desenvolupament i consultor al Grup de Recerca al Banc Mundial, va aportar la visió global de l’evolució de la pobresa i desigualtat a nivell mundial, mostrant el lligam intrínsec entre l’ODS 2 (reducció de la pobresa) i l’ODS 10 (reducció de la desigualtat). En l’anàlisi de les dades recollides pel Banc Mundial de 1990 al 2013, va mostrar com, en termes generals, la disminució notable de la pobresa a nivell mundial (d’un 35% a menys d’un 11%) se centra en els països asiàtics. Pel que fa a la desigualtat, les dades de 2008 a 2013 expliciten que a Europa la desigualtat ha augmentat, el 40% més pobre ha vist veu reduïts els seus ingressos més que la mitjana de la població. Davant d’aquestes dades, Negre va concloure que ‘no hi ha forma de reduir la pobresa si no es redistribueix l’enriquiment’.

Angel-BelzuneguiD’altra banda, Àngel Belzunegui, director de la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili, va aportar l’anàlisi de les dades centrades en Catalunya, on destaca que de 2009 a 2015, Catalunya està situada en la quinzena posició dels països europeus pel que fa als indicadors de desenvolupament humà (esperança de vida, taxa d’alfabetització, taxa combinada de matriculació, ingrés per càpita). Tanmateix, en sortir de les dades macroeconòmiques, l’índex de Gini (coeficient per mesurar la desigualtat) mostra que Catalunya manté una desigualtat de rendes important, destacant que ‘portem 7 anys sense reduir la desigualtat’, ‘els nostres pobres són més pobres que els de la resta d’Europa’, concloent, doncs que la pobresa a Catalunya està ‘extremadament cronificada’. La solució, va a puntar-la en termes d’inversió, ja que Catalunya inverteix més de 2.000 milions en protecció social, però la mitjana europea està en 15.300 milions d’euros. Va destacar que, en totes les taules, els millors països són Eslovènia, Txèquia i Eslovàquia.

Captura IglesiasLa jornada va continuar amb la intervenció d’Arnau Queralt, director del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) i Francesc Iglesias, secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, que va destacar els reptes governamentals davant la desigualtat: crear un sistema de serveis socials que sigui capaç d’arribar a la universalització d’aquests, passar de la pal·liació a la prevenció, incrementar el nombre de professionals en les àrees de serveis socials i potenciar els sistemes informació social, planificació i rendiment de comptes basats en la millora social.

Taula-rodona-2Finalment, la taula rodona formada per Mercè Darnell (Càritas Diocesana), Oriol Illa (president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social) i Teresa Crespo (presidenta d’ECAS) va aportar la visió de les entitats. Els tres van respondre a 4 preguntes plantejades per Meritxell Benedí, responsable de Projectes Estratègics del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat: Com caracteritzaries les noves formes de pobresa a Catalunya? Quins són els instruments més efectius per abordar les noves formes de pobresa? Quins actors han d’intervenir en aquests canvis? Què han de fer els serveis socials per millorar la pobresa?

Tots tres van coincidir a destacar l’empobriment dels pobres, la feminització de la pobresa, la bretxa salarial i l’estancament i/o disminució dels sous. Pel que fa als instruments, Darnell va destacar la necessitat de no fer polítiques ‘per a pobres’ sinó per a persones respectant ‘la seva capacitat de planificar la pròpia vida. I per a fer-ho cal canviar dinàmiques en l’administració. Per apoderar s’han de canviar els mecanismes de control i auditoria i s’han de compactar subvencions.’ En aquest sentit Crespo va remarcar que ‘cal que les persones siguin les protagonistes de la seva pròpia vida’, ‘la pobresa és un concepte dinàmic, relatiu i multifactorial, no és només no tenir diners, és no tenir relacions, no tenir la capacitat de decidir què vols a la vida’.

D’altra banda, Crespo va recordar que les mesures acordades al Parlament en el Ple d’Emergència social fa un any no s’han acomplert.  En aquest sentit, Illa va destacar que ‘actuar de manera reactiva és insuficient i fa perdre la visió d’una política transformadora’.

Pel que fa als agents implicats, tots van coincidir a esmentar la cohesió necessària entre òrgans de govern, el tercer sector i les persones que estan en precari, a qui s’ha d’incloure com a agent implicat.

Finalment, per encarar una millora de la realitat social, es va destacar la necessitat d’una visió global. Van coincidir a destacar l’imperatiu de canviar el sistema fiscal, l’augment de la inversió social i la renovació del model de servei social, apuntant cap a una xarxa social similar a la sanitària.

 

escolteume_debat_taulaCartell concert solidari 'Yes the music & Fusions'